Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Signatura del conveni que formalitza la col·laboració per mesurar la qualitat de l'aire a l'Observatori Fabra

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,  Joan Jofre, han signat avui (5 de setembre de 2018) el conveni que materialitza l’acord d’ambdues parts per a mesurar la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Concretament, el conveni formalitza la instal·lació d’una estació de vigilància i control de la contaminació de l’aire a l’Observatori Fabra. A l’acte també hi ha assistit el director de l’Observatori Fabra, Jorge Núñez.

L’Observatori Fabra es troba dins d’una zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric. En aquesta zona el Govern té aprovat un pla d’actuació en diferents àmbits per reduir la contaminació. Un dels àmbits en què el pla d’actuació ha aportat millores és en el cas de les situacions episòdiques de contaminació. Es tracta de situacions que es poden allargar algunes setmanes, perquè les condicions atmosfèriques són poc propícies a la dispersió dels contaminants, per la qual cosa els nivells augmenten significativament i poden superar la situació admissible. Estan directament relacionades amb la presència d’anticiclons. També és comú l’absència de vent sinòptic, per la qual cosa la capacitat de dispersió de l’atmosfera en horitzontal és reduïda. Un altre aspecte que acompanya a aquestes situacions és la presència d’inversions tèrmiques, ja sigui de radiació en superfície durant la nit i el matí, com de subsidència en alçada. Aquests fenòmens dificulten la dispersió de l’aire en vertical.

 

Mor l'acadèmic Josep CASTELLS i GUARDIOLA (1925-2018)

Josep CASTELLS i GUARDIOLA (Barcelona, 1925) ha mort el dia 30 de juliol, a Barcelona. El Dr. Castells fou acadèmic numerari, medalla número 5 d’aquesta corporació. L'any 1984 va ingressar a la Secció de Química (3a)- Especialitat: Química.

Breu nota biogràfica: Doctor en Ciències per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Filosofia per la Universitat de Manchester. Ha estat becari professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques, professor i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona i director dels departaments de Química Orgànica de les dues institucions. Capdavanter a l’Estat espanyol i a Xile en l’ús de les tècniques espectroscòpiques en química orgànica i també en l’ús de polímers funcionalitzats en el treball quimicoorgànic general (síntesi en fase sòlida). Investigador principal en nombrosos projectes de recerca, és autor dels llibres Química general i Química general y bioorgánica. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi Solvay i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).

L'Observatori Fabra reconegut com a Estació centenària de l'Organizació Meteorològica Mundial (OMM)

L'Organizació Meteorològica Mundial (OMM), en el seu 70é Consell Executiu, ha reconegut oficialment l'estació meteorològica de l'Observatori Fabra com a Estació centenària d'observació a llarg termini.

Es tracta d'un dels observatoris en actiu més antics del món. Inaugurat el 1904 ha recopilat 105 anys de dades completes de precipitació i 103 de temperatures. Des del primer dia va destacar en tres camps: meteorologia, sismologia i astronomia. La seva llarga trajectòria ha permés l'estudi ininterromput i sistemàtic de la climatologia local, de l'activitat sísmica de la zona i de l'astronomia. L'any 2014 fou declarat Bé Cultural d'Interés Nacional i també distinguit com a Lloc Històric concedit per la Societat Europea de Física (EPS).

 

 
 

Nous acadèmics corresponents estrangers (17.05.2018)

El passat 17 de maig van ser elegits dos nous acadèmics corresponents:

- Prof. Sierd  Cloetingh (Holanda), (adscrit a la Secció 4a. Ciències de la Terra)
Utrecht University Distinguished Professor + INFO

- Prof. Marjorie Wilson (Gran Bretanya) , (adscrita a la Secció 4a. Ciències de la Terra)
Emeritus Professor of Igneous Petrogenesis. University of Leeds + INFO

 

Commemoració de l’aniversari dels 150 anys del naixement de Josep Comas i Solà

 
Josep Comas i Solà

El dijous 31 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) un acte en commemoració de l'aniversari dels 150 anys del naixement de Josep Comas i Solà. La sessió és pública, amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

El 17 de desembre de 2018 farà cent-cinquanta anys del naixement de Josep Comas i Solà. Per aquest motiu, l'Acadèmia organitza un acte en commemoració d’aquesta efemèride.

