Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

Conferència (treball de torn): "Iberia: 50 anys de tectònica de plaques”

Dijous 14 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Iberia: 50 anys de tectònica de plaques" (Treball de torn.Secció 4a. Ciències de la Terra), a càrrec de l'acadèmica Dra. Montserrat Torné.

"Els anys 60 del segle passat van veure l’esclat de tres grans avenços en Ciències de la Terra, la teoria de la tectònica de plaques, el cicle de Wilson i la convecció en el mantell terrestre, que han revolucionat la nostra comprensió del sistema Terra, proporcionant una nova visió de l’evolució del planeta. La teoria de la tectònica de plaques, formulada a partir d’observacions i treballs de diferents autors, pren com a referents les teories de la deriva continental i l’expansió del fons oceànic i ens explica l’existència de les plaques litosfèriques, el seu desplaçament i la seva interacció, de manera que podem interrelacionar el conjunt de processos geològics que tenen lloc en la superfície de la Terra i els processos lligats a la dinàmica de la litosfera i mantell terrestre.  Actualment, no només disposem de models cinemàtics que s’estenen fins a temps precambrians, sinó també d’un coneixement cada cop més detallat de l’estructura i propietats fisicoquímiques de l’interior de la Terra. Coneixement que s’ha anat millorant en les darreres dècades, en gran part, gràcies al desenvolupament tecnològic i a les noves tecnologies de la informació i comunicació que han permès l’adquisició i tractament massiu d’ingents quantitats de dades, tan superficials com profundes, i el desenvolupament de models analògics i numèrics. Es tracta de comprendre els processos actuals per anar un pas més enllà i explorar l’evolució del sistema Terra en 4 dimensions: les tres dimensions espacials –des de l’escala nano a la global- i la dimensió del temps –des de segons fins a milions d’anys-. Malgrat els grans avenços dels darrers 50 anys encara queden moltes preguntes sense resposta. En aquesta conferència es presentarà un recull d’alguns d’aquests avenços i dels reptes futurs, focalitzant-ho en Iberia".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència (treball de torn): "Sobre les esferes al voltant de la conjectura de Poincaré. Quantes n’hi ha?”

Dijous  23 de novembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Sobre les esferes al voltant de la conjectura de Poincaré. Quantes n’hi ha?" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Vicenç Navarro.

"Els matemàtics han estudiat les possibles formes de l'espai des de l'Antiguitat i les esferes han aparegut sempre com una primera proposta per la seva simetria intrínseca. Però malgrat aquesta simetria, no totes les propietats de les esferes són fàcils d'obtenir i sovint han plantejat problemes ben difícils de resoldre. Per exemple, la coneguda com conjectura de Poincaré, sobre l'esfera 3D, ha necessitat un segle fins que G.Perelman li donés resposta.

En aquest treball farem un petit recorregut, principalment històric i visual, que ens mostrarà com han anat evolucionant els conceptes i els problemes al voltant de les esferes. Començant pels resultats d'Arquimedes i d'Euler sobre les esferes, anirem avançant de la mà de Riemann i Poincaré, entre d'altres. Finalment, arribarem als mètodes de Thurston i Hamilton que han permès a G. Perelman completar el catàleg de les esferes en totes les dimensions diferents de 4".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

[16 nov.] 22a Setmana de la Ciència. Conferències divulgatives

Dins de la Setmana de la Ciència 2017 i amb motiu de la celebració, enguany, de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, l'Acadèmia organitza dos conferències divulgatives sobre ocells i arbres de Barcelona.

  • Un tast dels ocells silvestres de la ciutat de Barcelona  a càrrec del  Dr. Xavier Ferrer

Barcelona és una ciutat molt densament urbanitzada on viuen i transiten molts ocells silvestres (83 espècies nidificants i al voltant de 250 entre hivernants, migrants i nòmades). La major part dels barcelonins ignoren que és relativament fàcil identificar i contactar amb diverses espècies d’ocells.
La conferència vol introduir el neòfit en ornitologia al coneixement de les espècies d’ocells més habituals a la ciutat, en especial a la primavera i l’estiu, juntament amb les eines necessàries per a poder detectar i identificar ocells a la ciutat (binocles, guies de camp, aplicacions de sons d’ocells, etc.).
S’hi recullen també els sectors de la ciutat més interessants per a veure ocells silvestres, com ara el parc de la Ciutadella, el Palau Reial, el front marítim o el sector fronterer amb el parc de Collserola, entre d’altres.
Finalment s’hi presenta el contingut d’un llibre editat recentment, l’Atles dels ocells nidificants de Barcelona, i les seves utilitats per als ciutadans que volen introduir-se en l’afició d’observar ocells silvestres.

