Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

Conferència (treball de torn): "Els Neandertals, de l’èxit a l’extinció”

Dijous  17 de novembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn : "Els Neandertals, de l’èxit a l’extinció" (Treball de torn. Secció de Ciències de la Terra),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Agustí.

"El neandertals són el grup humà que va ocupar Europa a finals del Plistocè, aproximadament entre 200.000 i 30.000 anys enrere, abans de l´arribada de nosaltres, els humans anatòmicament moderns u Homo sapiens. Les primeres restes de neandertals van ser trobades a la primera meitat del segle XIX, a Engis (Bèlgica) i Gibraltar (Gran Bretanya), però no van ser reconegudes com a tals. Les primeres restes que va ser reconegudes com de una espècie diferent a la nostra van ser les de la Vall de Neander (o Neanderthal), a Alemanya, trobades l´any 1856 i publicades com a Homo neanderthalensis el 1858. L´esquelet d´aquest grup estava caracteritzat per una gran robustesa, la qual cosa va ser interpretada originalment com un signe de primitivisme, més que com una adaptació a les dures condicions de la darrera etapa glacial en que van viure. De fet, el neandertals van assolir una capacitat cerebral tant o fins i tot més gran que la dels humans actuals, arribant als 1.400 c.c. La seva morfologia cranial era molt diferent de la nostra, amb un crani globulós, grans arcs superciliars, gran òrbites oculars i un gran orifici nasal. La relació d´aquesta espècie amb nosaltres ha passat per totes les interpretacions possibles, des dels que els veien com un possible avantpassat nostre fins els que es inclinaven per considerar-los una espècie completament apart. El recents estudis de paleogenètica han demostrat que, si bé hi va haver-hi un llarg període de divergència, que arriba a més de 500.000 anys, en un moment donat va tenir lloc una hibridació temporal entre les dues espècies, a resultes de la qual el nostre genoma conté entre un 2 i un 4 % de gens neandertals. La extinció dels neandertals ara fa uns 30.000 és un dels enigmes més debatuts dels darrers anys, amb diferents escenaris tots ells lligats a l´expansió de l´Homo sapiens a Europa fa 40.000 anys. En aquest treball proposem un nou model basat en el comportament caníbal de moltes de les poblacions neandertals".

Conferència “L’impacte de la genètica i la genòmica per entendre la domesticació de les plantes"

Dijous 10 de novembre tindrà a les 19:00h lloc la conferència “L’impacte de la genètica i la genòmica per entendre la domesticació de les plantes: el cas de les lleguminoses” a càrrec del Dr. Jordi Garcia Mas, Investigador de l’IRTA al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG).

"Els nous mètodes de seqüenciació massiva de l’ADN, disponibles des de fa menys de 10 anys, han representat una revolució en tots els àmbits de la biologia. En aquests moments disposem d’esborranys dels genomes de la majoria de plantes cultivades, els que ens permet profunditzar en el coneixement de l’estructura dels genomes vegetals i la seva evolució. Alhora, aquest coneixement s’està aplicant per accelerar els programes de millora genètica de molts cultius, permetent obtenir varietats més resistents i més adaptades al medi. En el cas de les lleguminoses, família de plantes important per la nutrició humana i animal, disposem d’alguns genomes com el de la mongeta, el cigró i la soja. Va ser estudiant una lleguminosa, el pèsol, que Gregor Mendel va postular les lleis de l’herència dels caràcters. La domesticació d’espècies animals i vegetals s’estima que va començar fa 12.000-10.000 anys i es va estendre fins fa aproximadament 4.000 anys, representant l’origen de l’agricultura. La genòmica ens ajuda a estudiar la domesticació de les espècies vegetals des d’un altre potent punt de vista, i ens està permetent començar a conèixer els gens responsables dels caràcters clau seleccionats durant la domesticació de les plantes cultivades. Durant la conferència, repassarem l’impacte que la genòmica està tenint en el coneixement dels genomes vegetals i repassarem alguns exemples de domesticació d’espècies vegetals, entre elles, els llegums".

Montserrat Torné i Escasany nova acadèmica numerària

Dijous 27 d'octubre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Montserrat Torné i Escasany. La Sra. Torné llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Estructura litosfèrica de la península ibèrica i dels seus marges continentals". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Enric Banda i Tarradellas.