Josep Comas i Solà (1868-1937) fou membre de la RACAB, on va ingressar el 23 de novembre de 1900 a la Comissió d’Astronomia. Fou director de l’Observatori Fabra des de l’any 1904, quan es va crear, fins a la seva mort l’any 1937.

A l’acte es presentaran dues vessants d’aquest astrònom i divulgador científic:

  • Josep Comas i Solà (1868-1937) o com popularitzar la ciència pel Dr. Carles Puig i Pla.
  • Josep Comas i Solà com a observador pel Dr. Josep Maria Codina i Vidal, director emèrit de l’Observatori Fabra.

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 
A continuació, podeu consultar els resums de les conferències:
  
Josep Comas i Solà (1868-1937) o com popularitzar la ciència

El 17 de desembre de 2018 farà cent-cinquanta anys del naixement de Josep Comas i Solà. Ell va dirigir l’Observatori Fabra des de l’any 1904, quan es va crear, fins la seva mort el 1937. L'activitat científica que desenvolupà va tenir un reconeixement internacional, atesos, bàsicament, els seus descobriments com a astrònom i excel·lent observador (dos cometes, un estel variable, onze asteroides, la proposta de l’existència d’una atmosfera a Tità, etc.), així com algunes aportacions que va fer en el camp de la sismologia. Quan va morir, el 2 de desembre de 1937, el seu enterrament a la ciutat de Barcelona va convertir-se en un esdeveniment popular multitudinari. La seva popularitat s’ha de relacionar amb una llarga activitat de divulgació de la ciència i, especialment, de l’astronomia.

En el terreny de la popularització, Comas va publicar llibres de divulgació -que van tenir diverses reedicions- i va publicar articles en revistes i diaris, en particular, va escriure de manera regular a La Vanguardia des del 1893. D’altra banda, també va impartir centenars de conferències a ateneus, societats culturals, centres recreatius, associacions, la Vil·la Urània o l’Observatori Fabra; va promoure una societat astronòmica i va col·laborar en l’organització d’exposicions i esdeveniments festius relacionats amb l’astronomia. A l’Observatori Fabra va rebre tot tipus de visitants, incloent-hi grups d’obrers o d’escolars i, a més, va impulsar la primera emissora de ràdio a Barcelona (Ràdio Barcelona EAJ-1) des de la qual retransmetia les seves populars xerrades radiofòniques. La seva activitat va estar orientada, doncs, no només cap a la recerca sinó també cap a la divulgació. Com ell mateix va afirmar ,"els meus treballs tenen dos aspectes: popular l’un i d’investigació l’altre”.

 

Josep Comas i Solà com a observador

Josep Comas i Solà va ésser un excel·lent observador, tant pel que fa a l'observació visual directa com a l’observació fotogràfica. En les dues modalitats són necessàries molta paciència, molta dedicació, una gran meticulositat i, a més, bones condicions oculars i també certa experiència prèvia.

Va realitzar l'observació directa mitjançant, especialment, el gran telescopi Mailhat de l'Observatori Fabra, dedicada sobretot als principals planetes del sistema solar i alguns dels seus satèl·lits. Així va poder precisar diversos aspectes o circumstàncies dels astres observats, i aconseguí sobretot el descobriment de l'atmosfera de Tità, l'existència de la qual fou plenament confirmada molt posteriorment.

En canvi, Comas i Solà va desenvolupar tota l'observació fotogràfica a l'observatori situat al seu domicili de Vil·la Urània, punt d'observació que considerava una dependència del Fabra. L'aparell utilitzat era un telescopi Grubb amb càmera Petzval. Va ser una activitat sistemàtica i continuada, en la qual va impressionar centenars de plaques (18 x 24), que seguidament examinava en tota la seva extensió demanera molt acurada. Aquesta labor li va proporcionar el descobriment d’onze petits planetes i dos cometes (un d'ells, periòdic), descobriments que en realitat són únics en la història dels observatoris espanyols. Els autors F. Pilcher i J. Meeus el van situar, l'any 1973, en el quadre d'honor de trenta-set astrònoms que han aconseguit deu o més descobriments d'asteroides.

Martine Bosman nova acadèmica numerària

Dijous 10 de maig va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Martine BOSMAN. La Dra. BOSMAN llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "El modelo estándar de la física de partículas. Contribuciones experimentales". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans. La Dra. BOSMAN s'incorpora a la Secció 2a Física i ocupa la plaça de Física d’altes energies.

