Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

L'Acadèmic Mateo Valero Cortés ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2016

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi 2016 a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Mateo Valero Cortés
Enginyer de telecomunicacions d’origen aragonès. Pel seu treball en l’àmbit de l’arquitectura de computadors, pel qual ha rebut prestigiosos premis internacionals, entre els quals l’Eckert-Mauchly 2007. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa.

Font: Generalitat de Catalunya + info
Fotografia: Jordi Bedmar.

Imatge de l'acte d'entrega 26704/2016
Fotografia: Jordi Bedmar

Conferència: “Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?”

Dijous 28 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016", a càrrec de la Dra. Rosaura Farré, Catedràtica jubilada de la Universitat de València i Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Resum: Amb motiu de l’any internacional dels llegums és oportú revisar el seu paper a la dieta, en especial perquè en el transcurs dels darrers anys els llegums han deixat de ser per nosaltres un aliment indispensable, i per molts s’han convertit en un aliment prescindible.

En aquest context cal recordar que les malalties no transmissibles són la primera causa de mort al món; que un nombre reduït de factors de risc és responsable de gran part de la morbiditat i mortalitat de la població i que entre aquests factors tenen un paper rellevant les dietes poc saludables, raó per la qual reflexionar sobre la composició de la dieta i dels aliments que la formen pot ser d’interès.

Els llegums són un dels primers aliments conreats per l’home, són components de la dieta mediterrània tradicional i per la seva composició nutricional poden ser avantatjosos enfront d’altres aliments.

Pel que fa als components majoritaris els llegums són rics en proteïnes, que es complementen bé amb altres proteïnes d’origen vegetal; els seus hidrats de carboni tenen un índex glucèmic baix, i són pobres en lípids. A aquests cal afegir-hi la presència de compostos minoritaris bioactius (fitats, inhibidors de proteases, lecitines...) la ingesta dels quals té beneficis demostrats per la salut.

Tot i això, per raons variades la ingesta actual de llegums és molt inferior a les 2 a 4 racions de llegums a la setmana recomanades.

Actualment nombrosos factors justifiquen respondre de forma afirmativa a la qüestió plantejada. El valor nutritiu dels llegums és alt; la relació valor nutritiu preu és bona; es troben disponibles en formes comercials que en faciliten la preparació i ofereixin moltes possibilitats per combinar-los amb altres aliments afavorint el seu consum. .

Informe de les actividades realitzades a Espanya en motiu del IYL2015

El Comitè Espanyol de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum ha elaborat un informe d’activitats realitzades a Espanya en el transcurs d’aquesta  celebració. Aquest informe recull les activitats de les quals el comitè ha estat informat de  la seva realització, tot i que se n'han realitzat moltes més. L’Informe és pot descarregar i distribuir lliurement.

Podeu consultar l'informe al següent enllaç INFORME

+ info web Comité Español del Año Internacional de la Luz y de las Tecnologías basadas en la Luz

Conferència: "La constància de les constants"

Dijous 21 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La constància de les constants" (Treball de torn. Secció 2a. Física),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon PASCUAL.

"Es farà una exposició de l’evolució dels sistemes de mesura i del progrés que va representar la introducció del Sistema Mètric Decimal, basat en patrons com més universals millor. A continuació es descriurà el Sistema Internacional d’Unitats i la descripció actual dels patrons de les unitats fonamentals, amb especial atenció al patró de la massa, que en ple segle XXI encara es defineix com la massa d’un cilindre que es conserva a París.

Es definiran les constants de la física que es consideren fonamentals i quin és el seu nombre segons diversos autors i com aquest nombre ha variat amb el progrés de la física, passant de ser constants fonamentals a simples factors de conversió.