"La doctora Torné es va llicenciar en Ciències Geològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1980 i va obtenir la llicenciatura amb grau l’any 1983. Va continuar la seva formació com a investigadora fent un doctorat, dirigit pel doctor Albert Cases, amb dades de gravimetria, la recollida de les quals finançava el Servei Geològic de Catalunya, aleshores encapçalat per l’acadèmic doctor Cai Puigdefàbregues. Podríem dir que aquesta compilació de dades gravimètriques va ser la primera que de manera sistemàtica i rigorosa es recollia a Catalunya i que va donar lloc al primer mapa gravimètric de Catalunya. Va suposar obtenir una infraestructura geofísica molt important, que amb el pas del temps ha donat suport a innumerables projectes. La tesi mateix que la doctora Torné va presentar l’any 1988 inclou una primera interpretació tant a nivell superficial com profund de les anomalies més importants que s’observen en la cartografia...” [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Enric Banda i Tarradellas]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés de la Sra. Montserrat Torné

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Montserrat Torné i Escasany

Dijous 27 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Montserrat Torné i Escasany qui llegirà una memoria intitulada: "Estructura litosfèrica de la península ibèrica i dels seus marges continentals", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Enric Banda i Tarradellas.

"La teoria de la informació és la teorn aquesta memòria es presenta l’estructura cortical i litosfèrica dels terrenys que formen Ibèria i els seus marges continentals, a més d’una breu descripció de la seva evolució geodinàmica. Una bona part de la memòria es dedica a sintetitzar els principals resultats de l’estructura litosfèrica d’Ibèria i els seus marges mitjançant la modelització integrada de diversos observables geofísics. Després de fer un repàs de les distintes definicions de litosfera es fa èmfasi en l’heterogeneïtat de la seva composició i estructura, i es distingeix entre la litosfera oceànica i la continental. A partir de l’evolució geodinàmica es descriu de manera resumida com els diferents dominis d’Ibèria i els seus marges s’han anat formant fins a tenir la configuració que observem actualment. Els observables geofísics utilitzats ens aporten informació diversa i a la vegada complementària que, modelitzats de manera integrada, ens han permès acotar la distribució de densitats en profunditat i proposar els grans trets de l’estructura cortical i litosfèrica actual. Val a dir, però, que la complexitat en algunes zones, particularment aquelles on es concentra el gruix de la deformació alpina, és tal que alguns dels models proposats per a explicar l’estructura litosfèrica que observem actualment són encara motiu d’ampli debat entre la comunitat científica. Aquesta complexitat en gran part ve donada pel fet que alguns indicadors dels distints processos que s’han anat succeint al llarg del temps o bé han quedat esborrats o bé romanen encara desconeguts i, en part, per la diversitat en la informació que obtenim a partir dels diferents mètodes emprats en l’estudi de l’escorça i el mantell litosfèric. Al llarg de la memòria es discuteixen els diferents problemes i incerteses que ens hem trobat en modelitzar la litosfera i interpretar-ne l’estructura relacionant-la amb l’evolució geodinàmica dels últims 125 Ma. Problemes i incerteses que no fan més que palesar la necessitat de reforçar i impulsar l’apropament i el treball conjunt entre les diverses àrees disciplinàries dedicades a l’estudi de la Terra sòlida. Només un enfocament multidisciplinari ens permetrà abordar els problemes i grans reptes que se’ns plantegen en la seva totalitat i no de manera aïllada, fet que ens pot permetre anar un pas més enllà a l’hora de desxifrar la gran complexitat del planeta i, en particular, del cas que ens ocupa, de la litosfera d’Ibèria".

Sessió inaugural del curs interacadèmic 2016-2017

Dimecres 26 d'octubre tindrà lloc la sessió inaugural del curs interacadèmic 2016-2017 a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)

+ informació a la web de l'IEC

Festa del Roser 2016

L’Acadèmia ha participat en la celebració de  les Festes del Roser, festa major de la Rambla,  amb la decoració de la façana de la seva Seu, Rambla del Estudis 115, i amb una visita guiada a la mateixa seu.

