Mida del text:   
|
-El 18
de gener de 1764, a fi de constituir la Conferència Phísico-Mathemàtica
Experimental, es reuniren a la farmàcia de Francesc Sala del
carrer de la Boqueria de Barcelona 16 persones de diversa professió,
cap de les quals oferia la més mínima sospita d'alterar l'ordre
polític o social ja que prèviament havien obtingut l'autorització
del Capità General per a constituir-se. L'any 1766 l'entitat va
aconseguir el privilegi d'avantposar el títol
de Reial al seu nom originari.
L'any 1770 l'organisme passà a dir-se REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES
NATURALS I ARTS. El 1892 es nomena simplement REAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES
I ARTS i, del 1931 al 1939 (període republicà) li fou suprimit
el privilegi de la reialesa. Va recobrar aquesta designació a
finals de 1939, a la fi de la guerra civil.
Ja es parla de Biblioteca de la
Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts el 4 de desembre de
1773, amb motiu de la instància presentada a la Inquisició, sol·licitant
que a la seva llibreria o al seu arxiu es poguessin tenir llibres
prohibits pel Sant Ofici. El bisbe de Farsàlia i Inquisidor
General Don Manuel Quintano, autoritza l'Acadèmia a guardar
llibres prohibits, però en caixons o llocs separats, ben tancats
en panys, la clau dels quals havia de custodiar la persona que
l'Acadèmia designés. Al mateix temps, l'Inquisidor
donava llicència per tal que els membres de la institució
poguessin llegir els llibres prohibits d'autors que tractessin
"exprofesso" de totes les matèries del vast objecte de
l'Acadèmia, però solament el temps que durés el seu treball en
alguna i que "según su talento y conducta, a juicio de los
censores o directores, supiere discernir lo útil de lo nocivo y
hacer de ello el uso corriente". Per tal d'evitar que altres
persones poguessin llegir els llibres indicats, es disposava que
no es traguessin del local. Probablement està relacionat amb
"l'ambient" de l'època el fet que l'Acadèmia adoptés
com a ex-libris
"utile, non subtile, legit"
Les primeres dades que hem
trobat d'adquisició de llibres per part de l'Acadèmia són de
1772 i manifesten el propòsit d'adquirir el Diccionari d'Història
Natural de Valmont de Bomare. El 1773 es compren els sis volums
del Diccionario de la lengua castellana de Lanoya, i el Dr.
Bonells regala els tres volums de la Historia natural del Hombre
de Buffon. El 1774 consta l'adquisició de l'Essai d'une nouvelle
minéralogie" i el 1776 es parla de comprar altres obres
d'història natural. El mateix any es realitza la subscripció a
quaderns de botànica. Venen a continuació altres adquisicions i,
el 24 d'octubre de 1781, es presenten per part de la Junta de
Comerç els dos volums de les Memorias historicas sobre la marina,
comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d'Antoni de
Capmany. Tot plegat era un petit aplec de llibres que no constituïen
encara el que en podem dir una autentica biblioteca; alguns
d'aquests llibres han desaparegut, no consten el fons actual.
Fins l'any 1787 no apareix un
veritable impuls per a dotar a l'Acadèmia d'un servei semblant.
El censor de l'entitat expressa la necessitat d'anar formant una
biblioteca en que "se fuesen juntando los mejores escritos de
las ciencias del Instituto de la Academia". L'obstacle era la
impossibilitat econòmica per a l'adquisició de llibres i el
censor reclama l'aportació generosa dels membres de la institució.
No sembla que prosperés l'iniciativa. Més endavant documentem
l'ingrés el 1792 d'un exemplar del Consulat del Mar, ofert per la
Junta de Comerç, i el 1797 el Curso completo de anatomia del
cuerpo humano, ofert pel Dr. Bonells, i el 1800 la Introducción a
la Física Experimental d'Antonio Cibat.