 

Imatge de la conferència
Imatge l'acte de recepció de la Dra. BOSMAN

17 de maig. Conferència (treball de torn): "Supernoves”

Dijous 17 de maig les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Supernoves" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Isern.

"Després del Big Bang, les explosions de supernova són un dels fenòmens més violents de l’Univers. El que s’observa, una ràpida pujada de la lluminositat d’un astre, són els efectes pirotècnics d’una inestabilitat gravitatòria o termonuclear que pateixen algunes estrelles al final de la seva vida. Durant cada explosió s’expulsen, a gran velocitat, grans  quantitats d’elements químics sintetitzats per l’estrella al llarg de la seva vida, els quals, generació a generació, contaminen tota la galàxia amb metalls.  Els gasos expulsats tenen tanta energia que poden, fins i tot, expulsar la matèria interestel·lar de la galàxia i tallar el procés de formació de noves estrelles. En molts casos són les responsables de la formació d’estrelles de neutrons  i per tant, de manera directa o indirecta,  són també les responsables de la major part dels fenòmens galàctics d’alta energia que s’observen.  Per tant, es pot considerar que les supernoves són els veritables motors de l’evolució química de la Galàxia.  Fenomenològicament hi han diverses menes de supernova, però des del punt de vista físic n’hi ha dos, les termonuclears i les gravitatòries. Les primeres estan relacionades amb la incineració termonuclear d’una nana blanca que forma part d’un sistema estel·lar doble i les segones amb el col·lapse d’una estrella massiva a una estrella de neutrons o un forat negre.

En aquest treball es presentarà de manera sintètica els principis que governen les últimes etapes de la vida de les estrelles i les  conseqüències que se’n deriven".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 10 de maig. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTINE BOSMAN.

Dijous 10 de maig a les 19:00h  tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa  Dra. MARTINE BOSMAN qui llegirà una memòria intitulada: "El modelo estándar de la física de partículas. Contribuciones experimentales", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans.

"El modelo estándar de la física de partículas es la teoría que describe los constituyentes fundamentales de la materia y las fuerzas que rigen sus interacciones. El desarrollo del modelo empezó a principio del siglo XX con los experimentos que estudiaron la estructura del átomo. Llevó a la formulación de la teoría cuántica de campos describiendo las partículas y las fuerzas que las afectan en términos de campos cuánticos. La primera teoría en formalizarse fue la electrodinámica cuántica. La fuerza electromagnética entre dos partículas con carga eléctrica resulta del intercambio de fotones, los cuantos del campo electromagnético, que actúan como mediadores de la fuerza.

En paralelo con los desarrollos teóricos, la construcción de aceleradores de partículas cada vez más potentes permitió estudiar de manera más fina la estructura de la materia y las distintas fuerzas. Se descubrió que los protones y neutrones que forman los núcleos de los átomos son partículas compuestas de otras partículas más elementales, los quarks. Les unen la fuerza fuerte que resulta del intercambio de gluones, los mediadores de la fuerza fuerte. La radiactividad, como por ejemplo la desintegración beta de un átomo donde un neutrón se transforma en un protón con la emisión de un electrón y un neutrino, es debida a la fuerza débil. Son tres las partículas mediadores de la fuerza débil: dos partículas con carga eléctrica (W+, W−) y una neutra (Z0). Las partículas de materia, los quarks, el electrón y el neutrino, se llaman fermiones. Se distinguen de las partículas mediadores de fuerzas, llamadas bosones, por el valor de su momento angular intrínseco o espín. Los fermiones tienen un valor de espín 1/2, mientras que los bosones tienen un valor de espín 1.

En esta memoria se describen los aceleradores y experimentos que se construyeron desde los años setenta hasta hoy, y que contribuyeron a establecer el modelo estándar con el descubrimiento de tres familias de fermiones y de los bosones mediadores de las fuerzas débil y fuerte, culminando en 2012 con el descubrimiento del bosón de Higgs, el cuanto asociado al campo de Higgs, cuya existencia fue postulada por los teóricos durante los años sesenta para explicar el origen de la masa de las partículas. Se describen los experimentos y las nuevas técnicas que permitieron medir las propiedades de los quarks más pesados miembros de la segunda y la tercera familia de quarks. A medida que la energía alcanzada por los aceleradores aumentaba, se estudiaron quarks cada vez más pesados, como los quarks charm, bottom y top. El más reciente y potente acelerador, el Gran Colisionador de Hadrones del CERN, es un acelerador circular donde se producen choques de protones. Los primeros datos se tomaron en 2010. Se describen los distintos componentes del detector ATLAS, incluyendo la contribución del IFAE. Se explican también la reconstrucción de las partículas producidas en los choques a partir de las señales eléctricas de los detectores, el análisis de los datos y una selección de resultados experimentales.

Se concluye con una breve discusión sobre el estado actual de conocimiento del modelo estándar, además de las numeras preguntas que quedan todavía abiertas para poder explicar todos los fenómenos físicos conocidos".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

26 d'abril. Conferència (treball de torn): "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?”

Dijous 26 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?" (Treball de torn.Secció 6a. Tecnologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep A. Planell.

"Probablement un dels majors reptes en l’àmbit dels biomaterials per a la medicina regenerativa és el de desenvolupar bastides que puguin alliberar senyals a l’entorn biològic I amb capacitat per a desencadenar respostes cel·lulars que guiïn la regeneració tissular de forma controlada. Aquest tipus de bastides es qualifiquen com a instructives. La qüestió que es planteja és si la seva funcionalitat biològica depèn principalment de les propietats dels biomaterials constitutius de la bastida o també de les propietats geomètriques, estructurals i mecàniques de les bastides. Els requeriments que es fan sobre les bastides depenen del teixit específic al que s’apliquin, el que significa que les bastides han de ser dissenyades i fabricades específicament.  Per altra banda, la capacitat de produir senyals i estímuls que controlin el destí de les cèl·lules és el que generalment es coneix com el rol dels biomaterials intel·ligents. En aquesta presentació es discuteix com el coneixement de de les propietats físico-químiques dels biomaterials juntament amb l’apropiat desenvolupament de les tècniques de fabricació permeten obtenir bastides que siguin realment instructives per a la regeneració òssia i la regeneració de pell. 

La pregunta pot ser si en un futur proper ens aproximarem a la medicina regenerativa sota el mateix paradigma. Les tecnologies de la informació i sobretot internet ens han portat al que es pot anomenar la revolució informacional per comparació amb la revolució industrial. L’adveniment de la societat informacional obre noves qüestions tant en educació com en recerca. Les aplicacions de la teoria de la complexitat així com el “Machine Learning” o la Intel·ligència artificial estan movent la ciència i sobretot la biologia des de visions únicament reduccionistes a aproximacions holístiques. La teoria de la complexitat permet revelar la complexitat de les xarxes regulatòries. Per altra banda, la idea que la biologia està governada per algoritmes aporta nous punts de vista sobre la regeneració. A partir d’aquí, el Machine Learning pot proporcionar fer l’enginyeria inversa de cascades d’activitat cel·lular, així com preveure l’aspecte i destí de cèl·lules mare. El Machine Learning i la Intel·ligència Artificial sembla que esdevindran part integral de la recerca en ciències de la vida. Aquestes eines haurien de permetre als investigadors en medicina regenerativa el desenvolupar el seu treball de forma més ràpida, més informada i més precisa. Aquesta aproximació més integradora i holística hauria de permetre obrir tota una nova perspectiva en el disseny de biomaterials i de bastides".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

19 d'abril. Conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà"

Dijous 19 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà" a càrrec del Sr. Sergi Ametller, Director de Projectes especials - SENER Enginyeria i Sistemes S.A.

"El consorci Grup Units pel Canal (GUPC), liderat per l'empresa SACYR, va completar el passat 24 de juny de 2016 la construcció del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà, part fonamental del programa d'ampliació que ha dut a terme l'Autoritat del Canal de Panamà i pel qual ja han transitat més de 3.000 vaixells tipus neopanamax fins a aquests moments. Aquesta obra ha estat catalogada com una de les construccions més significatives d'aquest segle a nivell mundial, tant per la seva importància estratègica i els seus volums com per la singularitat dels seus elements i processos constructius utilitzats.

Sergi Ametller, enginyer de camins i cap d'obra per part de GUPC de les comportes i resta d'equips electromecànics, detallarà les característiques principals d'aquest projecte en la presentació que tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

La presentació inclourà una explicació de com es porta a terme la Direcció de grans Projectes d'Infraestructures, així com una descripció general de les principals unitats d'aquesta obra tant a nivell de disseny com d'execució i posada en marxa".

 

Sergi Ametller, és enginyer de Camins, Canals i Ports i Màster en Enginyeria i Gestió Portuària (UPC, 1999). Diplomat en Direcció d'Empreses (IESE - PDG 2009). Té 21 anys d'experiència en la direcció de projectes, obres i obres "claus en mà" en l'àmbit hidràulic, marítim i en d’altres instal·lacions, tant per al sector públic com privat. Com a Cap d'Obra Electromecànica de SACYR per a l'expansió del Canal de Panamà ha estat el responsable de la fabricació, instal·lació i posada de marxa d'equips per un valor total de 1.100 milions de dòlars durant tota l'execució d'aquesta obra (2010-2017). En l'actualitat és Director de Projectes Especials a l'empresa SENER.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

15 MARÇ. Conferència (treball de torn): "Pèptids i Proteïnes: trencant la barrera de l’homoquiralitat”

Dijous 15 de març a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Pèptids i Proteïnes: trencant la barrera de l’homoquiralitat"(Treball de torn.Secció 3a. Química), a càrrec de l'acadèmic Dr. Ernest Giralt.

Els aminoàcids són els blocs químics dels quals estan fets els pèptids i les proteïnes. Un primer bloc està unit amb un segon, aquest amb un tercer i així successivament formant una cadena. Parlem de pèptid quan la cadena és curta, i de proteïna quan està formada per un gran nombre d’aminoàcids.
Els aminoàcids tenen la particularitat de que són QUIRALS (mot que prové del terme grec xeir [mà]). El concepte de quiralitat, de fet, transcendeix la química. Diem que un objecte (un guant d’esquí, unes tisores, una molècula de glucosa,...) és quiral, quan ÉS DIFERENT DE LA SEVA IMATGE ESPECULAR. Un objecte quiral pot existir sempre en dues formes no superposables – per exemple: si es tracta d’una ma, hi ha una mà dreta i una mà esquerra – , per tant, el mateix passa amb els aminoàcids.
Però, tot i que els aminoàcids poden existir en dues formes, a la nostra biosfera només els  trobem en una d’elles. Podríem dir que la NOSTRA BIOSFERA ÉS HOMOQUIRAL pel que respecta a pèptids i proteïnes.
-    Sabem perquè?
-    Podríem superar aquesta barrera i preparar pèptids o proteïnes heteroquirals?
-    Aquests nous tipus de substàncies, ens podrien oferir propietats interessants?.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència (treball de torn): "Els Fongs, el segon regne més divers. Biòlegs de camp i de laboratori a l’encalç de la biodiversitat i l’evolució dels fongs”

Dijous 22 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Els Fongs, el segon regne més divers. Biòlegs de camp i de laboratori a l’encalç de la biodiversitat i l’evolució dels fongs"(Treball de torn.Secció 5a. Biologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Xavier Llimona.

"En el darrer decenni, micòlegs, microbiòlegs, genetistes, bioinformàtics i altres biòlegs s’han enfrontat al dilema de l’enorme distància entre el nombre de fongs estimat a la biosfera i el comparativament exigu nombre d’espècies formalment descrites. Després d’un breu recordatori del que són els fongs, es passa revista a una tria d’assoliments recents en l’estudi de camp (amb alguns exemples) i els resultats obtinguts per grans equips transversals, amb dades d’estudis multigènics i, a mida que s’acumulen genomes complets, cenyint cada vegada millor les hipòtesis sobre evolució i fisiologia dels fongs. Les tècniques de seqüenciació massiva han permès descobrir en mostres ambientals una gran diversitat de fongs fins ara desconeguts i sense nom. Es comenten algunes d’aquestes novetats, sovint grups basals, que plantegen nous reptes a qui vulgui aclarir l’origen i l’evolució d’aquest regne tan decisiu per al funcionament de la biosfera" .

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"

Dijous 8 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"  a càrrec del Dr. Francesc Piferrer, Professor d’Investigació del Departament de Recursos Marins Renovables Institut de Ciències del Mar, CSIC. Aquesta conferència està emmarcada dins el programa conjunt d’actes de les Acadèmies de Catalunya “Els aliments”, curs 2017-2018.

"Segons l’ONU, la població humana augmentarà dels ~7.600 milions actuals a ~9.800 milions el 2050. La FAO calcula que aquest increment de ~30% comportarà un creixement de ~70% en la demanda d’aliments com a conseqüència del desenvolupament i del canvi d’hàbits i de preferències, amb un clar augment del consum de peix. En aquest context, cal plantejar-se d’on han de sortir els aliments necessaris per fer front a aquesta demanda. Si deixem a banda l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i competència pels recursos hídrics, les mirades es giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones des dels anys 90, amb molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura (excloent les plantes aquàtiques) arribà gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una producció que a mitjà-llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. En aquesta conferència s’exposen algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració i que inclouen unes pesqueries amb una gestió sostenible, la disminució del rebuig —la fracció que es pesca però que no s’utilitza, i que globalment pot arribar al 30% de les captures—, la pesca de noves espècies i un major aprofitament d’espècies no destinades actualment al consum humà directe. La verdadera revolució tindrà lloc, però, quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només del mar, no com ara, que s’utilitza molta proteïna d’origen vegetal per a la elaboració de pinsos. És a dir, quan l’aqüicultura esdevingui verdaderament sostenible. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macro- i microalgues, mol·luscs i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en creixement i reproducció, com ja s’està produint gràcies a avenços en la nostra comprensió de la seva fisiologia. Aquests reptes no estan exclosos de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social".

 

Conferència (treball de torn): "Refrigeració en estat sòlid: una tecnologia respectuosa amb el medi ambient”

Dijous 25 de gener a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Refrigeració en estat sòlid: una tecnologia respectuosa amb el medi ambient" (Treball de torn.Secció 2a. Física), a càrrec de l'acadèmic Dr. Antoni Planes.

"La refrigeració ha esdevinguts una tecnologia indispensable en la nostra vida quotidiana. Tant a nivell domèstic com industrial, els dispositius de refrigeració funcionen mitjançant processos cíclics de compressió i expansió de fluids. Aquesta tecnologia es va començar a desenvolupar fa poc mes de 100 anys, i en l'actualitat ha assolit un nivell d'eficiència considerable. Malgrat aquest fet, els fluids criogènics utilitzats tenen el greu inconvenient de ser poc respectuosos amb el medi ambient ja que les seves emissions són nocives per a la capa d’ozó i/o potencien l'efecte hivernacle. Per tant, contribueixen activament a l'escalfament global. El repte actual té com a objectiu desenvolupar sistemes de refrigeració en estat sòlid respectuosos amb el medi ambient, eficients i sostenibles que puguin substituir la tecnologia basada en fluids. L’alternativa més prometedora és la basada en els nous materials calòrics que responen a un estímul extern amb grans canvis tèrmics reversibles.

En aquesta xerrada, després d’una breu introducció de la situació actual de les tecnologies de refrigeració i dels principis termodinàmics generals que les sustenten, es discutiran els efectes mecano-, electro- i magnetocalòrics i la possibilitat d’utilitzar aquests efectes en sistemes de refrigeració. S’analitzaran a continuació les característiques essencials que han de satisfer els nous materials necessaris per implementar d'una manera efectiva aquestes noves tecnologies. Finalment es discutiran les perspectives de futur en aquest camp."

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic Saturnino Luis VIRTO i ALBERT (1931-2017)

Saturnino Luis VIRTO i ALBERT (Huesca, 1931) va morir el passat 21 de desembre, a Terrassa. El Dr. Virto fou acadèmic numerari, medalla 43 d’aquesta corporació (2005) i des de l'any 2015 acadèmic emèrit. Secció de Tecnologia (6a)- Especialitat: Enginyeria fluidomecànica.

Nota biogràfica: Doctor enginyer per la Universitat Politècnica de Catalunya, i docteur en Mécanique per la Universitat de Tolosa (1970). Catedràtic de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (1970-2007) de la qual fou director (1979-1985). Ha estat vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya (1972-1973), que li concedí la Medalla de Plata el 1973, i de la qual ara és professor emèrit. Havia estat enginyer projectista i consultor en diverses empreses. Des del 2007 és enginyer consultor en I+D a Automat Industrial SL. Ha publicat vuit llibres sobre mecànica de fluids i matèries afins, i trenta-cinc articles en revistes tècniques. Va ser editor responsable de l’àrea de tecnologia de l’editorial Labor (1973-1980). Membre actiu de la New York Academy of Sciences (1982) i membre de l’American Society of Mechanical Engineers (ASME) des del 1970; d’aquesta institució ha estat Fellow ASME International des del 2000 i Life Fellow ASME (2006).