Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

Notícies

L'Acadèmia guardonada amb la Placa Narcís Monturiol.

El Govern de la Genaralitat va aprovar, el passat 28 de juliol, la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)
Creada el 1764, ha estat present en tots els esdeveniments ciutadans que fan referència a les ciències i a les arts aplicades, ja sigui corporativament o a través dels seus membres. Des de 1891, i durant cinquanta anys, el rellotge de la seva façana va marcar l’hora oficial de Barcelona.


+ info web Gencat

Els acadèmics Jaume Bertranpetit i Jaume Llibre guardonats amb la medalla Narcís Monturiol.

El Govern de la Generalitat va aprovar, el passat 28 de juliol, la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

Jaume Bertranpetit
Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador en Biologia Evolutiva, especialment en evolució humana a partir de la informació del genoma. S’ha centrat en l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà, ha treballat en poblacions de tot el món i especialment en comprendre com la selecció natural ha modelat l’evolució a partir de les empremtes deixades al genoma.

Jaume Llibre i Saló
Catedràtic de Matemàtica Aplicada a la UAB. Les seves investigacions principals se centren en el camp de la mecànica celeste i sistemes Hamiltonians, els sistemes dinàmics discrets, i en la teoria qualitativa de les equacions diferencials ordinàries.

+ info web Gencat

L’acadèmica Pilar Bayer distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives

L’acadèmica Pilar Bayer, ha estat distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Pilar Bayer és catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB.  L’acte de lliurament de les distincions va tenir lloc el divendres 10 de juliol, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)  durant l’acte de cloenda del curs 2014-2015 de les universitats dels territoris de parla catalana.

+ informació:
Web Xarxa Vives
Web Universitat de Barcelona

Mor l'acadèmic Martí Vergés i Trías (1932-2015)

Martí VERGÉS i TRÍAS (Barcelona, 1932) va morir el passat 6 de juny , a Barcelona. El Dr. Vergés fou membre d’aquesta corporació (1992), Secció de Matemàtiques i Astronomia (1a), especialitat: Informàtica.

Nota biogràfica: Martí Vergés Trias és un doctor enginyer industrial per l’Escola Tècnic Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1957, on hi ha estat professor de mecànica, de càlcul i de geometria. Va introduir el primer ordinador a l’Escola el 1963, un IBM 1620, i va dotar al Centre de Càlcul també d’un ordinador analògic EAI. Ha estat també professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona des de la seva creació el 1977, on també creà el Centre de Càlcul. Va ser Degà de la Facultat entre 1982 i 1985. Durant molt temps el responsable del manteniment i constant millora del rellotge de la Catedral de Barcelona. El 1985 com a director del Programa d'Informàtica Educativa (PIE) va coordinar amb BULL l'adaptació del PC a l'ortografia catalana (els accents) que va comportar canvis tant hardware targeta CGA com del programari MS-DOS. Al mateix temps va dissenyar i realitzar el primer corrector de català de nom "ADHOC" que corregia l'ortografia de qualsevol tractament de text rodant sota MS-DOS directament en pantalla. Va ser necessari atès que el Programa d'Informàtica Educativa, unitat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya havia adoptat el "Framework" que no tenia corrector de català (com cap dels altres del mercat de l'època). El 1992 va dirigir la traducció de la primera versió de Windows en català (versió 3.1x), costejat i executat conjuntament pels tres subministradors de "hardware" (Bull, Fujitsu i Olivetti), que el PIE va coordinar. Havent fet necessari l'estudi lingüístic de la traducció del vocabulari de Windows amb la introducció de nous termes com "clicar" o fer "clic" És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1992.

Distincions: El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol per les seves aportacions en el camp de la Informàtica. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel paper que ha tingut en la formació de les primeres generacions de professionals de la informàtica a Catalunya i per l'impuls que ha donat a aquest àmbit en mitjans universitaris i des de l'Administració en el camp de l'ensenyament. També destaca, al respecte, la seva tasca pionera pel que fa a la implantació de nous instruments que han contribuït a la normalització del català en el sector informàtic. El 2006 va rebre el Premi Nacional d'Informàtica García Santesmases en reconeixement en la formació de les primeres generacions d’informàtics del país i per la seva dimensió humanística que superen inclús les seves aportacions a la informàtica.

