Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

2018

Dijous 17 de gener. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ

Dijous 17 de gener a les 19:00h tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTA SANZ-SOLÉ qui llegirà una memòria intitulada: "Deambular amb trajectòries d’equacions en derivades parcials estocàstiques", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Vicenç Navarro Aznar.

RESUM

"Les equacions en derivades parcials estocàstiques (EDPE) són una àrea de les matemàtiques amb una activitat de recerca molt intensa. En el marc d’aquesta teoria es poden formular reptes teòrics atractius i difícils, a causa de la complexitat dels seus objectes d’estudi bàsics: processos estocàstics que, en general, tenen trajectòries irregulars. Les EDPE juguen un paper important en la modelització de fenòmens evolutius en un ampli ventall de camps científics, com la física, la biologia, l’economia, la meteorologia i les neurociències. La conjunció dels dos aspectes, problemes teòrics i aplicacions, contribueix a la vitalitat i impacte de l’àrea.

Aquesta memòria és una contribució a la teoria del potencial per EDPE. Hi estudiem un problema que té les seves arrels en la teoria probabilista del potencial, desenvolupada inicialment per almoviment brownià i els processos de Markov. L’objectiu final és donar resultats quantitatius sobre les probabilitats que les trajectòries de solucions d’EDPE visitin conjunts deterministes A, expressats en funció de la mesura i forma de A.

Comencem la memòria fent una descripció del problema en termes genèrics i, tot seguit, exposem els resultats clàssics sobre el moviment brownià i algunes generalitzacions. A continuació abordem els objectius que hem indicat en el paràgraf anterior. Primerament s’analitza el cas específic dels processos gaussians i, després de fer una introduccióa les EDPE, apliquem els resultats a exemples d’equacions lineals, per a les quals les solucions deneixen processos d’aquella classe. L’estudi de les probabilitats de sojorn per EDPE no lineals requereix establir prèviament resultats sobre les lleis univariants i bivariants dels camps aleatoris que en són solucions. Una eina adequada per a obtenir-los és el càlcul de Malliavin, del qual fem una breu introducció. Utilitzant, entre d’altres, tècniques d’aquesta teoria, presentem una extensió dels criteris relatius a processos gaussians que s’han exposat abans a processos més generals i els apliquem per a deduir resultats sobre les probabilitats de sojorn relatives a les equacions estocàstiques de la calor i d’ones no lineals".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Nous acadèmics electes (desembre 2017): Francisco J. Doblas-Reyes i Artur Ramon Navarro (desembre 2017)

El passat 13 de desembre van ser elegits dos nous acàdemics electes:

 

13 Des. Conferència (treball de torn): "Richard Feynman, un gran físic popular”

Dijous 13 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Richard Feynman, un gran físic popular"(Treball de torn.Secció 2a. Física), a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon Pacual de Sans.

"A la història de la ciència, i de la física en particular, hi ha tota mena de personatges. Entre els que han rebut el premi Nobel de Física no hi ha dubte que Richard Feynman és dels més importants i merescuts i, alhora, més coneguts pel gran públic, especialment després de la commemoració del centenari dels seu naixement i per les moltes anècdotes que envolten la seva persona, que el fan molt popular i que ell va ajudar a promoure.

Sense evitar algunes notes biogràfiques de Feynman ni algunes de les seves facècies, intentaré explicar alguna de les seves grans contribucions a la física, l’electrodinàmica quàntica i els seus famosos diagrames, que el van portar a rebre el premi Nobel l’any 1965. Però també exposaré altres contribucions menys reconegudes però no menys importants, especialment aquelles més properes als que han estat els meus camps de treball, la mecànica quàntica i les teories de les partícules elementals, on va ser introductor de la idea dels partons".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Distincions i reconeixements a membres de l'Acadèmia: setembre - octubre - novembre 2018

Resum de les distincions i reconeixements rebuts a membres de l'Acadèmia:

12 de setembre. Concessió de la Medalla “Narcís Monturiol” al mèrit científic i tecnològic al Dr. Xavier Bellés.

