Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

Sr. Antoni Escubedo Molins nou acadèmic corresponent.

El passat 16 de març, el Sr. Antoni Escubedo Molins fou elegit acàdemic corresponent (adscrit a la Secció 2a) de la RACAB

Antoni Escubedo Molins (Sta. Coloma de Gramenet, 1937)
Amb la seva muller, la Sra. Assumpció García Grau, i durant més de 50 anys, han reunit aparells científics i tècnics diversos, el seu conjunt constitueix la “Col·lecció Escubedo-García. Tot i que la "Col·lecció Escubedo-García" és de caràcter particular, des de la seva inauguració ha estat oberta a tots els que han desitjat visitar-la, sempre tenint en compte el seu interès per l'aprenentatge o el coneixement pel món tècnic i científic.

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmic electe Jordi Isern

Dijous 23 de març tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Dr. Jordi Isern qui llegirà una memoria intitulada: "Les estrelles nanes blanques : Laboratoris avançats de física", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Jordi NÚÑEZ i DE MURGA

"Les estrelles nanes blanques proporcionen un bon exemple d’objectes que han permès, i permeten, eixamplar les fronteres del coneixement humà. Intuïdes per Bessel l’any 1844, no van ser descobertes fins l’any 1862 per Alvan Clark, i va ser necessari esperar el desenvolupament de les estadístiques quàntiques per entendre’n la veritable naturalesa. El caràcter extrem de les seves propietats físiques (densitats elevades, temperatures baixes i forta degeneració electrònica) les han convertit en l’escenari preferit per explicar tota mena de fenòmens explosius (supernoves, noves, variables cataclísmiques...), mentre que les seves propietats evolutives, un simple procés de refredament, les han convertit en una eina imprescindible per fer «paleontologia» galàctica (determinació de l’edat de la Galàxia i dels cúmuls estel·lars, evolució de l’entorn del Sol...). Recentment, tal com s’ha explicat al llarg d’aquesta memòria, l’estreta relació entre el pendent de la funció de lluminositat i el balanç entre pèrdues i guanys d’energia permet imaginar-les com una espècie de calorímetre situat a l’entorn del Sol capaç de posar de manifest els intercanvis d’energia provocats per noves i hipotètiques interaccions físiques.
Tant el pendent de la funció de lluminositat com les mesures de la deriva secular dels períodes de pulsació de les nanes blanques suggereixen un refredament anòmal d’aquestes estrelles. L’existència dels axions, amb unes propietats molt ben definides, podrien proporcionar una explicació senzilla i elegant d’aquesta anomalia, la qual cosa, al mateix temps, podria tenir importants conseqüències sobre la nostra comprensió del Cosmos i les propietats de les estrelles. Un aspecte interessant d’aquesta hipòtesi és que el futur detector d’axions solars que s’està gestant al CERN podria confirmar l’existència dels axions, si la seva massa és superior als 3 meV.
Finalment, cal fer notar que les diferents extensions del model estàndard prediuen l’existència de noves partícules de massa petita, per sota de l’electró-volt, que interactuarien molt feblement amb la matèria i que es podrien posar de manifest a través del procés de refredament de les nanes blanques, convertint aquestes estrelles en excel·lents laboratoris per explorar noves lleis de la física".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Premis i guardons a Acadèmics (febrer-març 2017)

La RACAB felicita:

  • a l’acadèmic Dr. Javier Martín Vide guardonat amb la “IV Distinció de la UB a les millors activitats de divulgació científica i humanística” + info
  • a l’acadèmic electe Dr. Lluís Jofre pel nomenament de Director del projecte CARNET i de la càtedra d’empresa SEAT-UPC. + info
  • a l’acadèmica Dra. Maria Josefa Yzuel pel Premi IgUAltat de l’edició 2017 de la Universitat d'Alacant. + info
  • a l’acadèmica Dra. Carme Torras pel nomenament de Membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans + info

Acte d'homentage a Gabriel Ferraté en motiu dels seus 85 anys.

L'homentage tindrà lloc el proper 6 de març al teatre Poliorama. Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La Rambla 115, a les 19:30h.