 

  • Arbres singulars de Barcelona a càrrec del Dr. Jaume Llistosella

Barcelona és segurament la ciutat de l’arc mediterrani que té més arbres. Només als carrers, actualment, n’hi ha vora 155.000 de plantats, distribuïts en més de 150 espècies diferents i amb representants dels cinc continents. Si a aquests valors hi sumem els dels arbres dels nombrosos parcs, jardins i espais verds de la ciutat, el conjunt constitueix un gran patrimoni botànic que aporta importants beneficis mediambientals, socials i paisatgístics als ciutadans de Barcelona. Entre tot aquest conjunt d’arbres, n’hi ha alguns que destaquen, que tenen algun tret que els fa singulars. N’hi ha que són els únics representants de la seva espècie a la ciutat; altres són centenaris i van ser plantats a finals del segle XIX; alguns, en florir, assoleixen una espectacular i gran bellesa; hi ha arbres que es poden considerar monumentals per les seves mides poc habituals, com també n’hi ha que atresoren una petita història, de persones i sentiments, per explicar.

L’acte tindrà lloc el dijous 16 de novembre, a les 19 hores, al Saló d’actes de l’Acadèmia (la Rambla, 115). Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala. RESERVA

[12 i 19 nov.] 22a Setmana de la Ciència. Visites guiades a l'Observatori Fabra

L'Acadèmia participa a la 22a Setmana de la Ciència, amb visites guiades a l'Observatori Fabra. Visita que permet conèixer els orígens de l’Observatori Fabra i tot el seu recorregut històrico-científic fins a l’actualitat. Ciència, art i vida domèstica han format part d’aquest edifici singular des del 1904. Durant aquesta activitat el personal propi de l’Observatori mostrarà als visitants les tasques científiques que encara es mantenen ben vigents: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia.

  • Visites diürnes/nocturnes dia 12 de novembre
  • Visites diürnes/nocturnes dia 20 de novembre

Miquel Canals i Artigas nou acadèmic numerari

Dijous 26 d'octubre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Miquel Canals i Artigas. El Sr. Canals llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "PROCESSOS OCEANOGRÀFICS A LA MAR CATALANOBALEAR I LLURS CONSEQÜÈNCIES: L’OCEÀ DINS L’ANTROPOCÈ". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Mariano Marzo Carpio. El Sr. Canals s'incorpora a la Secció 4a Ciències de la Terra i ocupa la plaça de Geologia marina.

 

Imatge de la conferència
Imatge l'acte de recepció del Sr. Miquel Canals i Artigas/td>

Canvis a la Junta Directiva i Seccions 2016-2017

Junta directiva:

President:
sortint > Excm. Sr. Ramon PASCUAL DE SANS
entrant > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA

Vicesecretaria General:
entrant > Excma. Sra. Montserrat TORNÉ i ESCASANY

Comptador:
Reelegit > Excm. Sr. Antoni PLANES i VILA

Seccions:

1a. MATEMÀTIQUES I ASTRONOMIA
Secretari
sortint > Excm. Sr. Jaume Llibre i Saló
entrant > Excm. Sr. Jordi Isern i Vilaboy

3a. QUÍMICA
Secretari
sortint > Excm. Sr. Santiago Olivella i Nel·lo
entrant > Excm. Sr. Jaume Casabó i Gispert

4a. CIÈNCIES DE LA TERRA
Director
sortint > Excm. Sr. Carles Miravitlles i Torras
entrant > Excm. Sr. Enric Banda i Tarradellas

data: 23 d'octubre de 2017

Dijous 26 d'octubre. Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmic electe Sr. Dr. Miquel Canals i Artigas.

