Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Mor l'acadèmic corresponent Sr. Josep Maria d'Ortodó i de Maymó (1917-2014)

El passat dia 30 de novembre morí l'acadèmic corresponent  Sr. Josep Maria d'Ortodó i de Maymó. Nascut a Barcelona el 1917, es va doctorar en enginyeria tèxtil el 1963 i va ser fundador del Centre d'Estudis Colombins (1989). Va rebre la medalla d'or de la ciutat de Barcelona el 1952. Fou escollit acadèmic el 16 de juny de 1994 per la Secció 6a.

Mor l'Acadèmica numerària Excma. Sra.Carmina Virgili i Rodón (1927-2014)

Carmina VIRGILI i RODÓN (1927-2014) va morir el passat 21 de novembre, a Barcelona.

La Dra. Virgili formava part de la Secció de Ciències de la Terra (4a), especialitat: Geologia. Ingresà a l'Acadèmia el 16.03.2006. Es llicencià i doctorà en Geologia a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari. Ajudant i professora adjunta a la càtedra del doctor Solé Sabarís. Catedràtica d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat d’Oviedo (1963-1968) i Complutense de Madrid, on fou directora del Departament de Geologia Econòmica del CSIC (1968-1981). Professeur Associé de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg, França (1972-73). Degana de la Facultat de Geològiques de Madrid (1977-1980). Directora del Collège d’Espagne a la Cité International Universitaire de París (1987-1996), des d’on potencià els intercanvis científics entre França i Espanya. El Govern francès li concedí el 1990 les Palmes Académiques i el 1992 el grau d’Officier de l’Ordre National de la Legion d’Honneur. Ha publicat més de cent articles sobre estratigrafia i paleogeografia de Triàsic i Permià de Catalunya, Espanya i Europa occidental. Ha rebut la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi (1985), la Medalla Narcís Monturiol (1986) i la Creu de Sant Jordi (1995).

"La construcció de la Sagrada Família, avui". Conferència extraordinària 250è aniversari

Dijous 20 de novembre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la conferència  "La construcció de la Sagrada Família, avui" a càrrec del Dr. Carles Buxadé, Acadèmic numerari (Secció 6a). Aquesta conferència està emmarcada dins dels actes commemoratius del 250è Aniversari de l'Acadèmia.

Imatge de la sessió
Imatge de la conferència

Visita dels alumnes del Centre d'Història de la Ciència

Dijous 13 de novembre va tenir lloc la visita a la seu de l'Acadèmia la visita dels alumnes del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el professor Dr. Carles Puig.

Visita alumnes CEHIC
Visita a la seu de l'Acadèmia

Clausura del cicle: "CIÈNCIA i SOCIETAT"

Amb la visita a l'Acadèmia, el passta dia 19 de novembre, es posà punt i final al cicle de conferències "CIÈNCIA i SOCIETAT". L'Acadèmia vol agrair a la xarxa de Centres Cívics de Barcelona la seva col·laboració, que ha fet possible aquesta serie de conferencies en motiu dels 250 anys que enguany celebra l'Entitat.

Resum del Cicle de conferències. CIÈNCIA I SOCIETAT en imatges:

Dijous 2 d’octubre 2014.
Centre Cívic Casa Golferichs.
"La robòtica actual i els reptes de cara al futur"
Dr. Josep Amat
Dijous 9 d’octubre 2014.
Centre Cívic Pati Llimona.
"Los límites del planeta y el cambio climático"
Dr. Javier Martín Vide
Dijous 16 d’octubre 2014.
Centre Cívic Sagrada Familía.
"Els nanomaterials de la tercera revolució industrial"
Dr. Xavier Obradors

 

Dijous 23 d'octubre 2014.
Visita Observatori Fabra



Dijous 30 d’octubre 2014.
Centre Cívic Casa Elizalde.
"Podrà la química obrir les portes del cervell?"
Dr. Ernest Giralt
Dijous 6 de novembre 2014.
Centre Cívic Urgell.
"Els gens de les plantes que mengem"
Dr. Pere Puigdomènech

 

Dimecres 12 de novembre 2014.
Centre Cívic La Sedeta.
"Mirades sobre el paisatge"
Dr. Daniel Giralt-Miracle
Dimecres 19 de novembre 2014.
Visita a l'Acadèmia.