Homenatge públic amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
Per consultes o aclariments: 933 170 536, This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

 

Reus (Baix Camp), 1932
Secció de Matemàtiques i Astronomia (1a)
Especialitat: Electrotècnia
Data d’ingrés: 19.01.1984
Medalla de número: 14


Nota biogràfica: Doctor enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’Automàtica i director. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya i director general d’Universitats i Investigació. Ha estat també rector de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya. Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic. És doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i per la Universitat de Lleida. És president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Conferència: Opening the gravitational-wave window to the Universe

Dijous 16 de març tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència: "Opening the gravitational-wave window to the Universe" a càrrec de Eugenio Coccia, Professor of Physics and Rector of the School of Advanced Studies "Gran Sasso Science Institute" (L'Aquila, Italy).

"The recent discovery of gravitational waves produced by a collision of two  black holes caused enormous excitement in the scientific community. Scientists have spent decades trying to detect these waves which were predicted 100 years ago by Einstein’s theory of general relativity, and the discovery is opening a new window to the Universe. Up to now we have studied the Universe thanks to “sight”, that is, the photons that come from the stars. Now, the ability to pick up gravitational waves allows us to “listen” to so far unreachable cosmic events. The talk will focus on the history of this field of research and will give a flavor of the excitement for the discovery and for the observation of these extreme cosmic objects known as black holes".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència (treball de torn): "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials”

Dijous  23 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Gerard Gómez i Muntané.

"Avui dia, moltes missions espacials interplanetàries, com ara Genesis, Herschel, Plank, Gaia, Chang'e 2, Artemis,... es dissenyen usant eines de la teoria general dels Sistemes Dinàmics. En aquesta presentació mostrarem com es fan servir aquestes eines per resoldre algunes qüestions que apareixen en fer l'anomenat anàlisi de la missió.

Ens centrarem en missions interplanetàries als anomenats punts de Lagrange.  Per aquestes missions veurem com, per diferents models del problema, el càlcul i l'exploració de la varietat central dels punts de libració es pot usar per a la selecció de les òrbites nominals més adients.

Les varietats invariants estable i inestable de les òrbites de la varietat central es poden utilitzar per resoldre diverses qüestions, com ara: el càlcul de l'òrbita de transferència des de la Terra a l'òrbita nominal, les transferències entre òrbites de libració associades al mateix punt d’equilibri o a punts diferents, el manteniment en estació, la determinació de transferències de baixa energia de la Terra a la Lluna o entre les llunes Galileanes, o per definir estratègies de final de missió (end of life). Mostrarem resultats que ajuden a resoldre algunes d'aquestes aplicacions de les varietats hiperbòliques".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Carme Torras i Genís nova acadèmica numerària

Dijous 16 de febrer va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra.Carme Torras i Genís. La Sra. Torras llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Els reptes de la robòtica assistencial". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau. La Sra. Torras s'incorpora a la Secció 6a Tecnologia i ocupa la plaça de Robòtica i Intel·ligència Artifical.

"Potser sorprèn que un enginyer de la Secció de Matemàtiques i Astronomia doni la benvinguda a una matemàtica a la Secció de Tecnologia, però en aquesta Acadèmia és normal que entre seccions hi hagi no solament una complementarietat d'àrees de coneixement, sinó també un cert encavalcament. Aquesta normal proximitat enriqueix els debats i la vida acadèmica ... En aquest cas, la Secció de Tecnologia incorpora una matemàtica que aplica els seus coneixements a l'estudi i desenvolupament de sistemes robòtics, com en el seu dia la Secció de Matemàtiques i Astronomia va acollir un enginyer que utilitza intensament les matemàtiques per al desenvolupament de sistemes robòtics que responguin als nous reptes que cada dia es plantegen amb creixents exigències, com molt bé ens acaba de presentar la doctora Carme Torras. Entre aquestes exigències ha fet una especial èmfasi en la facilitat de programació, la seguretat, la cooperació persona-robot, i l'adaptabilitat i aprenentatge..." [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Josep Amat i Girbau]

Imatge de la conferència
Sra. Carme Torras a l'acte de la seva recepció

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Carme Torras

Dijous 16 de febrer tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Carme Torras qui llegirà una memoria intitulada: "Els reptes de la robòtica assistencial", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau.