Dijous 26 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Dr. Miquel Canals i Artigas qui llegirà una memoria intitulada: "PROCESSOS OCEANOGRÀFICS A LA MAR CATALANOBALEAR I LLURS CONSEQÜÈNCIES: L’OCEÀ DINS L’ANTROPOCÈ", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Mariano Marzo Carpio.

"La darrera dècada (2006-2016) hom ha viscut un avenç espectacular del coneixement sobre diversos processos oceanogràfics d’alta energia que es donen de manera molt destacada a la mar Catalanobalear, i també en molts altres indrets de l’oceà global. Ens referim a les cascades d’aigua densa de plataforma, la convecció de mar oberta i els temporals, en aquest cas de llevant. Aquests processos, aplegats sota la denominació d’«els tres tenors», traslladen cap a l’interior de l’oceà i als fons marins el senyal dels forçaments atmosfèrics que en són la causa inicial. Els canyons submarins actuen com a vies de transferència preferents d’aquest senyal cap als ambients marins pregons. La mar Catalanobalear és un paradigma d’abast mundial en aquest camp, mercès a l’esforç de la comunitat científica de Catalunya i d’arreu que ha investigat aquests processos i llurs conseqüències abiòtiques i biòtiques, i continua fent-ho. De fet, podem afirmar que la dinàmica oceanogràfica de la mar Mediterrània i, de retruc, el funcionament de l’ecosistema mediterrani en conjunt, estan governats per aquests processos, a més, naturalment, dels intercanvis de masses d’aigua a través dels estrets.

Una de les conseqüències més destacades d’aquests tres processos és el segrest de carboni i, més àmpliament, de matèria orgànica dels nivells superficials i del fons de la plataforma continental, la qual és injectada cap a l’ecosistema profund com si fos un mannà, i contribueix així a la seva conformació i sosteniment. Els alts continguts en CO2 antropogènic de les aigües intermèdies i fondes de la mar Mediterrània, molt més elevats que a l’oceà global, també respondrien a aquests processos.

L’ecosistema pelàgic de profunditat reacciona, per la seva banda, a l’arribada d’aigües denses provinents de la superfície de manera que s’excita, com ho demostren els esclats de bioluminescència de llarga durada (alguns mesos) detectats per sensors del telescopi de neutrins ANTARES i d’altres ancoratges instrumentats desplegats en aigües pregones a la mar Mediterrània nord-occidental. Les espècies d’interès pesquer també són altament sensibles als canvis de condicions ambientals deguts a les cascades, la convecció i els temporals. Ho il·lustra amb claredat el cas d’una espècie molt preuada, la gamba rosada Aristeus antennatus, la pesquera de la qual es col·lapsa temporalment per l’efecte de les correntades carregades de sediment associades a les cascades d’aigua densa de plataforma per a recuperar-se posteriorment amb gran vigor, tal com palesen els registres de desembarcaments en diferents ports catalans.

Els alts nivell d’energia associats a aquests processos són capaços de generar capes persistents de centenars de metres de gruix carregades de partícules en suspensió i fluxos sedimentaris gravitacionals enganxats al fons que transporten grans quantitats de sediment, tant fi com groller, i afaiçonen el relleu dels canyons submarins. La forta activitat de transport observada als canyons submarins nord-catalans i del golf de Lleó occidental contradiu un dels principis bàsics de l’estratigrafia sísmica i seqüencial, segons el qual els canyons submarins haurien d’ésser inactius en períodes de nivell del mar alt, com l’actual. A causa de la gran activitat que tenen des dels punts de vista hidrològic i sedimentari, els canyons investigats són també vies preferents de transport de deixalles i contaminants químics cap a les profunditats.

Per la seva banda, la pesca de ròssec de fons practicada al talús continental ha esdevingut un nou i poderosíssim agent modificador del relleu submarí i dels balanços sedimentaris a gran escala, que subsegüentment afecta tot l’ecosistema. Per la seva capacitat transformadora, que ha estat comparada a la de l’agricultura i la ramaderia extensiva, anomenem la pesca de ròssec «el quart tenor». La freqüència diària de la pràctica de l’arrossegament als caladors no té, però, parangó amb cap activitat agrícola o ramadera, ja que comporta una taxa de transformació dels fons marins molt més alta que els canvis d’ús del sòl que han tingut lloc al llarg de mil·lennis a terra ferma, sobretot des de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, quan es varen industrialitzar les grans flotes pesqueres.

