Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

Canvis a la Junta Directiva i Seccions 2018-2019

Junta directiva:

Secretària General:
sortint > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES
entrant > Excma. Sra. Montserrat TORNÉ i ESCASANY

Bibliotecària:
sortint > Excm. Sr. Josep FONT i CIERCO
entrant > Excma. Sra. Mercè DURFORT i COLL

Vicepresident:
Reelegit > Excm. Sr. Gerard GÓMEZ i MUNTANÉ

Tresorer:
Reelegit > Excm. Sr. Javier MARTÍN VIDE

Seccions:

1a. MATEMÀTIQUES I ASTRONOMIA
Director
sortint > Excm. Sr. Josep Amat i Girbau
entrant >Excm. Sr. Vicenç Navarro i Aznar

3a. QUÍMICA
Director
sortint > Excm. Sr. Miquel Gassiot i Matas
entrant > Excm. Sr. Josep Font i Cierco

5a. BIOLOGIA
Director
sortint > Excm. Sr. Ramon M. Masalles i Saumell
entrant > Excm. Sr. Xavier Bellés i Ros

7a. ARTS
Directora
sortint > Excm. Sr. Gerhard Grenzing
entrant > Excma. Sra. Ma. dels Àngels Domingo Laplana

data: 19 d'octubre de 2018

25 d'octubre. Conferència: "HUMANOS Y CAMÉLIDOS: Una extraña pareja"

Dijous 25 d'octubre a les 19:00 h tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) la conferència: "HUMANOS Y CAMÉLIDOS: Una extraña pareja" a càrrec del Dr. Ginés Viscor Carrasco, Catedràtic de Fisiologia de la Secció de Fisiologia del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

"Las extraordinarias adaptaciones fisiológicas de los camélidos subyacen en la ancestral relación de este grupo de animales con algunas poblaciones humanas. Es precisamente la temprana domesticación de algunos de estos animales lo que ha permitido la colonización por parte de la humanidad de algunos de los más hostiles ambientes de nuestro planeta. La formidable resistencia de los camélidos a entornos adversos tales como las grandes altitudes de la cordillera andina y sus mesetas subsidiarias o los grandes desiertos del viejo mundo, lo convirtieron en excepcional compañero, no sólo como bestia de carga, sino como fuente de alimento y de recursos de todo tipo. Hoy sabemos que esas excepcionales cualidades de resistencia se deben a una serie de particularidades morfológicas, hematológicas y metabólicas que trataremos de describir de forma didáctica y rigurosa intentando contribuir a una mejor comprensión del funcionamiento del organismo de estos insólitos animales."

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 

Festa del Roser 2018

L’Acadèmia participa en la celebració de la Festa del Roser, festa major de la Rambla, amb la decoració de la façana de la seva Seu, Rambla del Estudis 115, i amb una visita guiada a la mateixa seu.(vegeu Programa Festa Roser 2018)

La decoració d'aquest any representa a la Terra, el Foc, l'Aigua i l'Aire. Ha estat realitzada per l'Escola de Disseny floral Alonso Benavente amb la col·laboració dels alumnes de l'escola floral Zone.

Més informació a la web de l’Amics de la Rambla

Programa Festa Roser 2018

Festa del Roser 2017
Terra, Foc, Aigua i Aire
Festa del Roser 2017
 

Mor l'acadèmic Ramon PARÉS i FARRÀS (1927-2018)

Ramon PARÉS i FARRÀS (Barcelona, 1927) ha mort el dia 30 de setembre de 2018, a Viladecans. El Dr. Parés fou acadèmic numerari, medalla número 16 d’aquesta corporació. L'any 1988 va ingressar a la Secció de Biologia (5a)- Especialitat: Zoologia. Fou President de l'Acadèmia de 1995 a 2004.

Breu nota biogràfica: Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona (1951) i doctorat en Ciències amb premi extraordinari per la mateixa universitat (1956). Ha estat col·laborador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC (1962), catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona (1964) i degà de la Facultat de Biologia (1968-1973). Des del 1999 és catedràtic emèrit de Microbiologia de la Universitat de Barcelona. Ha publicat catorze llibres, més de dos-cents articles, en diferents llengües, principalment sobre bioquímica microbiana i microbiologia ambiental, i història i filosofia de la ciència. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1972-1975). Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), i la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997). Doctor honoris causa per la Universitat de Nancy (França, 1987).