"Els robots ja no estan confinats a les fàbriques, sinó que els anirem trobant cada vegada més en entorns urbans, socials i assistencials. Per arribar a ser companys de feina eficaços i assistents útils, han d’estar dotats de capacitats molt diferents a les dels seus avantpassats industrials. La investigació en robòtica assistencial i de serveis té com a objectiu fer-los intrínsecament segurs per a les persones, fàcils d’instruir per persones no expertes, capaços de col·laborar i manipular no només objectes rígids sinó també deformables, i amb una gran capacitat d'adaptació a entorns no predefinits i dinàmics. Robots de tota mena compartiran models d’entorns i d’objectes, experiències i coneixements adquirits, mitjançant bases de dades d’abast mundial i, juntament amb la internet de les coses, condicionaran decisivament la manera de viure dels ciutadans en les anomenades ciutats intel·ligents. Això planteja un seguit de qüestions socials i ètiques que ara estan sent debatudes no només dins de la comunitat robòtica sinó també per la societat en general".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic corresponent Pere Montserrat i Recoder (1918-2017)

Pere MONTSERRAT i RECODER (Mataró, 1918) va morir el passat 4 de febrer, a Jaca. El Dr. Montserrat fou acadèmic corresponent d’aquesta corporació (15 de desembre 2005), adscrit a la Secció de Biologia (5a).

Breu nota biogràfica: Nascut a Mataró el 8 d’agost de 1918. Doctor en Ciències Naturals (Madrid, 1950). Fou botànic i ecòleg català. El seu interès d'estudi foren els pteridòfits, els espermatòfits, les pastures i l'ecologia de muntanya. Va ser cofundador l'any 1964 de l'Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca.

Conferència (treball de torn): "25 anys de la Directiva Hàbitats”

Dijous  26 de gener a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "25 anys de la Directiva Hàbitats" (Treball de torn. Secció de Biologia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon M. Masalles i Saumell.

RESUM

La Unió Europea va aprovar el 1992 la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (anomenada, de manera simplificada, Directiva Hàbitats) amb l'objectiu de garantir el manteniment de la biodiversitat europea mitjançant la creació d'un conjunt de Zones Especials de Conservació, la "Xarxa Natura 2000". Un any abans, el CORINE biotopes manual. Habitats of the European Community (CBM), havia fet un inventari bàsic dels hàbitats de la UE, i els havia definit per tal que esdevinguessin la referència en les polítiques europees de conservació de la Natura. Quines han estat les repercussions de l'una i de l'altre?

Tal com estableix la Directiva, cadascun dels Estats membres de la UE ha proposat una llista d'espais candidats a formar part de Natura 2000, basant-se obligatòriament en la cartografia dels hàbitats declarats "d'interès comunitari" per la Directiva. Molts dels països, però, han anat més enllà, i han posat en marxa una adaptació i catalogació dels seus hàbitats que ha esdevingut el punt de partida d'una cartografia exhaustiva dels hàbitats del territori, una eina bàsica per a la gestió del seu patrimoni natural. Comentarem el cas de Catalunya, que ha dut a terme el projecte Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000 i ha publicat el Manual dels hàbitats de Catalunya.

Premis i guardons a Acadèmics (novembre-desembre 2016)

  • La RACAB felicita a l’acadèmic Dr. Jaume Bech pel nomenament de Membre d’Honor per part de la IUSS (International Union of Soil Sciences) celebrada a Rio de Janeiro. Cal remarcar que aquest és primer espanyol en 92 anys que rep aquest honor. + info
  • La RACAB felicita a l’acadèmic Dr. Joan Bertran per l’atorgament del “Scientific Life Achievement Award” en la 42è reunió del QUITEL 2016 celebrada a Montevideo. + info 
  • La RACAB felicita a l’acadèmic electe Dr. Lluís Torner per l’atorgament del Premi Nacional de Recerca 2016 de la Generalitat de Catalunya. + info

Nous acadèmics electes (desembre 2016)

El passat 15 de desembre van ser elegits dos nous acàdemics electes:

  • Dra. MARTA SANZ-SOLÉ

Secció 1a: Probabilitats (15 de desembre de 2016)

  • Dr. EDUARDO SORIANO

Secció 5a: Neurobiologia (15 de desembre de 2016)

 

Conferència (treball de torn): "Materials 2D: més enllà del grafè”

Dijous  15 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Materials 2D: més enllà del grafè" (Treball de torn. Secció de Física),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Pascual i Gainza.