Text nota biogràfica: Dr. Josep Amat

Cloenda de Curs 2014-15. Observatori Fabra

Dijous 18 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2014-2015. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.

Finalment es va presentar el resum de l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans i per part del Director de l'Observatori Fabra Excm. Sr. Dr. Jorge Núñez de Murga.

Cloenda de curs 2014-15
Vista de Barcelona des de l'Observatori Fabra

Conferència Any Internacional de la Llum: "Recientes avances en técnicas de la imagen"

El proper 21 de maig a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència : "Recientes avances en técnicas de la imagen" a càrrec de la Dra. Ma. Josefa Yzuel Giménez. Aquesta conferència està emmarcada dins del cicle de conferències organitzades per l'Acadèmia en motiu de l'Any Internacional de la Llum 2015.

“En la celebración del Año Internacional de la Luz y de las Tecnologías basadas en la Luz hay muchos aspectos a destacar dentro de la Óptica y la Fotónica. En esta conferencia me centraré en avances logrados para conseguir más información en la imagen óptica. En concreto hablaré de las imágenes polarimétricas y de las imágenes con superresolución.

En el contexto de las imágenes polarimétricas, se introducirán los conceptos básicos de los polarímetros, tanto para medidas puntuales como para la obtención de imágenes polarimétricas. Se presentaran diferentes aplicaciones de las medidas polarimétricas en distintos campos de investigación, como puede ser en biomedicina, en teledetección, en la caracterización de materiales, en astronomía, etc.

En el contexto de las imágenes con superresolución, se presentará una introducción básica de la formación de imagen por instrumentos ópticos y se mencionaran los principales límites resolutivos. Se destacaran varias técnicas que consiguen superar algunos de estos límites, dando lugar a aplicaciones en diferentes campos.”

Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB

 

Conferència Any Internacional de la Llum: "Els telescopis com a col·lectors de llum"

El proper 14 de maig a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència : "Els telescopis com a col·lectors de llum" a càrrec del Dr. Jordi Núnez de Murga. Aquesta conferència està emmarcada dins del cicle de conferències organitzades per l'Acadèmia en motiu de l'Any Internacional de la Llum 2015.

“Un telescopi es pot definir com un col·lector de radiació electromagnètica, habitualment, per "telescopi" s'acostuma a designar als telescopis òptics, que capten la llum visible, però hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic. En el últim segle els telescopis i medis d’anàlisis de dades en Astronomia han canviat de manera radical. Fins principis del segle XX les observacions astronòmiques es limitaven a l’observació visual (i en els darrers anys del segle XIX ja fotogràficament) mitjançant telescopis que, tot i d’una gran qualitat òptica, eren relativament petits. La construcció durant la primera meitat del segle XX dels telescopis Hooker (2.5m de diàmetre) i Hale (5m de diàmetre) tots dos a Califòrnia (USA) van suposar una gran revolució. Gràcies a ells es van poder fer descobriments, com ara l’expansió de l’Univers, impensables fins el moment. En els darrers 50 anys la revolució ha sigut encara més gran gràcies, entre altres, a les noves tecnologies que ja ens permeten fer telescopis de més de 10m de diàmetre; l’estudi de la Radioastronomia; els satèl·lits artificials que ens permeten observar tot l’espectre de la radiació (filtrada per l’atmosfera); l’electrònica, fonamental tant per nous detectors molt més sensibles (com les càmeres CCD); la transmissió de dades per internet o els ordinadors. ”

Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB

 

Maria dels Àngels Domingo Laplana nova acadèmica numeraria

Dijous 30 d'abril va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Maria dels Àngels Domingo Laplana, MADOLA. Madola llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Artistes de la segona part del segle XX que han incorporat la ceràmica com a mitjà d’expressió: Picasso, Miró, Chillida, Tàpies i Barceló". El discurs de resposat fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Daniel Giralt-Miracle.