18 d'octubre. Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2018-19

Dijous 18 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2018-19 a càrrec del Dr. Xavier OBRADORS i BERENGUER qui llegirà una memòria intitulada: "ELS NANOMATERIALS  PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA".

Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

"La transició energètica és un concepte clau que ja s’ha imposat com un dels reptes més exigents per a la humanitat durant la primera meitat del segle XXI. El model energètic actual, basat en la preponderància de l’ús dels combustibles fòssils, s’ha convertit en insostenible des del punt de vista mediambiental i climàtic. Addicionalment, l’evolució demogràfica i socioeconòmica esperada fa encara més urgent definir amb claredat les fites que cal complir en uns terminis ben determinats.

Les exigències tecnològiques i de recursos necessaris (~100 % energies renovables el 2050 i un augment de la temperatura de la Terra per sota dels 2 °C) fan pensar que calen revolucions nanotecnològiques en tots els àmbits implicats. La nanociència és una disciplina científica que ha evolucionat extraordinàriament en els dos darrers decennis i actualment es troba en disposició de facilitar innovacions que no podíem ni imaginar. Els nanomaterials són la via més eficient d’utilització dels recursos naturals i energètics per a desenvolupar totes les tecnologies demandades per a acomplir la transició energètica.

En aquest treball es presenten algunes idees clau per a entendre per què l’escala nanomètrica és tan rellevant per a obtenir el màxim rendiment dels fenòmens i els materials que controlen els processos relacionats amb la generació, el transport, l’emmagatzematge i l’ús de l’energia. Es descriuen els reptes per a generar energia química renovable (combustibles solars), per a generar o utilitzar energia electrònica (fotovoltaica, termoelèctrica, il·luminació, etc.) i per a utilitzar eficientment l’energia elèctrica (acumuladors electroquímics, superconductivitat). En tots els casos es descriuen els nanomaterials i dispositius que ja mostren que efectivament existeix un recorregut prometedor per a basar la transició energètica en els èxits de la fabricació de nanomaterials avançats."

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 

Signatura del conveni que formalitza la col·laboració per mesurar la qualitat de l'aire a l'Observatori Fabra

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,  Joan Jofre, han signat avui (5 de setembre de 2018) el conveni que materialitza l’acord d’ambdues parts per a mesurar la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Concretament, el conveni formalitza la instal·lació d’una estació de vigilància i control de la contaminació de l’aire a l’Observatori Fabra. A l’acte també hi ha assistit el director de l’Observatori Fabra, Jorge Núñez.

L’Observatori Fabra es troba dins d’una zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric. En aquesta zona el Govern té aprovat un pla d’actuació en diferents àmbits per reduir la contaminació. Un dels àmbits en què el pla d’actuació ha aportat millores és en el cas de les situacions episòdiques de contaminació. Es tracta de situacions que es poden allargar algunes setmanes, perquè les condicions atmosfèriques són poc propícies a la dispersió dels contaminants, per la qual cosa els nivells augmenten significativament i poden superar la situació admissible. Estan directament relacionades amb la presència d’anticiclons. També és comú l’absència de vent sinòptic, per la qual cosa la capacitat de dispersió de l’atmosfera en horitzontal és reduïda. Un altre aspecte que acompanya a aquestes situacions és la presència d’inversions tèrmiques, ja sigui de radiació en superfície durant la nit i el matí, com de subsidència en alçada. Aquests fenòmens dificulten la dispersió de l’aire en vertical.

 

Mor l'acadèmic Josep CASTELLS i GUARDIOLA (1925-2018)

Josep CASTELLS i GUARDIOLA (Barcelona, 1925) ha mort el dia 30 de juliol, a Barcelona. El Dr. Castells fou acadèmic numerari, medalla número 5 d’aquesta corporació. L'any 1984 va ingressar a la Secció de Química (3a)- Especialitat: Química.