S’analitzarà el sentit de la constància de les constants fonamentals i la seva possible variació en l’espai i en el temps. En el cas de les constants adimensionals, com ara la constant d’estructura fina i la raó de la massa del protó a la de l’electró, s’exposarà algun indici de variació a partir de les dades d’un reactor nuclear natural d’Oklo, al Gabon, i altres dades observacionals i experimentals existents sobre la seva possible variació. Finalment es farà un comentari sobre la velocitat de propagació de les ones gravitacionals recentment detectades en un experiment terrestre."

Conferència: “L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees”

Dijous 14 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees" de l'acadèmic  Dr. Pere Puigdomènech i Rosell, Membre del Grup de Treball sobre Ètica de la Ciència d'ALLEA en representació de la RACAB i l'IEC.

"L’activitat científica presenta en l’actualitat un conjunt de qüestions que es plantegen com un debat ètic. Es tracta de les maneres con desenvolupem la nostra mateixa activitat de recerca i per aquesta raó han anat apareixent el que anomenem Codis de Bones Pràctiques. Tenen que veure també amb els conflictes d’interessos que apareixen quan el científic col·labora amb empreses o quan té que donar la seva opinió en el marc de decisions socials o polítiques. I també es plantegen qüestions ètiques en l’aplicació de noves tecnologies i en aquest aspecte el debat sobre les aplicacions de les noves tecnologies en l’àmbit biomèdic n’és un bon exemple.

Les Acadèmies han estat sempre presents en aquests debats. És el cas de les Acadèmies i Associacions Mèdiques però també és el cas d’ALLEA que ha estat present en la discussió de Codis de Bones Pràctiques que es poden aplicar en l’àmbit de la recerca europea. ALLEA va constituir un Grup Permanent d’Ètica i Ciència que va aprovar recentment unes recomanacions sobre Educació de l’Ètica en les ciències. En l’actualitat hi ha diverses qüestions sobre la taula i en particular la manera de col·laborar amb la Comissió Europea en definir Codis de Bones Pràctiques en el marc del projectes finançats per la Unió Europea."

Conferència: “Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas”

Dijous 31 de març a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016",  a càrrec del Dr. Juan Imperial, Professor d’investigació del CSIC al Centre de Biotecnologia i Genòmica de les Plantes de la Universitat Politècnica de Madrid i el CSIC.

Resum: Las leguminosas constituyen el grupo de plantas cultivadas más importante en Agricultura después de los cereales. Sus semillas contienen importantes reservas de proteínas y grasas de gran calidad, lo que les hace insustituibles en alimentación humana y del ganado. En este último caso son también componentes importantes de los pastos forrajeros. Su capacidad para asociarse simbióticamente con bacterias del suelo, colectivamente conocidas como Rhizobios, les permite fijar eficientemente nitrógeno atmosférico, una capacidad metabólica estrictamente procariótica, lo que a su vez les permite no sólo independizarse de aportes nitrogenados externos –fertilizantes agrícolas– sino enriquecer los suelos en los que crecen en nitrógeno fijado asimilable por otras plantas.
Frente al alto coste energético, económico y medioambiental –esencialmente insostenible– que representa la fertilización nitrogenada de los cereales surgidos de la segunda revolución verde, las leguminosas representan, ya por sí mismas, ya como modelo para la obtención de cereales fijadores de nitrógeno, el modelo de Agricultura sostenible más atractivo frente al objetivo de la FAO de duplicar la producción agrícola para el año 2050, y de ahí la declaración de 2016 como Año Internacional de las Leguminosas. 
El sistema simbiótico entre los Rhizobios y las leguminosas implica adaptaciones moleculares específicas por parte de ambos simbiontes, que son el resultado de una evolución conjunta y prolongada. Los sistemas de intercambio de señales moleculares que determinan la especificidad de la simbiosis, los cambios morfogenéticos en macro y microsimbionte que dan lugar al nódulo radical donde se asienta la simbiosis, y las adaptaciones nutricionales, fisiológicas y bioquímicas que tienen lugar en él, han sido estudiados en profundidad en varios sistemas modelos, como los de soja, alfalfa y Lotus. Como resultado, disponemos de una idea clara de cómo funciona a nivel molecular esta notable y compleja simbiosis diazotrófica. Este conocimiento y la disponibilidad de nuevas metodologías genómicas y post-genómicas se han utilizado para intentar mejorar biotecnológicamente la simbiosis, así como también para abordar la generación de nuevas simbiosis. Es evidente que la consecución de cereales fijadores de nitrógeno facilitaría enormemente la consecución del objetivo FAO 2050, y este objetivo se está abordando siguiendo diferentes estrategias que serán presentadas en la conferencia, haciendo hincapié en aspectos relacionados con el microsimbionte bacteriano, la reacción procariótica de fijación de nitrógeno, y el posible papel de los Rhizobios y otros componentes del microbioma de las plantas en el crecimiento sostenible de los cultivos vegetales.