"La doctora Maria dels Àngels Domingo Laplana, artista coneguda en l’àmbit professional amb l’acrònim Madola, acaba de fer una brillant dissertació sobre cinc dels grans artistes de l’Estat espanyol, que han emprat la ceràmica com a suport de les seves creacions, posant de manifest que, tot i que Picasso, Miró, Chillida, Tàpies i Barceló van transgredir les fronteres artístiques, passant de la pintura a l’escultura i de la ceràmica al tapís, sense oblidar el dibuix i el gravat, probablement la ceràmica és l’àmbit en què van ser més agosarats. I això és especialment important perquè la mil·lenària ceràmica, una de les arts més remotes de les emprades per l’home per a modelar les seves divinitats o crear els seus atuells, havia estat menystinguda per lesa anomenades belles arts. I en canvi, mitjançant el procés – misteriós i alquímic – de lligar terra, aigua, aire i foc, aquest creadors han realitzat grans obres d’arts ceràmiques i ho han pogut fer perquè la ductilitat, la mal·leabilitat i les possibilitats expressives, formals i cromàtiques de les terres cuites ofereixen un espectre d’opcions plàstiques tan ampli i intens com el de la resta de recursos artístics.."[1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Daniel Giralt-Miracle]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés de MADOLA

Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica electa MADOLA (Dra. Maria Àngels Domingo Laplana)

Dijous 30 d’abril tindrà lloc la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica electa MADOLA (Dra.  Maria Àngels Domingo Laplana), qui llegirà una memòria intitulada "Artistes de la segona part del segle XX que han incorporat la ceràmica com a mitjà d’expressió: Picasso, Miró, Chillida, Tàpies i Barceló" i serà contestada en nom de la Corporació per l'Acadèmic numerari Excm. Sr. Daniel Giralt-Miracle.

LLoc: Sala d'actes / Hora: 19:00

"Des del neolític (30000-6000 aC), l’art de la ceràmica acompanya la història de l’home, que associa la seva existència amb la terra mare i amb el més enllà.  En totes les mitologies l’home és extret del fang i modelat per un déu. Aquest sentit escultòric i màgic és el que fa, sens dubte, que totes les cultures s’hagin sentit atretes pel misteri dels quatre elements que componen l’essència del món —la terra, l’aigua, l’aire i el foc—, els quals constitueixen també l’essència de la ceràmica.

A principis del segle XX, la ceràmica, com la resta de les arts, va deixar de treballar les formes excessivament decorades, influència de l’art oriental, i va usar formes geomètriques, anticipant-se a les formes abstractes que regirien les idees de l’escola Bauhaus. Dins d’aquest context, molts pintors i escultors se sentiren atrets pel món de la ceràmica, estimulats a més perquè l’estètica funcional de la Bauhaus va diluir els límits de les diferents disciplines artístiques, i va permetre que els artistes s’expressessin amb més llibertat.

Però la veritable revolució en el món de la ceràmica contemporània es va produir a mitjan la dècada dels cinquanta. Des de llavors molts artistes van decidir explorar el potencial no funcional de l’argila, tenint en compte que implicava entrar en una nova estètica i una nova tècnica, que incloïa els coneixements històrics de la ceràmica.

En el nostre país la col·laboració del pintor Joan Miró amb el ceramista Josep Llorens i Artigas va propiciar el desenvolupament de les formes més atrevides que mai s’havien fet, les quals van canviar totalment el concepte que fins llavors s’havia tingut de la ceràmica. També ho feren Picasso, que treballava al taller Madoura de Vallauris; Chillida i Tàpies, al taller de Grassa amb Hans Spinner, i Barceló a diferents tallers a Mali, a Mallorca o a Itàlia."

Sant Jordi 2015

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, l'Acadèmia va instal·lar una parada on es mostraven al públic algunes de les publicacions de l'Entitat.