Breu nota biogràfica: Doctor en Ciències per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Filosofia per la Universitat de Manchester. Ha estat becari professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques, professor i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona i director dels departaments de Química Orgànica de les dues institucions. Capdavanter a l’Estat espanyol i a Xile en l’ús de les tècniques espectroscòpiques en química orgànica i també en l’ús de polímers funcionalitzats en el treball quimicoorgànic general (síntesi en fase sòlida). Investigador principal en nombrosos projectes de recerca, és autor dels llibres Química general i Química general y bioorgánica. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi Solvay i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).

L'Observatori Fabra reconegut com a Estació centenària de l'Organizació Meteorològica Mundial (OMM)

L'Organizació Meteorològica Mundial (OMM), en el seu 70é Consell Executiu, ha reconegut oficialment l'estació meteorològica de l'Observatori Fabra com a Estació centenària d'observació a llarg termini.

Es tracta d'un dels observatoris en actiu més antics del món. Inaugurat el 1904 ha recopilat 105 anys de dades completes de precipitació i 103 de temperatures. Des del primer dia va destacar en tres camps: meteorologia, sismologia i astronomia. La seva llarga trajectòria ha permés l'estudi ininterromput i sistemàtic de la climatologia local, de l'activitat sísmica de la zona i de l'astronomia. L'any 2014 fou declarat Bé Cultural d'Interés Nacional i també distinguit com a Lloc Històric concedit per la Societat Europea de Física (EPS).

 

 
 

Nous acadèmics corresponents estrangers (17.05.2018)

El passat 17 de maig van ser elegits dos nous acadèmics corresponents:

- Prof. Sierd  Cloetingh (Holanda), (adscrit a la Secció 4a. Ciències de la Terra)
Utrecht University Distinguished Professor + INFO

- Prof. Marjorie Wilson (Gran Bretanya) , (adscrita a la Secció 4a. Ciències de la Terra)
Emeritus Professor of Igneous Petrogenesis. University of Leeds + INFO

 

Commemoració de l’aniversari dels 150 anys del naixement de Josep Comas i Solà

 
Josep Comas i Solà

El dijous 31 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) un acte en commemoració de l'aniversari dels 150 anys del naixement de Josep Comas i Solà. La sessió és pública, amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

El 17 de desembre de 2018 farà cent-cinquanta anys del naixement de Josep Comas i Solà. Per aquest motiu, l'Acadèmia organitza un acte en commemoració d’aquesta efemèride.

Josep Comas i Solà (1868-1937) fou membre de la RACAB, on va ingressar el 23 de novembre de 1900 a la Comissió d’Astronomia. Fou director de l’Observatori Fabra des de l’any 1904, quan es va crear, fins a la seva mort l’any 1937.

A l’acte es presentaran dues vessants d’aquest astrònom i divulgador científic:

  • Josep Comas i Solà (1868-1937) o com popularitzar la ciència pel Dr. Carles Puig i Pla.
  • Josep Comas i Solà com a observador pel Dr. Josep Maria Codina i Vidal, director emèrit de l’Observatori Fabra.

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 
A continuació, podeu consultar els resums de les conferències:
  
Josep Comas i Solà (1868-1937) o com popularitzar la ciència

El 17 de desembre de 2018 farà cent-cinquanta anys del naixement de Josep Comas i Solà. Ell va dirigir l’Observatori Fabra des de l’any 1904, quan es va crear, fins la seva mort el 1937. L'activitat científica que desenvolupà va tenir un reconeixement internacional, atesos, bàsicament, els seus descobriments com a astrònom i excel·lent observador (dos cometes, un estel variable, onze asteroides, la proposta de l’existència d’una atmosfera a Tità, etc.), així com algunes aportacions que va fer en el camp de la sismologia. Quan va morir, el 2 de desembre de 1937, el seu enterrament a la ciutat de Barcelona va convertir-se en un esdeveniment popular multitudinari. La seva popularitat s’ha de relacionar amb una llarga activitat de divulgació de la ciència i, especialment, de l’astronomia.