Fou molt més endavant quan vingueren donatius dels membres de la
Institució. Els més importants són els de Salvà i Campillo en
el segle XVIII, i els de Lluís Rouviere i Eduard Fontseré en el
segle XX.
L'obra més antiga que conté la biblioteca és Florum,
et coronariarum odoratarumque nonnullsrum herbarum historia de
Dodonaeo, editada a Anvers el 1569. Hi ha diverses edicions en
anglès i francès de Galilei
Galileus, obres de Kersey, Mercator, Lamy, Millet, junt amb un
parell de centenars de volums setcentistes. Entre ells unes
edicions de Linné, de Leipzig i París, obres de Newton editades
a París i a Londres, de l'Abbé Deidier, Euler, Franklin, Hallei,
La Chapelle, Mirabaub, Saussure, Severin, Tomàs Cerdà, Quer,
etc., etc. Mereixen un esment particular els dos volums editats a
Leiden el 1751 de l"Essai de Physique" de Van
Musschenbroek que tant de relleu prengueren en els inicis de la
Conferència Físico-matemàtica, ja que constituïen un veritable
llibre de text en els experiments i màquines per als Acadèmics
de l'època. El cos de la Biblioteca el formen, però, llibres del
segle XIX i del primer quart del XX, tots de caràcter
especialitzat. A partir de la guerra civil de 1936-1939,
s'adquireixen molt poques novetats a causa de la falta de
pressupost. Abunda, però, l'entrada de revistes provinent de
l'intercanvi amb les publicacions de l'Acadèmia. Actualment es
reben uns 300 títols procedents de totes les parts del món,
totes de caràcter tècnic i científic. La secció cartogràfica
és també considerable i molt important.
La Biblioteca, aleshores sota la direcció del Sr. Josep Iglésies,
va experimentar una gran transformació de les seves instal·lacions.
La manca d'espai es va fer insostenible. Un ajut econòmic del
Ministeri d'Educació i Ciència feu possible el realitzar les
obres necessàries per a la instal·lació d'armaris
compactes i reforçar els trespols que havien de sostenir-los.
Les obres es van efectuar entre els anys 1974-1976. La
Biblioteca ocupa el segon pis on es troba la Sala de Lectura,
el fons ocupa tot el tercer pis, el quart i part de la planta de
Secretaria.
En resum, pot afirmar-se que
els fons bibliogràfics i documentals de la Biblioteca de la Reial
Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tenen una gran importància
per a l'estudi de la Història de la Ciència catalana i espanyola
en general i sobre tot la tenen en relació a una època tan
interessant com és la segona meitat del segle XVIII.
Per tal de facilitar l'accés d'aquest fons al món científic, la Biblioteca va portar a terme al llarg dels anys 1996-2005,
sota la direcció del Dr. Josep Castells, la informatització del seu catàleg bibliogràfic.
El total de llibres entre monografies, separates, mapes i publicacions en sèrie és aproximadament d'uns 32.000 títols,
que representen una quantitat també aproximada d'uns 150.000 volums.
La Biblioteca es complementa amb l'Arxiu
històric de la Institució, el qual conté els llibres
d'actes, la documentació administrativa a partir de la fundació
de la Conferència Físico-Matemàtica experimental, els originals
manuscrits de les comunicacions científiques dels segles XVIII i
XIX presentades a la Corporació pels seus membres numeraris,
projectes, correspondència, plànols, etc. L'any 1994 es va
realitzar un Catàleg-inventari del seu contingut que ocupa un
total de 67 ml guardat en caixes per a la seva millor conservació.
A l'actualitat, mereix ressaltar la importància dels fons
bibliogràfics generats per les activitats de la pròpia Acadèmia
o procedents de donatius dels membres de l'Acadèmia i altres
persones amb ells relacionades.
R. M. Saràbia, (Bibliotecària de la Biblioteca de la RACAB entre els anys 1969-2005)
Top