Conferència Any Internacional de la Llum: "Fotoquímica: una breu introducció"

El 16 d'abril a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència : "Fotoquímica: una breu introducció" a càrrec del Dr. Josep Font. Aquesta conferència està emmarcada dins del cicle de conferències organitzades per l'Acadèmia en motiu de l'Any Internacional de la Llum 2015.

“La llum pot promoure reaccions químiques, i transformar conseqüentment la matèria, en condicions més suaus que l'acció del calor. En aquesta conferència s’exposaran els processos físics d’absorció de la llum ultraviolada per part de la matèria (especialment la orgànica), i els corresponents passos de desactivació de les molècules excitades, entre els quals es troben els canvis fotoquímics. Es farà un breu resum d’alguns d’aquests canvis en processos biològics tan vitals com la fotosíntesi en les plantes o la síntesi de la vitamina D. Es farà esment de la fotoisomerització cis-trans d’algunes molècules i el seu impacte biològic, i també es comentaran alguns procediments industrials en els que intervenen reaccions fotoquímiques.”

Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB

 

L'Acadèmica Pilar Bayer, Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià - Sant Gervasi.

La Dra. Pilar Bayer, Acadèmica (Secció de Matemàtiques i Astronomia), ha estat guardonada amb la Medalla de la Dona 2015 del districte de Sarrià - Sant Gervasi, un guardó  ex aequo amb l’oftalmòloga Mercè Leonhardt, especialista de l’Institut Català de la Retina (ICR).

La Medalla de la Dona s’atorga anualment a dones amb vinculació amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi que han destacat en l’àmbit seleccionat per la convocatòria. Els criteris establerts enguany pel Consell de Dones per a l’atorgament de la medalla són: haver treballat a l’àmbit de la ciència i/o la tecnologia tant teòrica com aplicada, de manera professional o voluntària, tenir vinculació amb el districte ja sigui perquè és una dona que viu al districte o perquè  ha realitzat aquí el seu treball i no ser una dona mediàticament reconeguda pels motius que es valoren.

L’acte de lliurament del guardó tindrà lloc el dilluns 13 d’abril,  al Teatre de Sarrià.
+ info

Vídeo: Acte Inaugural Any Internacional de la Llum 2015

Podeu veure el vídeo de l'Acte Inaugural de l'Any Internacional de la Llum 2015 elaborat pel CanalUNED.

L'Any Internacional de la Llum 2015 s'inaugurà en Espanya en un acte acadèmic que va comptar amb la presencia de 500 persones i la participació de prestigiosos investigadors i experts de l'àmbit de la ciència i les tecnologies basades en la llum.

Cliqueu a la imatge per veure el vídeo.

 

Acte d’homenatge “In memoriam. Carmina Virgili”

Dilluns 23 de març, a les 18.30 h, al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585). Organitzat per: Universitat de Barcelona, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Carmina Virgili, es llicencià i doctorà en Geologia a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari. Ajudant i professora adjunta a la càtedra del doctor Solé Sabarís. Catedràtica d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d’Oviedo (1963-1968) i Complutense de Madrid, on fou directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981). Professeur Associé de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg, França (1972-73). Degana de la Facultat de Geològiques de Madrid (1977-1980). Directora del Collège d’Espagne a la Cité International Universitaire de París (1987-1996), des d’on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya. El Govern francès li concedí el 1990 les Palmes Académiques i el 1992 el grau d’Officier de l’Ordre National de la Legion d’Honneur. Ha publicat més de cent articles sobre estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental. Ha rebut la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi (1985), la Medalla Narcís Monturiol (1986) i la Creu de Sant Jordi (1995).

Eclipsi de sol del 20 de març

Eclipsi parcial
Foto: Mariona Huguet
Eclipsi parcial
Foto: Observatori Fabra

Dades referides a l’Observatori Fabra en hora oficial:
Començament: 9:11:11 h
Màxim: 10:16:51 h
Acabament: 11:27:38 h
Magnitud (fracció del diàmetre eclipsada en el moment del màxim): 0.70 que representa un 63.5% d'obscuriment.

Àlbum fotogràfic observació eclipsi parcial 2015. Observatori Fabra