Més informació:

 

Instauració del “SPIE Maria Yzuel Educator Award” en reconeixement als mèrits científics i acadèmics de la Dra. María Josefa Yzuel.

Més informació:

 

Parque Tecnológico Walqa, a Huesca, ha donat a un edifici el nom de la Dra. María Josefa Yzuel. "Edificio María Josefa Yzuel"

Més informació:

 

Participació de l’acadèmic Dr. Javier Martín-Vide en les en el Col·loqui: CAMBIO CLIMÁTICO Y FUTURO ENERGÉTICO dins de les “Primeras Jornadas Ciencia en el Parlamento 2018, 6-7 Noviembre”

Més informació:

El telègraf elèctric de Salvà i Campillo reconegut per l'IEEE com a fita històrica mundial

 
Detall: Francesc Salvà, obra del pintor José M Marqués, descoberta pel Dr. Cardenal durant la sessió d’homenatge celebrada a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, el 30 de desembre del 1900.

A proposta del capítol espanyol de l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) el telègraf elèctric de Francesc Salvà i Campillo ha estat reconegut com una fita històrica en la història de l’enginyeria. Atès que va publicar la seva memòria a la RACAB el 1804, el nom de Salvà serà immediatament rere el d’altres inventors com van ser Benjamin Franklin, per parallamps, i Alessandro Volta, per la pila elèctrica.

En la reunió plenària celebrada a Vancouver aquest cap de setmana, el comitè d’història de l'IEEE ha decidit distingir el telègraf elèctric de Salvà i Campillo com a milestone, és a dir, com a fita històrica; i no només com a precursor del telègraf –avançant-se en gairebé trenta anys a Morse–, sinó també per la seva proposta de telegrafia sense fils. La proposta va sorgir del capítol espanyol de l’institut, concretament del professor Antonio Pérez Yuste –membre sènior de la IEEE i professor d’Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Madrid.

El seu reconeixement se celebrarà en el marc de les activitats commemoratives dels cinquanta anys de la secció espanyola de l’IEEE, divendres 23 de novembre en el Saló d’Actes d’ENDESA, a Madrid. I, properament, a la pròpia RACAB es col·locarà una placa lliurada especialment per l’IEEE.

És el segon milestone espanyol, després del de l’enginyer Leonardo Torres Quevedo, que va ser reconegut en 2007 pel desenvolupament del «telekino» –presentat a l’Acadèmia de Ciències de París–, un sistema per a controlar els globus dirigibles a distància, mitjançant ones hertzianes; així no es posava en risc la vida de cap persona.

El metge barceloní Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), un il·lustrat que estava al corrent dels avenços científics i tècnics del seu moment, va fer propostes precursores i innovadores en diversos camps, entre ells, el de la incipient telegrafia: el coneixement i utilització de l’electricitat en les comunicacions. Samuel Morse va fer la demostració pública del seu telègraf el 1833.

El 16 de desembre de 1795, Salvà va presentar a la RACAB (aleshores Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts) –que comptava aleshores amb quaranta anys d’existència– la memòria «La electricidad aplicada a la telegrafia». I el 1804, a la mateixa RACAB, va presentar un prototip de telègraf fet amb una pila de Volta (recentment inventada) en lloc d’una ampolla de Leyden, per «emmagatzemar» l’electricitat, connectada a vint-i-dos parells de fils, cada un emprat per a transmetre una lletra o un caràcter. A la RACAB es conserven les factures dels fils de coure que va comprar per a fabricar el prototip de telègraf.

Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía
Fragment de la primera pàgina de:  Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía por el Dr. D. Francisco Salvà , presentada a la RACAB el 22 de febrer de 1804

Les reflexions de Salvà van anar més enllà. Va proposar que els cables del telègraf elèctric es podrien reduir amb un codi de caràcters. Que es podria protegir el cable per comunicar Alacant i Mallorca; i que la possibilitat d’aprofitar la càrrega iònica de l’aigua de mar, podia concebre una telegrafia sense fils.

Professionalment, Salvà i Campillo era metge i en l’exercici de la seva professió va contribuir a estudiar els resultats de la vacunació contra la verola, que li van valer un premi de la Société Royale de Médecine, de París. També va ser professor de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona (avui Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya), que ell va contribuir a crear.

Per relacionar l’aparició d’epidèmies amb el temps, va recollir dades meteorològiques diàries durant més de quaranta anys des de casa seva, al Carrer de Petritxol –on hi ha una placa que el recorda. Les seves dades van ser publicades al Diari de Barcelona, des de la fundació el 1792. També va participar en demostracions de globus aerostàtics i va dissenyar un submarí; i va acompanyar Pierre Méchain en la determinació de la longitud del meridià de Dunkerke-París-Barcelona, que més tard va ser utilitzat per a la definició del metre com a unitat de longitud.

El Museu Alemany d’Obres Mestres en Ciència i tecnologia de Munic (Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technikel) considera el constructor i inventor del primer cable de telecomunicació. L'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació atorga el Premi Salvà i Campillo, que reconeix els professionals del sector. Ara, Salvà és reconegut per la IEEE.

 

Cristina Junyent
Projecció Social RACAB
Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 

22 Nov. Conferència (treball de torn): "Hidrocarburos no convencionales”

Dijous 22 de novembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Hidrocarburos no convencionales"(Treball de torn.Secció 4a. Ciències de la Terra), a càrrec de l'acadèmic Dr. Mariano Marzo Carpio.

"En la industria del petróleo y del gas no existe una definición universalmente aceptada de lo que se entiende por convencional o no convencional. En general, en un determinado momento, este último término se aplica a cualquier acumulación de petróleo o gas que requiera tecnologías de producción significativamente diferentes a las utilizadas mayoritariamente hasta entonces. Sin duda, esta acepción resulta imprecisa y demasiado ligada al factor tiempo. A largo plazo, como resultado de la evolución tecnológica, lo no convencional adquiere la categoría de convencional desde el momento en que una tecnología extractiva deja de ser una excepción para convertirse en norma.

Según la Agencia Internacional de la Energía (AIE) el petróleo no convencional incluye las siguientes categorías: 1) lutitas con kerógeno (kerogen shales o oil shales), 2) petróleo ligero de rocas compactas (light tight oil o LTO), 3) arenas petrolíferas o arenas asfálticas (oil sands o tar sands), 4) petróleos extra-pesados (extra-heavy oils) y 5) Líquidos del carbón y del gas ural (coal-to-liquids o CTL y gas-to-liquids o GTL).

Por su parte, según la fuente citada, el gas no convencional incluye: 1) gas de rocas compactas (tight gas), 2) gas de lutitas (shale gas), 3) metano de capas de carbón (coal-bed methane o CBM), 4) hidratos de metano o hidratos de gas (gas hidrates) y 5) los denominados gas pobre (lean gas) y gas ácido (sour gas).

Los recursos no convencionales de petróleo y gas son abundantes y, en algunos casos, su producción resulta técnica y económicamente viable. Además, la distribución geográfica de estos recursos diversifica las fuentes de suministro tradicionales, muy concentradas en Oriente Medio y Rusia.

El estancamiento e inminente caída de la producción de crudo convencional hará que en el futuro los petróleos no convencionales ganen protagonismo, muy especialmente de aquellos con menor coste de extracción y con menor impacto medioambiental. Durante la próxima década, el aumento de la extracción, particularmente en los Estados Unidos y Canadá, ayudará a debilitar temporalmente la hegemonía de la OPEP que, sin embargo, recobrará el control del mercado a mediados de la década de los veinte. Por su parte la producción de gas no convencional se extenderá en el futuro desde Norteamérica a otras partes del mundo, consolidando a largo plazo su aportación al suministro global de gas.