Commemoració del cinquantenari de la mort de PIUS FONT I QUER

El passat dia 13 de novembre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió en commemoració del cinquantenari de la mort de PIUS FONT I QUER, que comptà amb les intervencions de:

- Dr. Xavier Llimona i Pagès: Pius Font i Quer, promotor de l’estudi de les criptògames
- Dr. Joan Vallès i Xirau: Pius Font i Quer i la Universitat
- Dr. Ramon M. Masalles i Saumell: Pius Font i Quer, quaranta anys d’acadèmic a la RACAB

L'Acte fou presidit pel Sr. Dr. Ramon Pascual, President de l’Acadèmia, Sra. Dra. Mercè Durfort, Vicepresidenta de l’Acadèmia, i Sr. Dr.  Josep. M. Ventura i Ferrero, President de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Imatge de la sessió
Imatge de la sessió homentage a Pius Font Quer

250è aniversari: Conferència. "La construcció de la Sagrada Família, avui"

El 20 de novembre a les 19 hores a la RACAB tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència extraordinària amb motiu del 250è Aniversari: "La construcció de la Sagrada Família, avui" a càrrec del Dr. Carles Buxadé, Acadèmic numerari (Secció 6a).

A la conferència es parlarà del precís i brillant ordre arquitectònic ideat per Gaudí per a fer possible la continuació de la Sagrada Família, després de la seva desaparició, així com de la incidència que hi han tingut els avanços produïts durant aquests últims cent cinquanta anys.

Carles Buxadé és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i doctor en Arquitectura. Catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ETSAB (1970). Autor, amb J. Margarit, de nombroses publicacions sobre arquitectura i càlcul d’estructures. Entre les seves obres cal destacar l’Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona, 1989), la Vila Universitària a la UAB (1992), el camp de futbol Carlos Tartiere (Oviedo, 2000), el pavelló Fernando Buesa (Vitòria, 1999), el Parc Científic Universitat de Barcelona (fases primera i segona, 1995-2010), el càlcul i el projecte executiu del temple de la Sagrada Família, des del 1985, adequant els croquis de Gaudí, i actuacions massives de rehabilitació integral als barris del Besòs, la Peira i el Carmel. Premi Nacional d’Estructura Metàl·lica (1976). Premi Europeu d’Estructura Metàl·lica (1977), Premi FAD per la remodelació de l’Estadi Olímpic de Montjuïc (1990) i Premi Nacional d’Arquitectura Esportiva (2001). President del CTSI de Sair-Europe (european group of architecture, urban planning and engineering).

Xerrada “Els 250 anys de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona”

Dimarts 11 de novembre, Ramon Pascual, President de l'Acadèmia, realitzarà la xerrada “Els 250 anys de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona”  al Museu de Sant Cugat . Aquesta activitat està organitzada per l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix i la RACAB.

Lloc: Museu de Sant Cugat - Sala de conferències. Hora: 20:00h
Entrada lliure i gratuïta - obert a tothom

Centres Cívics de Barcelona. Cicle de conferències: "Mirades sobre el paisatge"

Cicle de conferències. CIÈNCIA I SOCIETAT
Dimecres 12 de novembre, a les 19 h
Centre Cívic La Sedeta
Sicília, 321
Districte de Gràcia

Des de l’impressionisme fins a la pintura abstracta, el paisatge no és la translació d’una realitat objectiva, sinó que és el resultat d’una mirada subjectiva, fruit d’un procés perceptiu i sensible que converteix el paisatge en una reflexió, en una meditació, en una experiència.

