Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Dijous 26 d'octubre. Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmic electe Sr. Dr. Miquel Canals i Artigas.

Dijous 26 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Dr. Miquel Canals i Artigas qui llegirà una memoria intitulada: "PROCESSOS OCEANOGRÀFICS A LA MAR CATALANOBALEAR I LLURS CONSEQÜÈNCIES: L’OCEÀ DINS L’ANTROPOCÈ", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Mariano Marzo Carpio.

"La darrera dècada (2006-2016) hom ha viscut un avenç espectacular del coneixement sobre diversos processos oceanogràfics d’alta energia que es donen de manera molt destacada a la mar Catalanobalear, i també en molts altres indrets de l’oceà global. Ens referim a les cascades d’aigua densa de plataforma, la convecció de mar oberta i els temporals, en aquest cas de llevant. Aquests processos, aplegats sota la denominació d’«els tres tenors», traslladen cap a l’interior de l’oceà i als fons marins el senyal dels forçaments atmosfèrics que en són la causa inicial. Els canyons submarins actuen com a vies de transferència preferents d’aquest senyal cap als ambients marins pregons. La mar Catalanobalear és un paradigma d’abast mundial en aquest camp, mercès a l’esforç de la comunitat científica de Catalunya i d’arreu que ha investigat aquests processos i llurs conseqüències abiòtiques i biòtiques, i continua fent-ho. De fet, podem afirmar que la dinàmica oceanogràfica de la mar Mediterrània i, de retruc, el funcionament de l’ecosistema mediterrani en conjunt, estan governats per aquests processos, a més, naturalment, dels intercanvis de masses d’aigua a través dels estrets.

Una de les conseqüències més destacades d’aquests tres processos és el segrest de carboni i, més àmpliament, de matèria orgànica dels nivells superficials i del fons de la plataforma continental, la qual és injectada cap a l’ecosistema profund com si fos un mannà, i contribueix així a la seva conformació i sosteniment. Els alts continguts en CO2 antropogènic de les aigües intermèdies i fondes de la mar Mediterrània, molt més elevats que a l’oceà global, també respondrien a aquests processos.

L’ecosistema pelàgic de profunditat reacciona, per la seva banda, a l’arribada d’aigües denses provinents de la superfície de manera que s’excita, com ho demostren els esclats de bioluminescència de llarga durada (alguns mesos) detectats per sensors del telescopi de neutrins ANTARES i d’altres ancoratges instrumentats desplegats en aigües pregones a la mar Mediterrània nord-occidental. Les espècies d’interès pesquer també són altament sensibles als canvis de condicions ambientals deguts a les cascades, la convecció i els temporals. Ho il·lustra amb claredat el cas d’una espècie molt preuada, la gamba rosada Aristeus antennatus, la pesquera de la qual es col·lapsa temporalment per l’efecte de les correntades carregades de sediment associades a les cascades d’aigua densa de plataforma per a recuperar-se posteriorment amb gran vigor, tal com palesen els registres de desembarcaments en diferents ports catalans.

Els alts nivell d’energia associats a aquests processos són capaços de generar capes persistents de centenars de metres de gruix carregades de partícules en suspensió i fluxos sedimentaris gravitacionals enganxats al fons que transporten grans quantitats de sediment, tant fi com groller, i afaiçonen el relleu dels canyons submarins. La forta activitat de transport observada als canyons submarins nord-catalans i del golf de Lleó occidental contradiu un dels principis bàsics de l’estratigrafia sísmica i seqüencial, segons el qual els canyons submarins haurien d’ésser inactius en períodes de nivell del mar alt, com l’actual. A causa de la gran activitat que tenen des dels punts de vista hidrològic i sedimentari, els canyons investigats són també vies preferents de transport de deixalles i contaminants químics cap a les profunditats.

Per la seva banda, la pesca de ròssec de fons practicada al talús continental ha esdevingut un nou i poderosíssim agent modificador del relleu submarí i dels balanços sedimentaris a gran escala, que subsegüentment afecta tot l’ecosistema. Per la seva capacitat transformadora, que ha estat comparada a la de l’agricultura i la ramaderia extensiva, anomenem la pesca de ròssec «el quart tenor». La freqüència diària de la pràctica de l’arrossegament als caladors no té, però, parangó amb cap activitat agrícola o ramadera, ja que comporta una taxa de transformació dels fons marins molt més alta que els canvis d’ús del sòl que han tingut lloc al llarg de mil·lennis a terra ferma, sobretot des de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, quan es varen industrialitzar les grans flotes pesqueres.

Tot plegat ocorre a l’edat de l’home, o Antropocè, en què la interacció entre les forces naturals del canvi, exemplificades pels processos oceanogràfics descrits, i les activitats humanes obre un escenari sense precedents en la història del nostre planeta, i no només en els ambients terrestres sinó també en els molt menys coneguts ambients marins, en els quals ens hem centrat en aquesta memòria. La comunitat científica internacional i, per tant, la del nostre país, té una responsabilitat major en relació amb això, de descriure, interpretar, comunicar, preveure i proposar".

L’acte tindrà lloc a les 19 hores, al Saló d’actes de l’Acadèmia (la Rambla, 115).