En el terreny de la popularització, Comas va publicar llibres de divulgació -que van tenir diverses reedicions- i va publicar articles en revistes i diaris, en particular, va escriure de manera regular a La Vanguardia des del 1893. D’altra banda, també va impartir centenars de conferències a ateneus, societats culturals, centres recreatius, associacions, la Vil·la Urània o l’Observatori Fabra; va promoure una societat astronòmica i va col·laborar en l’organització d’exposicions i esdeveniments festius relacionats amb l’astronomia. A l’Observatori Fabra va rebre tot tipus de visitants, incloent-hi grups d’obrers o d’escolars i, a més, va impulsar la primera emissora de ràdio a Barcelona (Ràdio Barcelona EAJ-1) des de la qual retransmetia les seves populars xerrades radiofòniques. La seva activitat va estar orientada, doncs, no només cap a la recerca sinó també cap a la divulgació. Com ell mateix va afirmar ,"els meus treballs tenen dos aspectes: popular l’un i d’investigació l’altre”.

 

Josep Comas i Solà com a observador

Josep Comas i Solà va ésser un excel·lent observador, tant pel que fa a l'observació visual directa com a l’observació fotogràfica. En les dues modalitats són necessàries molta paciència, molta dedicació, una gran meticulositat i, a més, bones condicions oculars i també certa experiència prèvia.

Va realitzar l'observació directa mitjançant, especialment, el gran telescopi Mailhat de l'Observatori Fabra, dedicada sobretot als principals planetes del sistema solar i alguns dels seus satèl·lits. Així va poder precisar diversos aspectes o circumstàncies dels astres observats, i aconseguí sobretot el descobriment de l'atmosfera de Tità, l'existència de la qual fou plenament confirmada molt posteriorment.

En canvi, Comas i Solà va desenvolupar tota l'observació fotogràfica a l'observatori situat al seu domicili de Vil·la Urània, punt d'observació que considerava una dependència del Fabra. L'aparell utilitzat era un telescopi Grubb amb càmera Petzval. Va ser una activitat sistemàtica i continuada, en la qual va impressionar centenars de plaques (18 x 24), que seguidament examinava en tota la seva extensió demanera molt acurada. Aquesta labor li va proporcionar el descobriment d’onze petits planetes i dos cometes (un d'ells, periòdic), descobriments que en realitat són únics en la història dels observatoris espanyols. Els autors F. Pilcher i J. Meeus el van situar, l'any 1973, en el quadre d'honor de trenta-set astrònoms que han aconseguit deu o més descobriments d'asteroides.

Martine Bosman nova acadèmica numerària

Dijous 10 de maig va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Martine BOSMAN. La Dra. BOSMAN llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "El modelo estándar de la física de partículas. Contribuciones experimentales". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans. La Dra. BOSMAN s'incorpora a la Secció 2a Física i ocupa la plaça de Física d’altes energies.

 

Imatge de la conferència
Imatge l'acte de recepció de la Dra. BOSMAN

17 de maig. Conferència (treball de torn): "Supernoves”

Dijous 17 de maig les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Supernoves" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Isern.

"Després del Big Bang, les explosions de supernova són un dels fenòmens més violents de l’Univers. El que s’observa, una ràpida pujada de la lluminositat d’un astre, són els efectes pirotècnics d’una inestabilitat gravitatòria o termonuclear que pateixen algunes estrelles al final de la seva vida. Durant cada explosió s’expulsen, a gran velocitat, grans  quantitats d’elements químics sintetitzats per l’estrella al llarg de la seva vida, els quals, generació a generació, contaminen tota la galàxia amb metalls.  Els gasos expulsats tenen tanta energia que poden, fins i tot, expulsar la matèria interestel·lar de la galàxia i tallar el procés de formació de noves estrelles. En molts casos són les responsables de la formació d’estrelles de neutrons  i per tant, de manera directa o indirecta,  són també les responsables de la major part dels fenòmens galàctics d’alta energia que s’observen.  Per tant, es pot considerar que les supernoves són els veritables motors de l’evolució química de la Galàxia.  Fenomenològicament hi han diverses menes de supernova, però des del punt de vista físic n’hi ha dos, les termonuclears i les gravitatòries. Les primeres estan relacionades amb la incineració termonuclear d’una nana blanca que forma part d’un sistema estel·lar doble i les segones amb el col·lapse d’una estrella massiva a una estrella de neutrons o un forat negre.