A càrrec de Daniel Giralt-Miracle, especialista en art, arquitectura i disseny i membre del Comité Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona.

175 anys de la primera fotografia a Catalunya

Programa
Programa del dia 10 de novembre de 1839

Barcelona va ser, el 10 de novembre de l’any 1839, escenari de la primera fotografia feta a Catalunya (i a Espanya). La primera vista que es va capturar fou una panoràmica del l’edifici de la Llotja i la mansana de la Casa Xifré, a la Plaça de la Constitució actual Pla de Palau.

Monlau
Primera pàgina de la memòria enviada pel Dr. Monlau parlant sobre el Daguerreotip, 24/2/1839

L’acadèmic numerari, Pere Felip Monlau redactà un informe sobre el Daguerreotip “Noticias sobre el Daguerrotipo” (24/02/1839). Monlau que efectuava una estada a Paris, va coincidir amb l’aparició del daguerreotip inventat per M. Daguerre, Aquest informe fou enviat a l’Acadèmia. El gravador Ramon Alabern, va adquirir una de les càmeres i fou instruït en el seu ús pel propi Daguerre.

 

 

 

A les Actes de l’Entitat trobem:

Junta general literària del dia 6 de novembre de 1839

“Después el mismo académico [Monlau] hizo una reseña de las operaciones que principalmente debían ejecutarse para obtener la impresión de la imagen de un objeto en la cámara obscura y como una muestra de elles presentó la vista de la Madalena sacada en Paris por D. Ramón Alabern. Añadió que este había traído un Daguerrotipo y que en beneficio de las ciencias y de las artes estaba dispuesto a cederlo mediante el precio de factura, y aun de trabajar con el mismo a fin de que prácticamente pudiese aprender su uso. Por lo que concluyó proponiendo que la Academia adquiriese dicho Daguerrotipo como en efecto se acordó; conviniendo los 14 académicos que habían votado por la afirmativa en cubrir por reparto el importe del referido aparato con todo lo anexo a él […]. Para verificar dicho reparto y entender en todo lo relativo al modo de beneficiarlo se nombró una Comisión compuesta de los socios Roure, Mer y el mismo Monlau.”

Junta general literària del dia 27 de novembre de 1839

“ … el Socio Monlau, este en nombre de la Comisión encargada de adquirir el Daguerrotipo presentó la cuenta de su coste y gastos con el recibo del propietario Ramón Alabern en justificación de habérsele satisfecho su importe en cantidad de 1946 rs, la cual había sido repartida con arreglo a lo acordado en la última sesión, y en su consecuencia aquel aparato con todo lo anexo era ya propiedad de la Academia y se hallaba en el Gabinete a su disposición”

“En seguida manifestó que en el Domingo inmediato se había hecho un ensayo público y otro después particular para los académicos habiendo resultado bastante perfecta la impresión de los objetos a pesar de la perentoriedad del tiempo y otras circunstancias que habían mediado”

“para sufragar los gastos y reembolsar en lo posible a los socios que habían cubierto el precio del Daguerrotipo la Comisión había adoptado como arbitrios el sorteo de la primera lámina, la suscripción entre los demás académicos y la abertura de un cursillo para enseñar prácticamente el uso de aquel invento, al cual habían asistido siete alumnos”


Per a saber que va passar amb aquella primera fotografia ens hem d’adreçar a la premsa de l’època. En el diari el Constitucional (Barcelona) apareixen dades referents a aquest fet.