El cambio en la geografía de la demanda, cuyo centro se desplaza hacia Asia, junto a los cambios que la producción de hidrocarburos no convencionales introduce en el actual balance entre países exportadores e importadores, comportará una reorganización del flujo comercial del petróleo y del gas natural, con implicaciones sobre la seguridad de las rutas de suministro global.

Estados Unidos, que gracias a los no convencionales logra la autosuficiencia en el caso del gas natural y un bajo grado de dependencia de las importaciones de crudo, es el gran beneficiario a medio plazo de la revolución de los no convencionales. La Unión Europea, por el contrario, verá incrementar su dependencia de las importaciones de petróleo y gas".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

[10 nov.] 23a Setmana de la Ciència. 1a Jornada de Sismologia a l'Observatori Fabra

El dissabte 10 de novembre realitzarem la primera Jornada de Sismologia, adreçada al públic general i pensada com un dia per aprendre i experimentar sobre aquesta ciència en general i els terratrèmols en particular, amb especial èmfasi a les activitats, institucions i treballs presents al nostre entorn més immediat.

El format serà de diverses comunicacions d'aproximadament 30 minuts cadascuna durant el matí i per la tarda d'experiències pràctiques i una visita a les instal·lacions de la Secció de Sismologia de l'Observatori Fabra.

Aquesta activitat organitzada per l'Observatori Fabra (RACAB) es realitza amb el suport i col·laboració de l'Institut Cartogràfic i Geològic (ICGC) i gràcies també a la participació de les següents entitats:

Direcció General de Protecció Civil (Generalitat de Catalunya), Laboratori d'Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF-IEC), Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICJTA-CSIC), Volcanes de Canarias, Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Universitat d'Alacant i Raspberry Shake.

Més informació:

[11 i 18 nov.] 23a Setmana de la Ciència. Visites guiades a l'Observatori Fabra

L'Acadèmia participa a la 23a Setmana de la Ciència, amb visites guiades a l'Observatori Fabra. Visita que permet conèixer els orígens de l’Observatori Fabra i tot el seu recorregut històrico-científic fins a l’actualitat. Ciència, art i vida domèstica han format part d’aquest edifici singular des del 1904. Durant aquesta activitat el personal propi de l’Observatori mostrarà als visitants les tasques científiques que encara es mantenen ben vigents: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia.

Canvis a la Junta Directiva i Seccions 2018-2019

Junta directiva:

Secretària General:
sortint > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES
entrant > Excma. Sra. Montserrat TORNÉ i ESCASANY

Bibliotecària:
sortint > Excm. Sr. Josep FONT i CIERCO
entrant > Excma. Sra. Mercè DURFORT i COLL

Vicepresident:
Reelegit > Excm. Sr. Gerard GÓMEZ i MUNTANÉ

Tresorer:
Reelegit > Excm. Sr. Javier MARTÍN VIDE

Seccions:

1a. MATEMÀTIQUES I ASTRONOMIA
Director
sortint > Excm. Sr. Josep Amat i Girbau
entrant >Excm. Sr. Vicenç Navarro i Aznar

3a. QUÍMICA
Director
sortint > Excm. Sr. Miquel Gassiot i Matas
entrant > Excm. Sr. Josep Font i Cierco

5a. BIOLOGIA
Director
sortint > Excm. Sr. Ramon M. Masalles i Saumell
entrant > Excm. Sr. Xavier Bellés i Ros

7a. ARTS
Directora
sortint > Excm. Sr. Gerhard Grenzing
entrant > Excma. Sra. Ma. dels Àngels Domingo Laplana

data: 19 d'octubre de 2018

25 d'octubre. Conferència: "HUMANOS Y CAMÉLIDOS: Una extraña pareja"

Dijous 25 d'octubre a les 19:00 h tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) la conferència: "HUMANOS Y CAMÉLIDOS: Una extraña pareja" a càrrec del Dr. Ginés Viscor Carrasco, Catedràtic de Fisiologia de la Secció de Fisiologia del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Universitat de Barcelona.

"Las extraordinarias adaptaciones fisiológicas de los camélidos subyacen en la ancestral relación de este grupo de animales con algunas poblaciones humanas. Es precisamente la temprana domesticación de algunos de estos animales lo que ha permitido la colonización por parte de la humanidad de algunos de los más hostiles ambientes de nuestro planeta. La formidable resistencia de los camélidos a entornos adversos tales como las grandes altitudes de la cordillera andina y sus mesetas subsidiarias o los grandes desiertos del viejo mundo, lo convirtieron en excepcional compañero, no sólo como bestia de carga, sino como fuente de alimento y de recursos de todo tipo. Hoy sabemos que esas excepcionales cualidades de resistencia se deben a una serie de particularidades morfológicas, hematológicas y metabólicas que trataremos de describir de forma didáctica y rigurosa intentando contribuir a una mejor comprensión del funcionamiento del organismo de estos insólitos animales."

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 

Festa del Roser 2018

L’Acadèmia participa en la celebració de la Festa del Roser, festa major de la Rambla, amb la decoració de la façana de la seva Seu, Rambla del Estudis 115, i amb una visita guiada a la mateixa seu.(vegeu Programa Festa Roser 2018)

La decoració d'aquest any representa a la Terra, el Foc, l'Aigua i l'Aire. Ha estat realitzada per l'Escola de Disseny floral Alonso Benavente amb la col·laboració dels alumnes de l'escola floral Zone.

Més informació a la web de l’Amics de la Rambla

Programa Festa Roser 2018

Festa del Roser 2017
Terra, Foc, Aigua i Aire
Festa del Roser 2017
 

Mor l'acadèmic Ramon PARÉS i FARRÀS (1927-2018)

Ramon PARÉS i FARRÀS (Barcelona, 1927) ha mort el dia 30 de setembre de 2018, a Viladecans. El Dr. Parés fou acadèmic numerari, medalla número 16 d’aquesta corporació. L'any 1988 va ingressar a la Secció de Biologia (5a)- Especialitat: Zoologia. Fou President de l'Acadèmia de 1995 a 2004.

Breu nota biogràfica: Llicenciat en Ciències Naturals per la Universitat de Barcelona (1951) i doctorat en Ciències amb premi extraordinari per la mateixa universitat (1956). Ha estat col·laborador científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC (1962), catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Barcelona (1964) i degà de la Facultat de Biologia (1968-1973). Des del 1999 és catedràtic emèrit de Microbiologia de la Universitat de Barcelona. Ha publicat catorze llibres, més de dos-cents articles, en diferents llengües, principalment sobre bioquímica microbiana i microbiologia ambiental, i història i filosofia de la ciència. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1972-1975). Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), i la Medalla d’Or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona (1997). Doctor honoris causa per la Universitat de Nancy (França, 1987).

18 d'octubre. Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2018-19

Dijous 18 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2018-19 a càrrec del Dr. Xavier OBRADORS i BERENGUER qui llegirà una memòria intitulada: "ELS NANOMATERIALS  PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA".

Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

"La transició energètica és un concepte clau que ja s’ha imposat com un dels reptes més exigents per a la humanitat durant la primera meitat del segle XXI. El model energètic actual, basat en la preponderància de l’ús dels combustibles fòssils, s’ha convertit en insostenible des del punt de vista mediambiental i climàtic. Addicionalment, l’evolució demogràfica i socioeconòmica esperada fa encara més urgent definir amb claredat les fites que cal complir en uns terminis ben determinats.

Les exigències tecnològiques i de recursos necessaris (~100 % energies renovables el 2050 i un augment de la temperatura de la Terra per sota dels 2 °C) fan pensar que calen revolucions nanotecnològiques en tots els àmbits implicats. La nanociència és una disciplina científica que ha evolucionat extraordinàriament en els dos darrers decennis i actualment es troba en disposició de facilitar innovacions que no podíem ni imaginar. Els nanomaterials són la via més eficient d’utilització dels recursos naturals i energètics per a desenvolupar totes les tecnologies demandades per a acomplir la transició energètica.

En aquest treball es presenten algunes idees clau per a entendre per què l’escala nanomètrica és tan rellevant per a obtenir el màxim rendiment dels fenòmens i els materials que controlen els processos relacionats amb la generació, el transport, l’emmagatzematge i l’ús de l’energia. Es descriuen els reptes per a generar energia química renovable (combustibles solars), per a generar o utilitzar energia electrònica (fotovoltaica, termoelèctrica, il·luminació, etc.) i per a utilitzar eficientment l’energia elèctrica (acumuladors electroquímics, superconductivitat). En tots els casos es descriuen els nanomaterials i dispositius que ja mostren que efectivament existeix un recorregut prometedor per a basar la transició energètica en els èxits de la fabricació de nanomaterials avançats."

 

Hora: 19:00 h - Lloc: Seu de l'Acadèmia, la Rambla, 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
 

Signatura del conveni que formalitza la col·laboració per mesurar la qualitat de l'aire a l'Observatori Fabra

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona,  Joan Jofre, han signat avui (5 de setembre de 2018) el conveni que materialitza l’acord d’ambdues parts per a mesurar la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Concretament, el conveni formalitza la instal·lació d’una estació de vigilància i control de la contaminació de l’aire a l’Observatori Fabra. A l’acte també hi ha assistit el director de l’Observatori Fabra, Jorge Núñez.

L’Observatori Fabra es troba dins d’una zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric. En aquesta zona el Govern té aprovat un pla d’actuació en diferents àmbits per reduir la contaminació. Un dels àmbits en què el pla d’actuació ha aportat millores és en el cas de les situacions episòdiques de contaminació. Es tracta de situacions que es poden allargar algunes setmanes, perquè les condicions atmosfèriques són poc propícies a la dispersió dels contaminants, per la qual cosa els nivells augmenten significativament i poden superar la situació admissible. Estan directament relacionades amb la presència d’anticiclons. També és comú l’absència de vent sinòptic, per la qual cosa la capacitat de dispersió de l’atmosfera en horitzontal és reduïda. Un altre aspecte que acompanya a aquestes situacions és la presència d’inversions tèrmiques, ja sigui de radiació en superfície durant la nit i el matí, com de subsidència en alçada. Aquests fenòmens dificulten la dispersió de l’aire en vertical.

 

Mor l'acadèmic Josep CASTELLS i GUARDIOLA (1925-2018)

Josep CASTELLS i GUARDIOLA (Barcelona, 1925) ha mort el dia 30 de juliol, a Barcelona. El Dr. Castells fou acadèmic numerari, medalla número 5 d’aquesta corporació. L'any 1984 va ingressar a la Secció de Química (3a)- Especialitat: Química.

Breu nota biogràfica: Doctor en Ciències per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Filosofia per la Universitat de Manchester. Ha estat becari professor d’investigació al Consell Superior d’Investigacions Científiques, professor i catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona i director dels departaments de Química Orgànica de les dues institucions. Capdavanter a l’Estat espanyol i a Xile en l’ús de les tècniques espectroscòpiques en química orgànica i també en l’ús de polímers funcionalitzats en el treball quimicoorgànic general (síntesi en fase sòlida). Investigador principal en nombrosos projectes de recerca, és autor dels llibres Química general i Química general y bioorgánica. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1986), el Premi Solvay i la Medalla d’Or al mèrit científic (1996).