Conferència: “La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno”

Dijous 17 de març a les 19:30h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn : "La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno" (Treball de torn. Secció 3a. Química),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep COSTA i LÓPEZ.

"En este trabajo de turno se quiere poner de manifiesto la delicada situación en que se encuentra la profesión de químico y sus competencias y atribuciones. Se analizaran los factores que a juicio del autor configuran las competencias entre ellas las de investigación, se desarrollara un ejemplo amplio e importante de investigación en el área de conocimiento del autor (título: Diseño de columnas de relleno), se indicaran muy brevemente algunas salidas profesionales, se citara un ejemplo de una de ellas (experto forense) y a través del oportuno debate el autor agradecería que los académicos mejoraran las posibles conclusiones de este trabajo de turno en aras de perfeccionar la profesión de químico en el siglo XXI."

Gerard Gómez nou acadèmic numerari

Dijous 3 de març va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Gerard Gómez. El Sr. Gómez llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "El vol en formació dels satèl·lits artificials". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Carles Simó i Torres.

"Un punt fonamental en la seva tasca ha estat l’excel·lent coneixement dels mètodes de sistemes dinàmics, de les eines de simulació numèrica i còmput simbòlic (o desenvolupant-ne de nous quan els existents no resolen el problema), per tal d’aprofitar la dinàmica “natural” del model estudiat, amb vista a l’estalvi d’energia en les maniobres ...” [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Carles Simó i Torres]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés del Sr. Gerard Gómez

L'Acadèmic Miguel Ángel Lagunas guardonat amb el Premi d'Honor de la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica

El 18 de febrer es celebrà la 21 Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. En aquest acte Miguel Ángel Lagunas, fou guardonat amb el Premi d'Honor de la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, atorgat conjuntament per l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya. El Dr. Lagunas és Director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions (CTTC),  amb una dilatada trajectòria en l’àmbit de l’I+D, acumula nombrosos reconeixements.

Més informació

Acte de recepció de l'acadèmic electe Dr. Gerard Gómez

Dijous 3 de març tindrà lloc l'Acte de recepció de l'acadèmic electe Dr. Gerard Gómez qui llegirà una memoria intitulada: "El vol en formació dels satèl·lits artificials". Discurs de resposta per l'acadèmic numerari Dr. Carles Simó i Torres.

"S’exposaran alguns resultats relatius als problemes que planteja el vol en formació de satèl·lits artificials, com ara la determinació d’òrbites nominals, el comportament de les solucions en diferents models dinàmics, el càlcul de maniobres de proximitat, etc.

D’entre els resultats ressenyats, destaquem els següents: El càlcul de les solucions de les equacions delmoviment relatiu de Lawden usant el mètode de Lindstedt-Poincaré; El càlcul de les regions d’acceleració radial relativa nul·la (ARRN), o mínima, al voltant d’una òrbita nominal interplanetària; L’aplicació dels resultats de F. Cucker i S. Smale, sobre la determinació de les condicions amb les quals es pot arribar a un consens en absència de directrius, a l’obtenció d’algorismes de control «naturals»; i el desenvolupament de dos procediments per a la realització de les maniobres de proximitat que cal dur a terme per desplegar i reconfigurar una formació"

Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

Mor l'acadèmic Salvador Reguant i Serra (1928-2016)

Salvador REGUANT i SERRA (Súria, 1928) va morir el passat 23 de febrer, a Barcelona. El Dr. Reguant fou acadèmic numerari d’aquesta corporació (1991), Secció de Ciències de la Terra (4a), Especialitat: Geologia històrica.

