Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

L'Acadèmica Carme Torras, guardonada del IV Premi “Julio Peláez a las Mujeres Pioneras de la Física, la Química y las Matemáticas”

Ens plau informar-vos que l'Acadèmica Dra. Carme Torras Genís ha estat guardonada amb el IV Premi "Julio Peláez a las Mujeres Pioneras de la Física, la Química y las Matemáticas" que atorga anualment la  "Fundación Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno" per ser pionera en l'aplicació de models neuronals en la robòtica. L'entrega de premis es farà el proper dimarts 4 de juny a la seu de la "Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales"

En nom de l'Acadèmia li fem arribar les nostres mes sinceres felicitacions.

 

La matemática y pionera de la robótica Carme Torras, ganadora del IV Premio “Julio Peláez a las Mujeres Pioneras de la Física, la Química y las Matemáticas”+ INFO

Dos articles de l'acadèmic Ramon Pascual de Sans

Podeu consultar aquest dos articles elaborats per l'acadèmic Ramon Pascual, on es parla del telègraf elèctric de Salvà y Campillo i el recent reconeixement del Institute for Electrical and Electronics Engineering (IEEE), publicat a la Revista Investigación y Ciencia . El segon article ens parla de la redefinició del quilogram, publicat al portal DIVULCAT.



Dijous 23 de maig. Treball de torn: "Porcellana postmoderna, entre la tradició i l’avantguarda"

Dijous 23 de maig les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Porcellana postmoderna, entre la tradició i l’avantguarda" (Treball de torn.Secció 7a. Arts), a càrrec de la acadèmica Sra. Maria dels Àngels Domingo Laplana (MADOLA).

Actualment en el món de l’art anomenem postmodernitat el moviment o l’actitud artística que es caracterítza per no sotmetre’s a cap ordre o sistema o coherència de plantejaments ni a cap ideari, cosa que comporta un camp d´obertura d´absoluta llibertat. La postmodernitat va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals"
La porcellana no queda fora d´aquest moviment. Els objectes de la realitat quotidiana acaben per integrar-se en l´obra d´art; i això fa que tot sigui possible i que tots els plantejaments estiguin oberts, de manera que la porcellana està en igualtat de possibilitats en relació als altres mitjans d’expressió.

En virtut d’això, tant fou possible acceptar que la font del 1917 de Marcel Duchamp era obra d´art, com ara també ho es treballar amb una tècnica no reconeguda acadèmicament.
Cada vegada ens sentim més inclinats a reivindicar, parlant de la porcellana contemporània en el context artístic, el seu concepte d´art a partir de les característiques i les possibilitats que el material en si mateix comporta; i això condueix a complexes experimentacions personals.

Així, la porcellana s´integra en diversos plantejaments tècnics, des de l´estudi de materials contemporanis i  la utilització industrial de la porcellana, fins a l´escultura, les instal·lacions o les accions conceptuals. Tot és, doncs, possible, ja que cada artista té la seva pròpia ètica i la seva pròpia estètica.
He triat aquest tema perquè la porcellana és molt coneguda en el camp domèstic, però ho és poc actualment en el camp artístic. Són molts els artistes a Europa, Àsia o Amèrica,  preferentment dones, que coneixedors de l’ofici i dotats de una fina sensibilitat, utilitzen la porcellana per a les seves obres.  N’he fet una selecció dels més importants segons el meu criteri i el meu coneixement, d´elles, d’ells i de la postmodernitat.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic Josep Maria VIDAL i LLENAS (1913-2019)

Josep Maria VIDAL i LLENAS (Barcelona, 1913) ha mort el dia 6 de maig de 2019, a Barcelona a l'edat de 106 anys. El Dr. Vidal fou acadèmic numerari, medalla número 22 d’aquesta corporació. L'any 1961 va ingressar a la Secció de Física (2a)- Especialitat: Física. Fou Vicepresident de l'Acadèmia de 1984 a 1994.