Tot plegat ocorre a l’edat de l’home, o Antropocè, en què la interacció entre les forces naturals del canvi, exemplificades pels processos oceanogràfics descrits, i les activitats humanes obre un escenari sense precedents en la història del nostre planeta, i no només en els ambients terrestres sinó també en els molt menys coneguts ambients marins, en els quals ens hem centrat en aquesta memòria. La comunitat científica internacional i, per tant, la del nostre país, té una responsabilitat major en relació amb això, de descriure, interpretar, comunicar, preveure i proposar".

L’acte tindrà lloc a les 19 hores, al Saló d’actes de l’Acadèmia (la Rambla, 115).

Cicle de conferències: Els aliments Curs 2017-2018

Aixecar-se i esmorzar. Fer una pausa per prendre un cafè. Organitzar un dinar familiar. Anar a comprar queviures, al mercat o al supermercat. Els quatre són exemples quotidians de com l’alimentació es comprèn dins del nostre entorn. Per una part de la població, cal afegir-hi el conreu de la terra o la cria de bestiar, amb finalitats bàsicament alimentàries. Aquesta integritat justifica el perquè no és adient parlar dels aliments, de la seva producció i consum de forma exclosa a altres àrees de coneixement, i és que el seu abast és tan transversal com de versàtils som els humans. Per tant, en el moment en què entenem el menjar, no com un únic procés per saciar la fam, sinó com un compendi resultant de moltes causalitats, som conscients de la repercussió que tenen àmbits de treball aparentment llunyans sobre els aliments.

En aquest context multidisciplinari, i com no podia ser de cap altra manera, neix aquest cicle sobre els aliments. La interconnexió d’acadèmies, i d’instituts, de branques de coneixement tan diverses com les que conreen la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, la Reial Acadèmia Europea de Doctors, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i l’Institut d’Estudis Catalans i les seves filials, l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i la Institució Catalana d’Estudis Agraris, i el seu centre associat Centre Català de la Nutrició; permetrà fer un recull de temes d’actualitat entorn dels aliments. D’aquesta manera les acadèmies de Catalunya aporten el coneixement dels seus membres sobre temes d’evident interès acadèmic i social, com van fer el curs
passat amb el cicle sobre «L’aigua».

El cicle convida a conèixer i reflexionar sobre tendències alimentàries; la generació d’idees falses respecte als aliments: quins són els nous mites? Quins es perpetuen? Com afecta aquest pensament a la nostra salut, quins remeis ens ofereixen els fàrmacs o què pot fer per nosaltres una microbiota saludable? Per altra banda, cal recordar que tot això té sempre un fort component lligat al territori i la història, que determina els costums alimentaris que es generen a partir de les inclinacions del moment. No obstant això, a causa de la sobredemanda pròpia, de la producció industrial, de l’exportació de productes alimentaris, de la contaminació relacionada amb la producció agrària i pecuària, el nostre territori s’està malmetent i s’està perdent la biodiversitat. El repte d’abastir una població sempre creixent ha fet projectar noves formes d’avituallar el bestiar i trobar fonts alternatives d’aliment que tinguin un menor cost mediambiental. De tot això, se’n parlarà en el cicle «Els aliments».

Podeu consultar el PROGRAMA D’ACTES CONJUNT DE LES ACADÈMIES DE CATALUNYA

Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2017-18

Dijous 19 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2017-18 a càrrec del Sr. Daniel Giralt-Miracle qui llegirà una memòria intitulada: "Dalí, una follia creativa".

Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

"La figura de Salvador Dalí (Figueres, 1904 – 1989) és, indiscutiblement, una de les més universals de l’art del segle XX. I ho és per la qualitat de la seva obra pictòrica, però també per la seva versatilitat, que el va fer desenvolupar múltiples facetes creatives, i per la seva personalitat excèntrica. Dalí va pintar, va dibuixar, va esculpir, va fer escenografies, va escriure, va col·laborar amb el món del cinema, va fer performances, va incidir en la moda, en la publicitat, en espectacles i sobretot va ser un comunicador desbordant que va saber emprar els nous mitjans de comunicació per donar a conèixer la seva obra i el seu personatge.