Nota biogràfica: Es llicencià en Ciències Naturals Geològiques a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i es doctorà en Ciències Geològiques a la Universitat d’Oviedo, també amb premi extraordinari. Catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Geologia i president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques. Ha participat com a expert en l’elaboració del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la Unesco i la Unió Internacional de Ciències Geològiques. Posteriorment ha estat secretari i president del Comitè Espanyol. És membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigràfica. Com a investigador ha treballat en estratigrafia, paleontologia i llengua i comunicació en les ciències geològiques. S’ha ocupat de la geologia històrica, dels problemes conceptuals i terminològics en geologia. Ha estat el primer president de la Societat Catalana de Terminologia.

Conferència: "La luz, los cuantos y las nuevas tecnologías" a càrrec del Dr. Ignacio Cirac

Dijous 25 de febrer a les 19h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "La luz, los cuantos y las nuevas tecnologías"  a càrrec de l'acadèmic corresponent Dr. Ignacio Cirac.

"La luz ha jugado un papel fundamental en el desarrollo de la Física Cuántica. Desde los primeros descubrimientos de Max Planck sobre su naturaleza corpuscular y los cuantos de energía, hasta los desarrollos más profundos de la electrodinámica cuántica, la luz ha estado presente en la mayoría de los descubrimientos que dieron lugar a la revolución cuántica del siglo pasado. Además, su interacción con la materia (átomos, moléculas, etc) ha dado lugar a las nuevas tecnologías cuánticas que se están desarrollando actualmente en el campo de la comunicación, la informática, y la simulación.  En esta conferencia se tratarán todos estos temas, así como otros avances científicos que han sido posibles gracias a nuestro dominio de la luz, y suinteracción con la materia".

Ramon Pascual de Sans rep l'Encomanda d'Alfonso X el Sabio

El 21 de gener de 2016, es va celebrar l'entrega de guardons de la "Orden Civil de Alfonso X El Sabio", destinats a reconèixer persones i entitats que hagin estat distingits pels mèrits aconseguits en els àmbits de l'educació, la ciència, la cultura, la docència i la recerca. Aquestes condecoracions, que tenen el seu origen a la "Orden de Alfonso XII" creada el 1901, són atorgades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Nota biogràfica de Ramon Pascual de Sans

Més informació web del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes

Premi Ciutat de Barcelona 2015. Ciències experimentals i tecnologia a Teresa Puig i a l'acadèmic Xavier Obradors.

Dilluns 15 de febrer es van lliurar el Premis Ciutat de Barcelona 2015. Teresera Puig i l'acadèmic Xavier Obradors ha estat guardonats en la categoria Ciències Experimentals i tecnologia,  pel descobriment d’un procediment de producció de materials superconductors assequible i industrialitzable, basat en la cristal·lització ultraràpida, aplicable a la gestió sostenible de l’energia elèctrica.


Més informació Web Ajuntament de Barcelona

L'Acadèmia guardonada amb la Placa Narcís Monturiol

Dijous 11 de febrer tingué lloc l'acte d'entrega de les Medalles i Plaques Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions, entre les quals hi ha l'Acadèmia (RACAB). Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

 

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)
Creada el 1764, ha estat present en tots els esdeveniments ciutadans que fan referència a les ciències i a les arts aplicades, ja sigui corporativament o a través dels seus membres. Des de 1891, i durant cinquanta anys, el rellotge de la seva façana va marcar l’hora oficial de Barcelona.

Més informació Web Generalitat de Catalunya