En aquest treball es presentarà de manera sintètica els principis que governen les últimes etapes de la vida de les estrelles i les  conseqüències que se’n deriven".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 10 de maig. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTINE BOSMAN.

Dijous 10 de maig a les 19:00h  tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa  Dra. MARTINE BOSMAN qui llegirà una memòria intitulada: "El modelo estándar de la física de partículas. Contribuciones experimentales", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans.

"El model estàndard de la física de partícules és la teoria que descriu els constituents fonamentals de la matèria i les forces que en regeixen les interaccions. El desenvolupament del model va començar al principi del segle XX amb els experiments que van estudiar l’estructura de l’àtom. Va portar a la formulació de la teoria quàntica de camps descrivint les partícules i les forces que les afecten sobre la base de camps quàntics. La primera teoria que es va formalitzar va ser l’electrodinàmica quàntica. La força electromagnètica entre dues partícules que tenen càrrega elèctrica resulta de l’intercanvi de fotons, els quàntums del camp electromagnètic, que actuen com a mediadors de la força.

En paral·lel amb els desenvolupaments teòrics, la construcció d’acceleradors de partícules cada vegada més potents va permetre estudiar de manera més fina l’estructura de la matèria i les diferents forces. Es va descobrir que els protons i els neutrons que formen els nuclis dels àtoms són partícules compostes d’altres partícules més elementals, els quarks. Els uneixen la força forta que resulta de l’intercanvi de gluons, els mediadors de la força forta. La radioactivitat, com ara la desintegració beta d’un àtom on un neutró es transforma en un protó amb l’emissió d’un electró i un neutrí, és deguda a la força feble. Són tres les partícules mediadores de la força feble: dues partícules amb càrrega elèctrica (W+, W−) i una amb càrrega neutra (Z0). Les partícules de matèria, els quarks, l’electró i el neutrí, s’anomenen fermions. Es distingeixen de les partícules mediadores de forces, anomenades bosons, pel valor del seu moment angular intrínsec o espín. Els fermions tenen un valor d’espín 1/2, mentre que els bosons tenen un valor d’espín 1.

En aquesta memòria es descriuen els acceleradors i experiments que es van construir des dels anys setanta fins avui, i que van contribuir a establir el model estàndard amb la descoberta de tres famílies de fermions i dels bosons mediadors de les forces feble i forta, que culminà el 2012 amb el descobriment del bosó de Higgs, el quàntum associat al camp de Higgs. La seva existència va ser postulada pels teòrics durant els anys seixanta per a explicar l’origen de la massa de les partícules. Es descriuen els experiments i les noves tècniques que van permetre mesurar les propietats dels quarks més massius membres de la segona i la tercera família de quarks. A mesura que l’energia aconseguida pels acceleradors augmentava, es van estudiar quarks cada vegada més pesants, com els quarks charm, bottom i top. El més recent i potent accelerador, el Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN, és un accelerador circular on es produeixen xocs de protons. Les primeres dades es van prendre el 2010. Es descriuen els diferents components del detector ATLAS, incloent-hi la contribució de l’IFAE, la reconstrucció de les partícules produïdes en els xocs a partir dels senyals elèctrics dels detectors, l’anàlisi de les dades i una selecció de resultats experimentals.

Es conclou amb una breu discussió sobre l’estat actual de coneixement del model estàndard, a més d’una llista de les nombroses preguntes que queden encara obertes per a poder explicar tots els fenòmens físics coneguts".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

26 d'abril. Conferència (treball de torn): "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?”

Dijous 26 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?" (Treball de torn.Secció 6a. Tecnologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep A. Planell.