RESUM

"En una primera part de la conferència fem un repàs de la llibreria actual dels materials bidimensionals (2D). Aquests darrers anys estem assistint a una allau de publicacions que presenten una gran diversitat de materials bidimensionals (2D). L’estructura tridimensional (3D) de la major part d’aquests materials està formada per capes que es mantenen unides per interaccions febles tipus de van der Waals i, per tant, són fàcilment exfoliables. Dins d’aquesta categoria es llisten materials 2D tan significatius com el grafè, l’h-BN, el fosforè, i els dicalcogenurs de metals de transició, entre altres. A més, altres materials que són inestables en monocapes lliures, s’estabilitzen en ser dipositats en suports materials, com és el cas del silicè, el germanè o el borofè, entre altres. Aquesta família de materials presenten noves propietats físiques i un gran ventall de possibles aplicacions.
En la segona part ens centrem en els materials 2D com a alternatives al Si en electrònica digital. Amb la previsió que s’ha fet aquest any de la fi de la llei de Moore de l’escalat bianual del número de transistors en un circuit integrat, es fa necessari trobar solucions alternatives. Donem raons per les quals la utilització de semiconductors 2D com a canals de conducció i d’aïllants 2D com a dielèctrics de porta, amb gruixos inferior al nanòmetre, és una de les possibles sortides en tecnologia CMOS.
Acabem la conferència fent una breu reflexió sobre la nanotecnologia, els materials 2D i la indústria de semiconductors"

Conferència: Ramon Llull, escriptor de Déu

Dijous 24 de novembre tindrà a les 19:00h lloc la conferència “Ramon Llull, escriptor de Déu” a càrrec del Dr. Pere Villalba i Varneda, Professor Emèrit de la UAB. Aquest acte està emmarcat dins “l’Any Llull".

"Ramon Llull és un intel·lectual laic, amb un projecte utòpic possible a l’entorn de la unió dels creients, i per això elabora una Art que, per mitjà de lletres, plenes de continguts, servirà per explicar les grans veritats teològiques, especialment als musulmans.
L’Art, tanmateix, serveix per a la demostració de tota ciència, perquè es fonamenta en principis essencials, en raons necessàries, com les qualifica Ramon Llull. Per tant, les Artes liberales i les Artes mechanicae seran objecte de sengles llibres, amb més o menys intensitat. L’Art lul·liana, en definitiva, és una ordenació d’estructures de base conceptual, que ajuda, no d’una manera automàtica, el discurs de l’enteniment, és a dir, a conèixer el fi d’allò que hom vol conèixer amb un intent de matematitzar i mecanitzar el pensament tot facilitant-li els termes del raonament, per bé que l’enteniment raona sobre realitats i no sobre signes, encara que se serveixi de signes que representen realitats.
D’altra banda, la informàtica s’assenta sobre la idea 1) d’un càlcul lògic i 2) la seva ulterior automatització, aspectes que d’una manera molt minça figuren en l’Art lul·liana. És ben llarga la cadena de tots els qui han aportat aspectes importants a la lògica matemàtica i als actuals sistemes informàtics, però la primera anella d’aquesta llarga cadena d’intermediaris es diu Ramon Llull.
Els historiadors de la Filosofia medieval l’han qualificat de “Filòsof de l’acció” (Armand Llinarès, Ramon Lulle, philosophe de l’action, Louvaina 1969) i “Filòsof de la diferència” (Vladimir Jankélévitch,1903-1985, en el seu pròleg a La Philosophie de l’amour chez Raymond Lulle, de Louis Sala-Molins, Paris - Mouton - La Haye 1974).
Què no és Ramon Llull: no és un convertit, ni un novel·lista, ni un alquímic, ni màrtir, ni franciscà, ni missioner, ni un arrauxat, ni aventurer, ni apassionat; no és un utòpic/somiatruites, no fa diàleg interreligiós, ni és un llunàtic/Phantasticus ni un extravagante.
En, amb, com, envers i per tots aquests remolins de pensa i acció, Ramon Llull queda entronitzat al lloc que li correspon per dret propi i merescut, entra definitivament en l’ateneu dels filòsofs universals, els quals també eren teòlegs, i matemàtics, i astrònoms, i físics, i moralistes, i sociòlegs, i músics, i gramàtics, i politòlegs i literats, i poetes i –¿per què no?– místics.
La sessió es desenvoluparà conjuntament amb una exposició d’imatges referents als aspectes més notoris de la vida, les obres i les accions de Ramon Llul"l.