I hores d’ara ningú pot dubtar que en aquesta darrera tasca va excel·lir ja que quasi tres dècades després de la seva mort el reconeixement a la seva obra i persona no només es mantenen, sinó que es reafirmen, i la seva projecció creix. De fet, les exposicions que se li dediquen segueixen sent les més visitades, tant a Europa, com a Amèrica i Àsia, perquè més enllà de la facècia ell que podia fer, és inqüestionable el valor de la seva pintura i sobretot dels seus plantejaments, l’originalitat dels mons sobrerreals que va construir i l’obra que va crear producte de la preocupació que tenia per les noves tecnologies i els avenços científics.

Salvador Dalí no és, doncs, algú a qui es pugui prendre a la lleugera, sinó que cal considerar-ho amb el rigor que el seu llegat exigeix".

Festes del Roser 2017

L’Acadèmia participa en la celebració de les Festes del Roser, festa major de la Rambla, amb la decoració de la façana de la seva Seu, Rambla del Estudis 115, i amb una visita guiada a la mateixa seu.

Més informació a la web de l’Amics de la Rambla

Festa del Roser 2017
Homenatge a Newton: Descomposició de la Llum

Presentació dels llibres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”

Dimarts 10 d’octubre, a les 19 h, es presentaran a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona els volums La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX i Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya que es centren en el període històric que va de la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, a l’escàndol del duros sevillanos de 1908.

Tots dos llibres han estat coordinats per Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins de la col·lecció de “Estudis d’Història del Dret” + informació

 

L'acadèmic Jorge Núñez dona nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra

L’asteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal d’asteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga,  actual director de l’Observatori Fabra, i catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona.
Aquest asteroide va ser descobert el 17 de novembre de 1941 des de l’Observatori Fabra per Isidre Pòlit i Buxareu, director de la Secció Astronòmica de l’Observatori Fabra, entre el 1937 i el 1957. Pòlit també dona nom a un altre asteroide, el 1708 Polit, descobert l’any 1929 per Josep Comas i Solà.

Podeu trobar més informació i vídeo a la web de la Universitat de Barcelona

Asteroide 4298
Imatge de la fotografia amb la qual Isidre Pòlit va descobrir l'asteroide 4298. En vermell està marcada la zona on hi ha l'asteroide descobert el 1941.

Entrevista a l'acadèmic Javier Martín-Vide a 8tv (29/06/2017)

Podeu veure l'entrevista realitzada a l'acadèmic Javier Martín Vide, al programa 8aldia de 8TV, on parla del canvi climàtic i de com, ràpidament i perillosament, augmenten les temperatures de la Terra en una tendència que sembla no trobar fi: “Totes les estacions de l’any experimenten un augment de les temperatures.”

 

Imatge de l'entrevista
Cliqueu a la imatge per accedir a l'entrevista

Cloenda de Curs 2016-17. Observatori Fabra

Dijous 15 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2016-2017. L'Acadèmic secretari, Excm. Sr. Dr. Francesc Serra i Mestres, va llegir la distribució de treballs per al curs 2017-18. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.A continuació es va presentar el resum de les activitats realitzades durant l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans. Finalment, l'Acadèmic, Excm. Sr. Dr. Carles Buxadè, realitzà una exposició resum de les obres de manteniment i rehabilitació efectuades a la façana de l'Observatori Fabra.

 

Observatori Fabra
Aspecte de l'Obsevatori després de la rehabilitació
Observatori Fabra
Imatge de la cúpula

Miguel Beato del Rosal nou acadèmic numerari

Dijous 25 de maig va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Miguel Beato del Rosal. El Sr. Beato del Rosal llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Regulación de la expresión génica por hormonas esteroideas". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Pere Puigdomènech i Rosell. El Sr. Beato s'incorpora a la Secció 5a Biologia i ocupa la plaça de Regulació Genòmica.

 

Imatge de la conferència
Imatge l'acte de recepció del Sr. Beato del Rosa