"Probablement un dels majors reptes en l’àmbit dels biomaterials per a la medicina regenerativa és el de desenvolupar bastides que puguin alliberar senyals a l’entorn biològic I amb capacitat per a desencadenar respostes cel·lulars que guiïn la regeneració tissular de forma controlada. Aquest tipus de bastides es qualifiquen com a instructives. La qüestió que es planteja és si la seva funcionalitat biològica depèn principalment de les propietats dels biomaterials constitutius de la bastida o també de les propietats geomètriques, estructurals i mecàniques de les bastides. Els requeriments que es fan sobre les bastides depenen del teixit específic al que s’apliquin, el que significa que les bastides han de ser dissenyades i fabricades específicament.  Per altra banda, la capacitat de produir senyals i estímuls que controlin el destí de les cèl·lules és el que generalment es coneix com el rol dels biomaterials intel·ligents. En aquesta presentació es discuteix com el coneixement de de les propietats físico-químiques dels biomaterials juntament amb l’apropiat desenvolupament de les tècniques de fabricació permeten obtenir bastides que siguin realment instructives per a la regeneració òssia i la regeneració de pell. 

La pregunta pot ser si en un futur proper ens aproximarem a la medicina regenerativa sota el mateix paradigma. Les tecnologies de la informació i sobretot internet ens han portat al que es pot anomenar la revolució informacional per comparació amb la revolució industrial. L’adveniment de la societat informacional obre noves qüestions tant en educació com en recerca. Les aplicacions de la teoria de la complexitat així com el “Machine Learning” o la Intel·ligència artificial estan movent la ciència i sobretot la biologia des de visions únicament reduccionistes a aproximacions holístiques. La teoria de la complexitat permet revelar la complexitat de les xarxes regulatòries. Per altra banda, la idea que la biologia està governada per algoritmes aporta nous punts de vista sobre la regeneració. A partir d’aquí, el Machine Learning pot proporcionar fer l’enginyeria inversa de cascades d’activitat cel·lular, així com preveure l’aspecte i destí de cèl·lules mare. El Machine Learning i la Intel·ligència Artificial sembla que esdevindran part integral de la recerca en ciències de la vida. Aquestes eines haurien de permetre als investigadors en medicina regenerativa el desenvolupar el seu treball de forma més ràpida, més informada i més precisa. Aquesta aproximació més integradora i holística hauria de permetre obrir tota una nova perspectiva en el disseny de biomaterials i de bastides".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

19 d'abril. Conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà"

Dijous 19 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà" a càrrec del Sr. Sergi Ametller, Director de Projectes especials - SENER Enginyeria i Sistemes S.A.

"El consorci Grup Units pel Canal (GUPC), liderat per l'empresa SACYR, va completar el passat 24 de juny de 2016 la construcció del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà, part fonamental del programa d'ampliació que ha dut a terme l'Autoritat del Canal de Panamà i pel qual ja han transitat més de 3.000 vaixells tipus neopanamax fins a aquests moments. Aquesta obra ha estat catalogada com una de les construccions més significatives d'aquest segle a nivell mundial, tant per la seva importància estratègica i els seus volums com per la singularitat dels seus elements i processos constructius utilitzats.

Sergi Ametller, enginyer de camins i cap d'obra per part de GUPC de les comportes i resta d'equips electromecànics, detallarà les característiques principals d'aquest projecte en la presentació que tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

La presentació inclourà una explicació de com es porta a terme la Direcció de grans Projectes d'Infraestructures, així com una descripció general de les principals unitats d'aquesta obra tant a nivell de disseny com d'execució i posada en marxa".

 

Sergi Ametller, és enginyer de Camins, Canals i Ports i Màster en Enginyeria i Gestió Portuària (UPC, 1999). Diplomat en Direcció d'Empreses (IESE - PDG 2009). Té 21 anys d'experiència en la direcció de projectes, obres i obres "claus en mà" en l'àmbit hidràulic, marítim i en d’altres instal·lacions, tant per al sector públic com privat. Com a Cap d'Obra Electromecànica de SACYR per a l'expansió del Canal de Panamà ha estat el responsable de la fabricació, instal·lació i posada de marxa d'equips per un valor total de 1.100 milions de dòlars durant tota l'execució d'aquesta obra (2010-2017). En l'actualitat és Director de Projectes Especials a l'empresa SENER.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.