El Constitucional, Núm. 146, p. 4, 15 novembre de 1839 veure exemplar
El Constitucional, Núm. 148, p. 3, 17 de noviembre 1839 veure exemplar
El Constitucional, Núm. 149, p. 4, 18 de noviembre 1839 veure exemplar

Podeu consultar aquests números a Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya

Bibliografia relacionada

  • Libro de Actas de Juntas generales, 7 ener 1835 a 11 oct 1849.
  • MONLAU I ROCA, Pere Felip. Noticias sobre el Daguerrotipo. (24/02/1839)
  • Informe sobre una memoria de D. Pedro F. Monlau titulada Noticia sobre el Daguerreotipo. (11/05/1839)
  • ARRAU I BARBA, Josep. Observaciones acerca del Daguerrotipo. (3/12/1839)
  • Expedient Pere Felip Monlau

Setmana de la Ciència 2014

L'Acadèmia participa a la 19a Setmana de la Ciència, amb vistites diunes i nocturnes a l'Observatori Fabra. Visita que permet conèixer els orígens de l’Observatori Fabra i tot el seu recorregut històrico-científic fins a l’actualitat. Ciència, art i vida domèstica han format part d’aquest edifici singular des del 1904. Durant aquesta activitat el personal propi de l’Observatori mostrarà als visitants les tasques científiques que encara es mantenen ben vigents: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia.

+ info ACTIVITATS

AVIS: Visites nocturnes Grups complets.

 

Mor l'acadèmic corresponent Georges A. Guiochon (1931-2014)

El passat 21 d'octubre va morir als EUA, l'acadèmic corresponent Georges A. Guiochon. Nascut a Nantes (França) el 6 de setembre de 1931, Georges A. Guiochon,  es doctora en Ciències Químiques per la Universitat de París (França) el 1958. Va ser professor de química a l'École Polytechnique (1958-1985) i a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris (1968-1984), a continuació, a la Georgetown University, als EUA (1984-1987). Va ser nomenat Distinguished Professor de la University of Tennessee (Departament de Química) i Científic Senior del departament de Química Analítica de l'Oak Ridge National Laboratory (Divisió de Ciències Químiques) al juny de 1987.

L'Acadèmic, Jordi Savall, renuncia al Premio Nacional de Música 2014

Savall va agrair el reconeixement al jurat del premi i al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, a través d'un comunicat on explica el motiu de la seva renuncia "no trair els seus principis i les seves conviccions més íntimes". El fet que la distinció provingui del Ministeri de Cultura, principal institució de l'Estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors"

Carta de renuncia de Jordi Savall. Premio Nacional de Música 2014

Centres Cívics de Barcelona. Cicle de conferències: "Els gens de les plantes que mengem"

Cicle de conferències. CIÈNCIA I SOCIETAT
Dijous 6 de novembre, a les 19 h
Centre Cívic Urgell
Urgell, 145
Districte de l’Eixample

La nostra alimentació es basa en el conreu d’un reduït nombre d’espècies que van ser domesticades als inicis de l’agricultura. Les noves aproximacions de la genòmica ens permeten tractar de comprendre les propietats que permeten cultivar aquestes espècies i com han estat transformades en el curs dels segles. També ens donen eines per intentar resoldre els reptes que plantegen l’augment de la població i el canvi climàtic a la nostra societat.

A càrrec de Pere Puigdomènech, professor del CSIC i investigador en genòmica de plantes i animals.

L'Acadèmic, Jordi Savall, Premio Nacional de Música 2014

El passat dia 29 d'octubre, María d'Alvear, en la modalitat de Composició, i Jordi Savall, en la modalitat d'Interpretació, van ser guardonats amb els Premis Nacionals de Música corresponents a 2014. Aquests premis són concedits anualment pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

Jordi Savall ha estat premiat per majoria en la modalitat d'interpretació per "ser un dels grans intèrprets del nostre temps, referent de diverses generacions de músics, per la seva infatigable tasca en la recuperació i difusió del nostre patrimoni musical, que ha portat pels cinc continents durant quatre dècades i que ha plasmat en una vasta i rica discografia. Per la seva reivindicació constant en l'agermanament entre les civilitzacions d'Orient i Occident, com queda patent en els seus recents projectes".

Font: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport