Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Dijous 11 d'abril. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. LLUÍS TORNER SABATA

Dijous 11 d'abril a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. LLUÍS TORNER SABATA qui llegirà una memòria intitulada: "FOTÒNICA: UNA DE LES EINES CLAU PER A L’EXPLORACIÓ DE LES FRONTERES DE LES CIÈNCIES NATURALS", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmica numerària Excma. Sra. Dra. MARÍA JOSEFA YZUEL GIMÉNEZ.

La capacitat que té la humanitat d’explorar i de comprendre els fenòmens que tenen lloc al seu voltant en sentit ampli, incloent-hi des de l’Univers en general fins als elements més petits que el formen, depèn de les prestacions dels instruments dels quals disposa. Al seu torn, la comprensió de les lleis de la natura, emprada de manera èticament responsable, obre les portes a la millora contínua de les condicions de vida, a la prevenció i el guariment de malalties, al progrés sostenible i compatible amb la cura de la Terra i amb la preservació activa del medi ambient, i a la cada vegada més gran capacitat de realització personal i col·lectiva dels humans. La fotònica —és a dir, el camp de la ciència i la tecnologia que estudia les propietats i les aplicacions dels fotons de la part de l’espectre electromagnètic que va des de les freqüències de terahertz fins als raigs X tous passant per l’infraroig i la banda visible— proporciona nombrosos elements essencials de la caixa d’eines. La contribució de la fotònica no es limita a sistemes de visualització i imatge, sinó que, mitjançant la utilització de polsos i feixos de fotons exquisidament controlats produïts pels làsers, cobreix un ampli ventall de funcions i abasta diferents àmbits científics, especialment la física, la química, la biologia, la medicina i diverses enginyeries.

 

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 21 de març. Treball de torn: "Interacció entre música i matemàtiques: passat i present"

Dijous 21 de març a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Interacció entre música i matemàtiques: passat i present" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtica i Astronomia), a càrrec de l'acadèmica Dra. Pilar Bayer Isant.

Revisarem algunes de les interaccions més notables entre música i matemàtiques produïdes en el decurs de la història. D’una banda, considerarem la influència que ha pogut tenir la música en el desenvolupament de conceptes matemàtics. De l’altra, considerarem recursos matemàtics bàsics que intervenen avui en el tractament del so.

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Xavier Querol i Carceller nou acadèmic numerari

Dijous 28 de febrer va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Xavier Querol i Carceller. El Sr. Querol  llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Canvis geoquímics recents a l’atmosfera i qualitat de l’aire". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Joan Albaigés Riera. El Dr. Querol s'incorpora a la Secció 4a Ciències de la Terra i ocupa la plaça de Geoquímica atmosfèrica.

 

 
Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Dr. Xavier Querol

Dijous 28 de febrer. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. XAVIER QUEROL CARCELLER

Dijous 28 de febrer a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Dr. XAVIER QUEROL CARCELLER qui llegirà una memòria intitulada: "Canvis geoquímics recents a l’atmosfera i qualitat de l’aire", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Joan Albaigés Riera.

RESUM
Es comença la memòria revisant les principals característiques geoquímiques de l’atmosfera a través de la seva història per a comprendre els patrons composicionals actuals. Després s’examinen els principals contaminants i processos que intervenen en la contaminació atmosfèrica, amb un especial èmfasi en les escales dels seus impactes i la diferenciació d’aquells relacionats amb el canvi climàtic i la qualitat de l’aire. A continuació es presenten inventaris europeus actualitzats d’emissions per als dos tipus de contaminants, els d’efecte d’hivernacle i dels contaminants urbans (GHP i UP, respectivament). També s’identifiquen els canvis geoquímics produïts en l’atmosfera durant els últims decennis en relació amb els GHP, destacant l’efecte dels aerosols en el balanç radiatiu de la Terra i els associats als nivells d’incertesa científica relacionada amb la seva quantificació. Així mateix, es revisen els problemes actuals de la qualitat de l’aire a Europa, pel que fa a la variabilitat regional i els contaminants crítics (PM10, PM2,5, partícules ultrafines, carboni negre, NO2 i BaP). En una secció posterior s’utilitzen exemples d’estudis realitzats per IDAEA-CSIC sobre cadascun d’aquests contaminants crítics per a demostrar la rellevància de les eines científiques geoquímiques en la gestió de la qualitat de l’aire. Aquests inclouen mapatge, anàlisi de contribució de fonts i tendències de NO2 a Barcelona i Espanya; contribució de fonts als alts nivells de As enregistrats a principis dels anys 2000 a l’àrea ceràmica de Castelló (identificació de fonts, implementació d’accions i reducció de concentracions); interpretació de les causes de la reducció de PMx en aire ambient a Barcelona des del 1999 fins al 2017; contribució de fonts de PMx en cinc ciutats europees; detecció i quantificació de les contribucions d’emissions de cuines i d’aerosols biogènics secundaris als nivells de PMx en aire ambient de Barcelona; ocurrència i contribució de la nucleació fotoquímica a nivells de partícules ultrafines en l’aire ambient de Barcelona i altres ciutats europees; avaluació de l’associació entre els nivells diaris de partícules ultrafines primàries i secundàries i les contribucions de fonts diàries a PM amb la mortalitat diària a Barcelona; identificació i quantificació de contribució de fonts als nivells de BaP en aire ambient de zones rurals de Catalunya; i el complex problema científic dels episodis de O3 troposfèric al nord de Barcelona. Finalment, en dues seccions consecutives, es resumeixen els resultats de revisions científiques sobre l’eficàcia de les mesures de qualitat de l’aire per a millorar la seva qualitat en àrees urbanes, i els reptes científics en geoquímica atmosfèrica i qualitat de l’aire urbà.
 

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 7 de març. Treball de torn : "5G PERSPECTIVA Y CODIFICACIÓN EN RF"

Dijous 7 de març  a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "5G PERSPECTIVA Y CODIFICACIÓN EN RF" (Treball de torn.Secció 6a. Tecnologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Miguel Ángel Lagunas Hernández.

Gran parte de la ingeniería de comunicaciones considera que la denominada capa física, es decir, el nivel de mas contenido en hardware, no tendrá contribuciones relevantes en el desarrollo de nuevos sistemas de comunicaciones. El trabajo realizado trata de probar que esta creencia no es cierta, como no lo ha sido en ninguna de las generaciones de radio móvil hasta la actualidad.

La presentación contendrá una retrospectiva de las generaciones radio desplegadas hasta la actualidad, con especial énfasis en el compromiso hardware/software en las innovaciones implementadas. Así mismo se adentrara en las singularidades que presenta 5G con respecto a sus predecesoras. A continuación se presentara brevemente lo que se considera  un espacio para  una nueva tecnología en el nivel físico de sistemas de comunicaciones. Finalmente, se describirán dos procedimientos, siendo uno de ellos novedoso. La idea podría resumirse como la mutación de sistemas de codificación  a técnicas de procesado multicanal.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 14 de febrer. Conferència: Quatre aspectes econòmics i socials de la digitalització

  • Ponent: Joan Majó, doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, polític i acadèmic de la RACAB
  • Moderadora: Karma Peiró, periodista especialitzada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

El paper de la tecnologia a l’hora de crear eines que amplifiquen les capacitats físiques o cognitives de les persones en la relació amb el seu entorn natural ha generat un nou escenari que anomenem «societat digital». Però els efectes econòmics i socials que duu associat aquest canvi van més enllà del codi digital; amb la qual cosa, l’adjectiu «digital» ofereix una visió massa tecnocràtica front les oportunitats i perills que la digitalització duu associats, que van molt més enllà.

La digitalització en el món del treball comporta conseqüències econòmiques i socials. Empeny a considerar la transparència i la privacitat. La sobreabundància d’informació obliga a analitzar-ne la repercussió en el funcionament de la democràcia. Les convergència entre les tecnologies digitals i les biotecnologies, que permetran modificar profundament el propi ser humà i els seus processos evolutius, obriran nous escenaris que forçaran a interrogar-nos sobre les implicacions ètiques i polítiques que se’n derivaran. 

Per a reflexionar plegats, un debat moderat entre el ponent i el públic assistent mirarà de recollir els punts que generen més inquietud.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

ACTIVITAT: Divendres 8 de febrer. NIT DE LES ACADÈMIES CIENTÍFIQUES

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona col·labora amb el Biennal Ciutat i Ciència, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona, amb l'activitat la Nit de les Acadèmies Cientifíques. A la RACAB està programada la xerrada: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I MÚSICA Josep Lluís Arcos, expert en tècniques d’aprenentatge automàtic i processos musicals.

Poder visitar la seu de les acadèmies científiques del país no és gens freqüent, i menys de nit. En el marc de la Biennal Ciutat i Ciència ho farem possible, i combinarem la visita a les seves instal·lacions, remarcables tant des del punt de vista patrimonial com històric, amb activitats expressament pensades per a aquesta nit.

La proximitat entre les diferents acadèmies que s’han sumat a aquest itinerari pot permetre els participants de la Nit de les Acadèmies Científiques de fer una visita combinada a diverses d’aquestes entitats:

  • Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
  • Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya
  • Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
  • Biblioteca de Catalunya
  • Institut d’Estudis Catalans
  • Consell Superior d’Investigacions Científiques.


Per cloure l’activitat, de 22 a 23 h hi ha programada una xerrada en cadascun d’aquests espais. És, doncs, una nit dedicada a aquestes institucions centenàries que apleguen coneixement i que demostren la importància de la ciutat en l’àmbit de la recerca científica.

Divendres 8 de febrer
De 19 a 22 h: visites cada 30 minuts a cada espai (la Biblioteca de Catalunya es visitarà a partir de les 20 h).
De 22 a 23 h: conferència simultània a cadascun dels espais.

Places limitades. Cal inscripció prèvia.

Més informació a:

NIT DE LES ACEDÈMIES CIENTÍFIQUES

PROGRAMA Biennal Ciutat i Ciència

Marta Sanz-Solé nova acadèmica numerària

Dijous 17 de gener va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé. El Sra. Sanz-Solé llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Deambular amb trajectòries d’equacions en derivades parcials estocàstiques". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Vicenç Navarro Aznar. La Dra. Sanz-Solé s'incorpora a la Secció 1a Matemàtiques i Astronomia i ocupa la plaça de Probabilitat.

sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé
Sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Dra. Marta Sanz-Solé

Actes de celebració de l'Any internacional de la Taula Periòdica a la RACAB

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) se suma a la commemoració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, per ser una de les fites més significatives en el desenvolupament de la ciència.

La Secció de Química de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona promou diverses activitats per la commemoració de l’Any Internacional de la Taula Periòdica, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides.

La conferència «2019 Any Internacional de La Taula Periòdica dels Elements Químics: Una vella història de la Química!» del professor Jaume Casabó, que tindrà lloc dijous 24 de gener a les 19h a la seu de la RACAB (Rambla, 115) –i que és d’entrada lliure fins a omplir l’aforament– en serà el tret de sortida. + INFO

Una exposició sobre els elements de la taula periòdica, al vestíbul de l’edifici de la RACAB, anirà completant successivament la informació al llarg de l’any. Es tracta d’una explicació sobre la importància científica de la taula periòdica en les diverses disciplines científiques, els elements més importants en la història de la humanitat i els espanyols involucrats en la descoberta d’alguns elements.

Un primer panells sobre l’ordre periòdic dels elements químics, que va permetre Mendeleiev dissenyar la seva taula predictiva, romandrà tot l’any exposat. Al seu costat, s’alternaran diversos panells. «Elements de la vida», «elements per a eines, habitatge i mobilitat»; «elements per a microelectrònica»; «elements naturals i sintètics» i «investigadors espanyols que van contribuir al coneixement dels elements» en complementaran la informació seqüencialment.

 

 

Divendres 18 de gener. Presentació de l'Atles de Núvols de l'Observatori Fabra

Divendres 18 de gener a les 12:00h tindrà lloc a l'Observatori Fabra la presentació del llibre: Atles de Núvols de l'Observatori Fabra/Atlas de Nubes del Observatorio Fabra.


Preparat per Alfons Puertas (fotos) i Javier Martín Vide (text i gràfics), ha estat editat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), amb la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i de l'Obra Social "la Caixa", i que segueix les pautes del recentment publicat International Cloud Atlas de l'OMM de 2017.

 

Enllaços relacionats:

  • "Atles de núvols de l'Observatori Fabra". Tots els núvols, fotografiats i classificats amb els seus noms i la seva descripció. Notícia TV3
  • Tots els núvols del món, vistos des de l’Observatori Fabra. Un atles recull els diferents tipus de núvols fotografiats des de l'observatori barceloní. Vídeo notícia betevé

Dijous 24 de gener. Conferència Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics

 

 

 

 

 

L'any 2019 ha estat declarat per les Nacions Unides (ONU) l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics (IYPT 2019). Amb motiu d'aquesta celebració, la RACAB organitza el dijous 24 de gener, a les 19 hores, la conferència "2019 Any Internacional de La Taula Periòdica dels Elements Químics: Una vella història de la Química!", a càrrec de l'acadèmic Dr. Jaume Casabó i Gispert. D'aquesta manera la RACAB se suma a les activitats que ajudaran a donar a conèixer a la societat catalana la importància de la química en la nostra vida quotidiana.

RESUM

La Taula Periòdica dels elements Químics està considerada com l’eina fonamental per l’estudi sistemàtic dels elements químics i dels seus compostos. La Taula Periòdica, tal i com la coneixem avui dia, s’ha anat emplenant al llarg de molts anys, fonamentalment a partir del segle XVIII, gràcies a l’aportació de la feina de recerca de molts químics i altres científics.

L’estructura de l’actual Taula Periòdica ha evolucionat considerablement des dels primers treballs de Alexandre Chancourtois (1862) i William Odling (1864), precursors dels ben coneguts químics Julius Lothar Meyer (1870) i Dmitri Ivánovich Mendeléyev (1871).

Es pot dir que la Taula Periòdica és filla del segle XIX i que sorgeix com a conseqüència del descobriment i determinació experimental dels “pesos atòmics” dels elements químics. És la primera gran revolució de la Química moderna.

En el segle XX i amb el descobriment dels “nombres atòmics” fruit dels treballs dels físics E. Rutherford (1910) i H.G.J. Moseley (1013) esclata una segona revolució que dóna una base científica més sòlida a les Taules Periòdiques precedents. Finalment, la Mecànica Quàntica, en els anys 20 del segle passat, dóna la base teòrica de l’estructura de la Taula Periòdica que avui coneixem i utilitzem.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Francesc Salvà i Campillo i el telègraf elèctric a betevé

Podeu veure el vídeo realitzat per betevé dedicat al telègraf elèctric de Salvà i Campillo en motiu  del reconeixement de “fita històrica”. L'Institute of Electrical and Electronics Engineers distingeix l'invent de Salvà Campillo de 1804 com a "milestone", juntament amb el parallamps de Benjamin Franklin o la pila elèctrica d'Alessandro Volta

 

 

 

 

 

 

 

Font: betevé

Dijous 17 de gener. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ

Dijous 17 de gener a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ qui llegirà una memòria intitulada: "Deambular amb trajectòries d’equacions en derivades parcials estocàstiques", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Vicenç Navarro Aznar.

RESUM

"Les equacions en derivades parcials estocàstiques (EDPE) són una àrea de les matemàtiques amb una activitat de recerca molt intensa. En el marc d’aquesta teoria es poden formular reptes teòrics atractius i difícils, a causa de la complexitat dels seus objectes d’estudi bàsics: processos estocàstics que, en general, tenen trajectòries irregulars. Les EDPE juguen un paper important en la modelització de fenòmens evolutius en un ampli ventall de camps científics, com la física, la biologia, l’economia, la meteorologia i les neurociències. La conjunció dels dos aspectes, problemes teòrics i aplicacions, contribueix a la vitalitat i impacte de l’àrea.

Aquesta memòria és una contribució a la teoria del potencial per EDPE. Hi estudiem un problema que té les seves arrels en la teoria probabilista del potencial, desenvolupada inicialment per almoviment brownià i els processos de Markov. L’objectiu final és donar resultats quantitatius sobre les probabilitats que les trajectòries de solucions d’EDPE visitin conjunts deterministes A, expressats en funció de la mesura i forma de A.

Comencem la memòria fent una descripció del problema en termes genèrics i, tot seguit, exposem els resultats clàssics sobre el moviment brownià i algunes generalitzacions. A continuació abordem els objectius que hem indicat en el paràgraf anterior. Primerament s’analitza el cas específic dels processos gaussians i, després de fer una introduccióa les EDPE, apliquem els resultats a exemples d’equacions lineals, per a les quals les solucions deneixen processos d’aquella classe. L’estudi de les probabilitats de sojorn per EDPE no lineals requereix establir prèviament resultats sobre les lleis univariants i bivariants dels camps aleatoris que en són solucions. Una eina adequada per a obtenir-los és el càlcul de Malliavin, del qual fem una breu introducció. Utilitzant, entre d’altres, tècniques d’aquesta teoria, presentem una extensió dels criteris relatius a processos gaussians que s’han exposat abans a processos més generals i els apliquem per a deduir resultats sobre les probabilitats de sojorn relatives a les equacions estocàstiques de la calor i d’ones no lineals".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Nous acadèmics electes (desembre 2017): Francisco J. Doblas-Reyes i Artur Ramon Navarro (desembre 2017)

El passat 13 de desembre van ser elegits dos nous acàdemics electes:

 

13 Des. Conferència (treball de torn): "Richard Feynman, un gran físic popular”

Dijous 13 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Richard Feynman, un gran físic popular"(Treball de torn.Secció 2a. Física), a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon Pacual de Sans.

"A la història de la ciència, i de la física en particular, hi ha tota mena de personatges. Entre els que han rebut el premi Nobel de Física no hi ha dubte que Richard Feynman és dels més importants i merescuts i, alhora, més coneguts pel gran públic, especialment després de la commemoració del centenari dels seu naixement i per les moltes anècdotes que envolten la seva persona, que el fan molt popular i que ell va ajudar a promoure.

Sense evitar algunes notes biogràfiques de Feynman ni algunes de les seves facècies, intentaré explicar alguna de les seves grans contribucions a la física, l’electrodinàmica quàntica i els seus famosos diagrames, que el van portar a rebre el premi Nobel l’any 1965. Però també exposaré altres contribucions menys reconegudes però no menys importants, especialment aquelles més properes als que han estat els meus camps de treball, la mecànica quàntica i les teories de les partícules elementals, on va ser introductor de la idea dels partons".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.