Nota biogràfica: Llicenciat en Ciències Físico-Químiques per la Universitat de Barcelona (1934) i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid (1944). Com a meteoròleg, el 1935 fou nomenat ajudant de Meteorologia a Madrid, on realitzà treballs sobre electricitat atmosfèrica sota la direcció del professor Duperier, i el 1941 ascendí a meteoròleg, destinat a Barcelona. El 1945 passà a cap de Meteorologia de la Regió Aèria de Saragossa, i cap de la Secció d’Aeronàutica de l’Oficina Central Meteorológica a Madrid. Catedràtic de Mecànica Física i Termologia a Granada (1948) i catedràtic de Termologia a Barcelona (1949 a 1983). Coautor de set edicions del conegut Curso de Física i de divuit traduccions. Ha dirigit 130 treballs de col·laboradors, particularment en l’àmbit de la termologia. Ha estat president nacional del Grup de Termodinàmica de la Real Sociedad de Física y Química (1976-1978). Ha rebut la Gran Cruz de la Orden de Alfonso X el Sabio (1976).

 

Descoberta de la placa commemorativa de: La concessió d’un «milestone» per L’INSTITUTE OF ELECTRICAL AND ELECTRONICS ENGINEERS (IEEE) al Dr. Francesc Salvà i Campillo amb motiu del descobriment del telègraf elèctric.

El proper 17 de maig a les 12 h, tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona la descoberta de la placa commemorativa de:  La concessió d’un «milestone» per L’INSTITUTE OF ELECTRICAL AND ELECTRONICS ENGINEERS (IEEE) al Dr. Francesc Salvà i Campillo amb motiu del descobriment del telègraf elèctric.

P r o g r a m a

L’Acte estarà presidit per l’Excm. Sr. Dr. Joan Jofre i Torroella (President de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona), el Sr. Dr. Jesús Fraile (Presidente de la Sección España del IEEE, Institute of Electrical and Electronics Engineers) i l’Excm. Sr. Dr. Josep A. Bombí i Latorre (President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya)

  • Salutació i benvinguda, a càrrec del Dr. Joan Jofre
  • Presentació de l’acte, a càrrec del Dr. Jesús Fraile
  • «Francesc Salvà, un médico de la Ilustración en la física aplicada, a càrrec del Dr. Jesús Sánchez Miñana
  • Entrega dels diplomes de reconeixement a: Antonio Pérez Yuste, Begoña Villanueva, Secció espanyola de l’IEEE
  • «Historia de la consecución del milestone» a càrrec del Dr. Antonio Pérez Yuste
  • Descoberta de la placa

 

Hora: 12:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115

Lluís Torner i Sabata nou acadèmic numerari

Dijous 11 d'abril va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Lluís Torner i Sabata. El Sr. Torner llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "FOTÒNICA: UNA DE LES EINES CLAU PER A L’EXPLORACIÓ DE LES FRONTERES DE LES CIÈNCIES NATURALS". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmica numerària Excma. Sra. María Josefa Yzuel Giménez. El Dr. Torner s'incorpora a la Secció 2a Física i ocupa la plaça de Fotònica. + INFO

Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Lluís Torner

Dijous 25 d'abril. Treball de torn : "L’edició genòmica. Una eina poderosa; un debat complex"

Dijous 25 d'abril  a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "L’edició genòmica. Una eina poderosa; un debat complex" (Treball de torn.Secció 5a. Biologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Pere Puigdomènech.

 

Sabem modificar els genomes d’organismes superiors des dels anys 80 i aquesta possibilitat ha estat una important eina de recerca i ha produït aplicacions en la medicina, la indústria i l’agricultura. Una de les limitacions de les metodologies disponibles fins fa pot temps és que la modificació genètica que es produeix amb elles sovint es fa a l’atzar en el genoma, el que pot produir efectes secundaris no desitjats. En casos com les plantes aquests s’eliminen en el procés de selecció, però això és més difícil en altres casos. En les aplicacions en humans és una limitació important. Des del començament dels anys 2010 han anat apareixent mètodes que permeten de modificar de forma dirigida els genomes. El més conegut és el sistema CRISPR-Cas9 basat en un sistema bacterià de protecció enfront d’infeccions virals. Aquest mètode arriba quan el nostre coneixement dels genomes dels organismes vivents està tenint un desenvolupament explosiu. Les aplicacions de l’edició genòmica són molt variades i podem pensar en modificar cèl·lules humanes i fer-les servir en teràpies cel·lulars, que estan en fase experimental. La modificació de la línia germinal humana, una possibilitat limitada o prohibida a nivell internacional, ha estat demostrada en un cas a Xina que ha despertat sorpresa i indignació. L’interès de les aplicacions possibles en plantes ha estat ben demostrat, però les regles del seu ús en el camp és objecte de discussions intenses a Europa en aquest moment. També hi ha experiments en diferents tipus d’animals, el que obre un altre ventall de debats. Un bon exemple és l’anomenat “gene dirve”, una aproximació que té com objecte reduir les poblacions d’espècies que, com els mosquits, poden tenir efectes negatius sobre la salut o el medi ambient. Acadèmies i associacions d’Acadèmies són actives en aquests debats arreu d’Europa.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Presentació del llibre “Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la Ciència i l’Arquitectura”