Més informació a la web de l’Amics de la Rambla

Festa del Roser 2016
Decoració de la façana representant el Sistema Solar
Festa del Roser 2016
Detall de la decoració
Festa del Roser 2016
Cartell explicatiu

 

Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2016-17

Dijous 13 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2016-17 a càrrec del Dr. Miguel Ángel LAGUNAS qui llegirà una memòria intitulada: "Teoria de la informació i la seva aplicació en comunicacions i processament de senyal"-
Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

RESUM

"La teoria de la informació és la teoria de sistemes de comunicació i, com a tal, constitueix un element fonamental en el desenvolupament de nous sistemes i serveis de comunicacions. Per bé que és una teoria associada a sistemes de codificació, té un impacte global en totes les capes, des de la capa física fins a la interfície d’usuari. En aquesta presentació se’n descriu la importància i rellevància en el disseny de la capa física i la influència que té en el disseny dels subsistemes i en les tècniques de processament de senyal emprades.

La presentació s’inicia amb la deducció de l’expressió de capacitat quan es vol transmetre un senyal discret per un canal amb soroll. La manera com es deriva posa èmfasi en la necessitat d’incrementar la diversitat, en aquest cas el temps, i l’estreta relació entre velocitat d’informació i retard. Un cop admesa la necessitat d’alta diversitat s’utilitza la informació mútua per a concloure estratègies de transmissió que maximitzin la velocitat d’informació. L’exposició continua amb aplicacions importants en el processament de senyal i revisa la noció d’entropia amb una exposició breu de la polèmica sobre aquesta denominació per a referir-se a la informació mitjana.

Tot seguit, es revisa el disseny orientat a capacitat de sistemes multicanal (multiantena) i l’interès de l’anomenada capacitat de Gabor per al disseny dels subsistemes de radiofreqüència. L’exposició continua amb el que l’autor anomena un mal ús del concepte de capacitat i les conseqüències que això té en sistemes de radiocomunicacions.

L’exposició acaba amb una descripció de les diverses versions de capacitat i com s’han d’adaptar als nous escenaris de comunicacions."

Canvis a la Junta Directiva 2016-2017

Vicepresident:
sortint > Excma. Sra. Mercé DURFORT i COLL
entrant > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA

Secretari:
sortint > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA
entrant > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES

Tresorer
Reelegit > Excm. Sr. Javier MARTÍN VIDE

Bibliotecari
Reelegit > Excm. Sr. Josep FONT i CIERCO

Cloenda de Curs 2015-16. Observatori Fabra

Dijous 16 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2015-2016. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.

Finalment es va presentar el resum de les activitats realitzades durant  l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans i per part del Director de l'Observatori Fabra Excm. Sr. Dr. Jorge Núñez de Murga.

Cloenda de curs 2015-16
Observatori Fabra

L’Acadèmica María Josefa Yzuel nomenada Senadora de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Zaragoza

El passat  19 de maig  María Josefa Yzuel  fou nomenada Membre Honorària del Senatus Científic de la Facultad de Ciencias. Al acte la Dra. Yzuel  llegí  la conferència “Algunos Avances Importantes en Imagen Óptica”.

Més informació web Universidad de Zaragoza

L’Acadèmic Mateo Valero Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada

El passat 20 de maig, l’acadèmic Mateo Valero fou investit Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada (UdG) a proposta del Departament de Arquitectura y Tecnología de computadores de la UdG.

Més informació:
Discurs d’investidura  web Universidad de Granada
Fotografies de l’Acte web Universidad de Granada

Conferència: "La zona desconeguda dels genomes"

Dijous 19 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La zona desconeguda dels genomes " (Treball de torn. Secció 6a. Tecnologia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Juan A. Subirana.

Es donarà una breu introducció sobre les característiques generals del DNA no-codificant. El genoma humà té aproximadament 3000 milions de bases, de les quals nomes un 5% corresponen als gens que codifiquen proteïnes. La major part del genoma està formada per un gran nombre de seqüències diverses poc conegudes, moltes d’elles repetides.

