Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"

Dijous 8 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"  a càrrec del Dr. Francesc Piferrer, Professor d’Investigació del Departament de Recursos Marins Renovables Institut de Ciències del Mar, CSIC. Aquesta conferència està emmarcada dins el programa conjunt d’actes de les Acadèmies de Catalunya “Els aliments”, curs 2017-2018.

"Segons l’ONU, la població humana augmentarà dels ~7.600 milions actuals a ~9.800 milions el 2050. La FAO calcula que aquest increment de ~30% comportarà un creixement de ~70% en la demanda d’aliments com a conseqüència del desenvolupament i del canvi d’hàbits i de preferències, amb un clar augment del consum de peix. En aquest context, cal plantejar-se d’on han de sortir els aliments necessaris per fer front a aquesta demanda. Si deixem a banda l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i competència pels recursos hídrics, les mirades es giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones des dels anys 90, amb molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura (excloent les plantes aquàtiques) arribà gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una producció que a mitjà-llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. En aquesta conferència s’exposen algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració i que inclouen unes pesqueries amb una gestió sostenible, la disminució del rebuig —la fracció que es pesca però que no s’utilitza, i que globalment pot arribar al 30% de les captures—, la pesca de noves espècies i un major aprofitament d’espècies no destinades actualment al consum humà directe. La verdadera revolució tindrà lloc, però, quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només del mar, no com ara, que s’utilitza molta proteïna d’origen vegetal per a la elaboració de pinsos. És a dir, quan l’aqüicultura esdevingui verdaderament sostenible. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macro- i microalgues, mol·luscs i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en creixement i reproducció, com ja s’està produint gràcies a avenços en la nostra comprensió de la seva fisiologia. Aquests reptes no estan exclosos de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social".