Presentació del llibre “Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la Ciència i l’Arquitectura”, a càrrec del Dr. Sergio Fuentes Milà. L’acte tindrà lloc el dijous 2 de maig, a les 19 hores, al Saló d’Actes de l’Acadèmia


Amb motiu del centenari de la mort de Josep Domènech i Estapà (1858-1917), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), entre altres activitats, publica el llibre Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Entre la ciència i l’arquitectura, que, escrit pel doctor Sergio Fuentes, expert en Domènech i Estapà, recull de manera molt completa diversos aspectes de la seva vida i obra. Ens presenta Domènech i Estapà com un ciutadà implicat en la societat del seu temps, com a científic, com a professor de ciències i com a arquitecte. L’arquitectura és l’activitat per la qual és més conegut, i el llibre recull amb detall la seva obra arquitectònica, que, a més dels edificis propietat de l’Acadèmia, inclou altres construccions de Barcelona edificades al voltant del 1900.

Josep Domenech i Estapà fou acadèmic (1882-1917) i president de la RACAB (1912-1914). Fou també l’arquitecte que projectà els dos edificis emblemàtics de l’Acadèmia, que són la Seu a la Rambla i l’Observatori Fabra. Ambdós edificis són fidels al seu estil molt personal, sovint allunyat del modernisme, però sense adoptar del tot una estructura neoclàssica. Amb aquest llibre, la RACAB vol reconèixer la valuosa tasca científica i ciutadana d’un dels seus membres més significats.

Antonio Pérez Yuste nou acadèmic corresponent

El passat 21 de març, Antonio Pérez Yuste, fou elegit acadèmic corresponent adscrit a la Secció 6a. Tecnologia.

Antonio Pérez Yuste va néixer el 21 de juny de 1968 a Camuñas (Toledo). És Doctor Enginyer de Telecomunicació (2004), Enginyer de Telecomunicació (1996) i Enginyer Tècnic en Radiocomunicació (1991), títols tots ells obtinguts per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). La seva tesi doctoral va versar sobre l'origen de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya i la seva evolució posterior durant la Dictadura de Primo de Rivera. Actualment, és Professor Titular d'Universitat en el Departament d'Enginyeria Audiovisual i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

2019 Any Margalef: Centenari del naixement de Ramon Margalef

Documentació relacionada:

Acte al Teatre Poliorama, 13 de maig de 2019
Organitzat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte comptarà amb la presentació de la nova edició de la publicació que donà a conèixer Margalef internacionalment (“La teoría de la información en Ecología”. Mem. Real. Acad. Ciencias Artes Barcelona, 1957, i la traducció anglesa a General Systems, 1959), la lectura d’algunes reflexions sobre ciència del Dr. Ramon Margalef, la representació de l’obra teatral “Ramon Margalef i l’aventura de la vida” per part de la companyia Theatrum Sapientiae, i una actuació musical.

  • Presentació: R.Margalef: Dual thinking in ecological theory per Frederic Bartumeus (Investigador ICREA Theoretical and Computational Ecology Group CEAB CSIC & CREAF) PDF

  • LECTURES MARGALEFIANES AL POLIORAMA. Sota el títol “Lectures Margalefianes”, i durant la commemoració del centenari del naixement del Dr. Margalef, es van llegir alguns dels pensaments que va escriure. Els texts de les lectures que trobareu a continuació estan ordenats per ordre cronològic i van ser triats i llegits durant l’acte per: Miguel Alonso, Pilar Bayer, Xavier Bellés, Jaume Bertranpetit, Miquel Canals, Mercè Durfort, Marta Estrada, Jordi Flos, Carles Gracia, Josep Maria Gili, David Martín, Celia Marrasé, Andreu Mas-Colell, Margarita Menéndez, Josep Anton Morguí, Cesc Múrria, José Luís Pelegrí, Francesc Peters, Joan Pino, Narcís Prat, Joandomènec Ros, Sergi Sabater, David Serrat, Jaume Terradas i Joan Vallès. PDF

Aquest 2019, es commemora de manera oficial el centenari del naixement del Dr. Ramon Margalef. L'Acadèmia (RACAB) participa en aquesta commemoració  amb un acte organitzat conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, “En record de Ramon Margalef”: representació de l’obra teatral “Ramon Margalef i l’aventura de la vida”, presentació de la nova edició de la publicació que donà a conèixer Margalef internacionalment (“La teoría de la información en Ecología”. Mem. Real. Acad. Ciencias Artes Barcelona, 1957, i la  traducció anglesa a General Systems, 1959) i diferents parlaments.


Ramon Margalef ingressa com a membre numerari de la RACAB el 4.4.1957, ocupant l'especialitat d'ecologia, medalla 44.

Breu nota biogràfica: Barcelona, 16.5.1919 - Barcelona, 23.5.2004. Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es llicencià el 1949 i doctorà el 1952. Entre 1946 i 1951 treballà a l'Institut de Biologia Aplicada, i entre 1966 i 1967 a l'Institut d'Investigacions Pesqueres. El 1967 es convertí en el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya a la Universitat de Barcelona, on constituí el Departament d'Ecologia i des del qual formà un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. Fou professor emèrit d'Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fins a la seva mort (2004). Publicà més de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general. Entre la seva prolífica obra, cal destacar: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecològica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecològics (1991). Les distincions a la recerca i a la docència que rebé Ramon Margalef al llarg de la seva vida forn nombroses: la primera edició del Premi Huntsman, el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora, etc. Fou membre de diferents acadèmies del país i foranes, membre honorari de diverses societats científiques de tot el món i va rebre doctorats honoris causa per diverses Univeristats. Discurs d’ingrés a la RACAB: “La teoría de la información en ecología” (1957). Ramon Margalef ingressa com a membre numerari de la RACAB el 4.4.1957, ocupant l'especialitat d'ecologia, medalla 44.

 

+ ACTES I ESDEVENIMENTS DEL CENTENARI

Dijous 11 d'abril. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. LLUÍS TORNER SABATA

Dijous 11 d'abril a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. LLUÍS TORNER SABATA qui llegirà una memòria intitulada: "FOTÒNICA: UNA DE LES EINES CLAU PER A L’EXPLORACIÓ DE LES FRONTERES DE LES CIÈNCIES NATURALS", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmica numerària Excma. Sra. Dra. MARÍA JOSEFA YZUEL GIMÉNEZ.

La capacitat que té la humanitat d’explorar i de comprendre els fenòmens que tenen lloc al seu voltant en sentit ampli, incloent-hi des de l’Univers en general fins als elements més petits que el formen, depèn de les prestacions dels instruments dels quals disposa. Al seu torn, la comprensió de les lleis de la natura, emprada de manera èticament responsable, obre les portes a la millora contínua de les condicions de vida, a la prevenció i el guariment de malalties, al progrés sostenible i compatible amb la cura de la Terra i amb la preservació activa del medi ambient, i a la cada vegada més gran capacitat de realització personal i col·lectiva dels humans. La fotònica —és a dir, el camp de la ciència i la tecnologia que estudia les propietats i les aplicacions dels fotons de la part de l’espectre electromagnètic que va des de les freqüències de terahertz fins als raigs X tous passant per l’infraroig i la banda visible— proporciona nombrosos elements essencials de la caixa d’eines. La contribució de la fotònica no es limita a sistemes de visualització i imatge, sinó que, mitjançant la utilització de polsos i feixos de fotons exquisidament controlats produïts pels làsers, cobreix un ampli ventall de funcions i abasta diferents àmbits científics, especialment la física, la química, la biologia, la medicina i diverses enginyeries.

 

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 21 de març. Treball de torn: "Interacció entre música i matemàtiques: passat i present"

Dijous 21 de març a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Interacció entre música i matemàtiques: passat i present" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtica i Astronomia), a càrrec de l'acadèmica Dra. Pilar Bayer Isant.

Revisarem algunes de les interaccions més notables entre música i matemàtiques produïdes en el decurs de la història. D’una banda, considerarem la influència que ha pogut tenir la música en el desenvolupament de conceptes matemàtics. De l’altra, considerarem recursos matemàtics bàsics que intervenen avui en el tractament del so.

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Xavier Querol i Carceller nou acadèmic numerari

Dijous 28 de febrer va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Xavier Querol i Carceller. El Sr. Querol  llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Canvis geoquímics recents a l’atmosfera i qualitat de l’aire". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Joan Albaigés Riera. El Dr. Querol s'incorpora a la Secció 4a Ciències de la Terra i ocupa la plaça de Geoquímica atmosfèrica.