Els nostres estudis s’han centrat en els nematodes, prenent com a referència el Caenorhabditis elegans, model clàssic en molts camps de la Biologia. El seu genoma té 100 milions de bases, està molt ben estudiat i és significativament més petit que el de l’home. Hem trobat que té una gran quantitat de repeticions en tàndem de motius de 10-200 bases, anomenades satèl·lits. Compararem les propietats d’aquests satèl·lits en diferents espècies de nematodes. Analitzarem també com apareixen, s’expandeixen i finalment s’eliminen en el curs de l’evolució.  Un fet sorprenent és la gran disminució del nombre de satèl·lits en les espècies que són hermafrodites, quan es comparen amb espècies properes unisexuals.

Com a resum es pot dir que tots els genomes, incloent-hi l’humà, estan farcits de repeticions. Sembla que alguns satèl·lits juguen un paper important en la divisió cel·lular. En qualsevol cas es necessita encara molta feina per esbrinar totes les possibles funcions dels satèl·lits.

Presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà.

Dijous 12 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà. Transcripció, notes i introducció editorial a cura del Sr. Joaquim Berenguer Clarià. Intervindran a la sessió el Sr. Josep Amat, president de la Secció de Matemàtiques i Astronomia de la RACAB, el Sr. Manuel García Doncel i el Sr. Joaquim Berenguer.

 TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759)

Fragment de la introducció: "Tomàs Cerdà (1715‐1791), un ensenyant, tarragoní de naixement, va escriure a Barcelona, fa més de 250 anys, un tractat sobre fluxions o, com ell mateix diu, sobre càlcul diferencial i integral amb la intenció de publicar‐lo, per a que fos útil als seus alumnes. Amb retard, ara aquest tractat es publica i probablement la seva utilitat s’ha vist modificada amb el pas del temps. Tot i així, no ens atreviríem a dir que per algú que vulgui iniciar‐se en aquest càlcul, ja no sigui útil. El que sí es pot creure, en qualsevol cas, és que aquesta publicació pot ser útil per als estudiosos de la història del càlcul a casa nostra, i en general, per als que es dediquen o estan interessats en la història de la ciència. Amb aquesta publicació s’ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb un document inèdit que pot ajudar a entendre no únicament els primers passos d’una disciplina, com era el càlcul, innovadora a Catalunya i a Espanya sinó també a millor entendre la història del nostre país. Efectivament Cerdà, actuant com ensenyant i matemàtic, apareix plenament com un personatge de la seva època, compromès amb els canvis socials i polítics d’una Espanya en plena transformació. Aquest tractat sobre càlcul diferencial i integral, ignorat durant molt temps, també forma part de la nostra història".

Acte organitzat per: Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

ANUL·LAT. Observació del trànsit de Mercuri a l’Observatori Fabra dia 9 de maig

ANUL·LAT per condicions meteorològiques.

Observacions comentades per astrònoms a l’Observatori Fabra

L’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) conviden el públic en general a veure i a conèixer aquest fenomen juntament amb astrònoms experts a través de tres visites comentades gratuïtes a l’Observatori Fabra, a Collserola, a les 13.00, 16.00 o 18.00 h.

La visita, d’una durada d’una hora, inclourà: una observació del Sol i el planeta a través de diferents telescopis al principi i al final de la visita (amb la invitació de prendre anotacions per observar el desplaçament de Mercuri); una presentació sobre la importància astronòmica dels trànsits des del punt astronòmic i la visita a la terrassa de l’Observatori, on també hi haurà telescopis i des d’on es pot gaudir d’una vista de la ciutat de Barcelona. L’assistència és de franc, però cal inscripció prèvia, ja que s’ha limitat el nombre d’assistents per poder atendre correctament els visitants.

Per confirmar la visita, cal enviar un correu electrònic a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. tot indicant el nom, el nombre de persones i un telèfon de contacte.

+ info NOTA de PREMSA
+ info web ASTER

L'Acadèmic Mateo Valero Cortés ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2016

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi 2016 a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Mateo Valero Cortés
Enginyer de telecomunicacions d’origen aragonès. Pel seu treball en l’àmbit de l’arquitectura de computadors, pel qual ha rebut prestigiosos premis internacionals, entre els quals l’Eckert-Mauchly 2007. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa.

Font: Generalitat de Catalunya + info
Fotografia: Jordi Bedmar.

Imatge de l'acte d'entrega 26704/2016
Fotografia: Jordi Bedmar