 

 
Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Xavier Querol

Dijous 28 de febrer. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. XAVIER QUEROL CARCELLER

Dijous 28 de febrer a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. XAVIER QUEROL CARCELLER qui llegirà una memòria intitulada: "Canvis geoquímics recents a l’atmosfera i qualitat de l’aire", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Joan Albaigés Riera.

RESUM
Es comença la memòria revisant les principals característiques geoquímiques de l’atmosfera a través de la seva història per a comprendre els patrons composicionals actuals. Després s’examinen els principals contaminants i processos que intervenen en la contaminació atmosfèrica, amb un especial èmfasi en les escales dels seus impactes i la diferenciació d’aquells relacionats amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire. A continuació es presenten inventaris europeus actualitzats d’emissions per als dos tipus de contaminants, els d’efecte d’hivernacle i dels contaminants urbans (GHP i UP, respectivament). També s’identifiquen els canvis geoquímics produïts en l’atmosfera durant els últims decennis en relació amb els GHP, destacant l’efecte dels aerosols en el balanç radiatiu de la Terra i els associats als nivells d’incertesa científica relacionada amb la seva quantificació. Així mateix, es revisen els problemes actuals de la qualitat de l’aire a Europa, pel que fa a la variabilitat regional i els contaminants crítics (PM10, PM2,5, partícules ultrafines, carboni negre, NO2 i BaP). En una secció posterior s’utilitzen exemples d’estudis realitzats per IDAEA-CSIC sobre cadascun d’aquests contaminants crítics per a demostrar la rellevància de les eines científiques geoquímiques en la gestió de la qualitat de l’aire. Aquests inclouen mapatge, anàlisi de contribució de fonts i tendències de NO2 a Barcelona i Espanya; contribució de fonts als alts nivells de As enregistrats a principis dels anys 2000 a l’àrea ceràmica de Castelló (identificació de fonts, implementació d’accions i reducció de concentracions); interpretació de les causes de la reducció de PMx en aire ambient a Barcelona des del 1999 fins al 2017; contribució de fonts de PMx en cinc ciutats europees; detecció i quantificació de les contribucions d’emissions de cuines i d’aerosols biogènics secundaris als nivells de PMx en aire ambient de Barcelona; ocurrència i contribució de la nucleació fotoquímica a nivells de partícules ultrafines en l’aire ambient de Barcelona i altres ciutats europees; avaluació de l’associació entre els nivells diaris de partícules ultrafines primàries i secundàries i les contribucions de fonts diàries a PM amb la mortalitat diària a Barcelona; identificació i quantificació de contribució de fonts als nivells de BaP en aire ambient de zones rurals de Catalunya; i el complex problema científic dels episodis de O3 troposfèric al nord de Barcelona. Finalment, en dues seccions consecutives, es resumeixen els resultats de revisions científiques sobre l’eficàcia de les mesures de qualitat de l’aire per a millorar la seva qualitat en àrees urbanes, i els reptes científics en geoquímica atmosfèrica i qualitat de l’aire urbà.
 

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 7 de març. Treball de torn : "5G PERSPECTIVA Y CODIFICACIÓN EN RF"

Dijous 7 de març  a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "5G PERSPECTIVA Y CODIFICACIÓN EN RF" (Treball de torn.Secció 6a. Tecnologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Miguel Ángel Lagunas Hernández.

Gran parte de la ingeniería de comunicaciones considera que la denominada capa física, es decir, el nivel de mas contenido en hardware, no tendrá contribuciones relevantes en el desarrollo de nuevos sistemas de comunicaciones. El trabajo realizado trata de probar que esta creencia no es cierta, como no lo ha sido en ninguna de las generaciones de radio móvil hasta la actualidad.

La presentación contendrá una retrospectiva de las generaciones radio desplegadas hasta la actualidad, con especial énfasis en el compromiso hardware/software en las innovaciones implementadas. Así mismo se adentrara en las singularidades que presenta 5G con respecto a sus predecesoras. A continuación se presentara brevemente lo que se considera  un espacio para  una nueva tecnología en el nivel físico de sistemas de comunicaciones. Finalmente, se describirán dos procedimientos, siendo uno de ellos novedoso. La idea podría resumirse como la mutación de sistemas de codificación  a técnicas de procesado multicanal.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.