Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

L'Acadèmica María Josefa Yzuel, doctora honoris causa per la Universitat de Granada

La Universitat de Granada ha investit doctora honoris causa a l'acadèmica María Josefa Yzuel, qui va impulsar el desenvolupament del grup d’Òptica de la universitat andalusa. L’acte va tenir lloc dimecres, 17 de maig, al Crucero del Hospital Real de la Universidad de Granada.

Més informació a la Web Universidad de Granada: Galería de fotos: Susan Tufts Fiske, María Josefa Yzuel y Aziza Bennani, nuevas Doctoras Honoris Causa por la Universidad de Granada.

Conferència (treball de torn): "Aportacions de la Cromatografia a l'anàlisi dels lípids: olis i greixos”

Dijous 18 de maig a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Aportacions de la Cromatografia a l'anàlisi dels lípids: olis i greixos" (Treball de torn. Secció 3a. Química),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Miquel Gassiot i Matas.

La cromatografia, concretament la de gasos, ha fet possible caracteritzar el materials lipídics a nivell molecular i ha permès posar a punt mètodes ràpids i de gran reproductibilitat. En aquest treball, amb un enfocament històric, es descriuen alguns dels resultats de la aplicació d’aquesta tecnologia analítica, la qual ha fet possible distingir clarament les diferents identitats i qualitats dels diversos tipus d’olis, greixos i materials lipídics. Per altra part, s’han resolt alguns greus incidents, deguts a contaminacions i a fraus, en aquests importants productes alimentaris. També es fa esment al tema, de gran actualitat, dels isòmers trans de l’àcid oleic, les dificultats que implica la seva identificació i es posa de manifest la subtilesa d’aquesta tècnica.

Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic corresponent George A. Olah

George A. OLAH (Budapest, 1927 ) va morir el passat 8 de març, a  Beverly Hills, Estats Units. El Prof. OLAH fou acadèmic corresponent d’aquesta corporació (19 de desembre 2002), adscrit a la Secció de Química (3a).

Químic nord-americà, d'origen hongarès. Interessat en química orgànica desenvolupà la seva recerca científica sobre els cations de carboni, anomenats carbocations. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1994.

+ informació:

http://chem.usc.edu/faculty/Olah.html

http://news.usc.edu/117451/in-memoriam-nobel-laureate-george-olah-89/

http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1994/index.html

Marxa per la Ciència - Barcelona, 22 d'abril

El proper dia 22 d’abril, Dia de la Terra, es celebrarà la Marxa per la Ciència, una marxa de recolzament a la ciència, en més de 500 ciutats de tot el món.

A Barcelona, l'acte organitzat pel Scientists Dating Forum, tindrà lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) de 12:00 a 16:00. Podeu trobar més informació a: http://www.marchforsciencebarcelona.com/event.html

L'Acadèmia expressa el seu suport a aquest esdeveniment, en defensa de la importància de la Ciència en el desenvolupament de la nostra societat.

Conferència (treball de torn): "Runtime Aware Architectures”

Dijous 20 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Runtime Aware Architectures" (Treball de torn.Secció 6a Tecnologia.),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Mateo Valero i Cortés.

 

"In the last years the traditional ways to keep the increase of hardware performance to the rate predicted by the Moore's Law vanished. When uni-cores were the norm, hardware design was decoupled from the software stack thanks to a well defined Instruction Set Architecture (ISA). This simple interface allowed developing applications without worrying too much about the underlying hardware, while computer architects proposed techniques to aggressively exploit Instruction-Level Parallelism (ILP) in superscalar processors. Current multi-cores are designed as simple symmetric multiprocessors on a chip. While these designs are able to compensate the clock frequency stagnation, they face multiple problems in terms of power consumption, programmability, resilience or memory. The solution is to give more responsibility to the runtime system and to let it tightly collaborate with the hardware. The runtime has to drive the design of future multi-cores architectures. In this talk, we introduce an approach towards a Runtime-Aware Architecture (RAA), a massively parallel architecture designed from the runtime's perspective. RAA aims at supporting the activity the parallel runtime system in three ways: First, to enable fine-grain tasking and support the opportunities it offers; second, to improve the performance of the memory subsystem by exposing hybrid hierarchies to the runtime system and, third, to improve performance by using vector units. During the talk, we will give a general overview of the problems RAA aims to solve and provide some examples of hardware components supporting the activity of the runtime system in the context of multi-core chips".

Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Dijous 27 d'abril. Conferències Turisme i canvi climàtic: Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament

Amb motiu de la celebració, enguany, de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, l'Acadèmia organitza dos conferències divulgatives sobre Turisme i canvi climàtic,  amb una introducció al Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), a càrrec del Dr. Javier Martín Vide, acadèmic de la RACAB.

 
"EL CANARI A LA MINA: CANVI CLIMÀTIC I TURISME D’HIVERN AL PIRINEU CATALÀ"
Conferència a càrrec del Dr. David Saurí, catedràtic de Geografia Humana de la UAB i coautor del capítol de turisme del TICCC.

"TURISMO LITORAL Y CAMBIO CLIMÁTICO EN CATALUÑA: RETOS Y OPORTUNIDADES"
Conferència a càrrec de la Dra. Belén Gómez Martín, professora titular d’Anàlisi Geogràfica
Regional de la UB i coautora del capítol de turisme del TICCC.



L’acte tindrà lloc el dijous 27 d’abril, a les 19 hores, al Saló d’actes de l’Acadèmia (la Rambla, 115). Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Jordi Isern i Vilaboy nou acadèmic numerari

Dijous 23 de març va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Jordi Isern i Vilaboy. El Sr. Isern llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Les estrelles nanes blanques : Laboratoris avançats de física". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Excm. Sr. Jordi Núñez de Murga. El Sr. Isern s'incorpora a la Secció 1a Matemàtiques i Astronomia i ocupa la plaça d'Astrofísica teòrica.

 

Imatge de la conferència
Imatge l'acte de recepció del Sr. Jordi Isern

Sr. Antoni Escubedo Molins nou acadèmic corresponent.

El passat 16 de març, el Sr. Antoni Escubedo Molins fou elegit acàdemic corresponent (adscrit a la Secció 2a) de la RACAB

Antoni Escubedo Molins (Sta. Coloma de Gramenet, 1937)
Amb la seva muller, la Sra. Assumpció García Grau, i durant més de 50 anys, han reunit aparells científics i tècnics diversos, el seu conjunt constitueix la “Col·lecció Escubedo-García. Tot i que la "Col·lecció Escubedo-García" és de caràcter particular, des de la seva inauguració ha estat oberta a tots els que han desitjat visitar-la, sempre tenint en compte el seu interès per l'aprenentatge o el coneixement pel món tècnic i científic.

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmic electe Jordi Isern

Dijous 23 de març tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’acadèmic electe Sr. Dr. Jordi Isern qui llegirà una memoria intitulada: "Les estrelles nanes blanques : Laboratoris avançats de física", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Jordi NÚÑEZ i DE MURGA

"Les estrelles nanes blanques proporcionen un bon exemple d’objectes que han permès, i permeten, eixamplar les fronteres del coneixement humà. Intuïdes per Bessel l’any 1844, no van ser descobertes fins l’any 1862 per Alvan Clark, i va ser necessari esperar el desenvolupament de les estadístiques quàntiques per entendre’n la veritable naturalesa. El caràcter extrem de les seves propietats físiques (densitats elevades, temperatures baixes i forta degeneració electrònica) les han convertit en l’escenari preferit per explicar tota mena de fenòmens explosius (supernoves, noves, variables cataclísmiques...), mentre que les seves propietats evolutives, un simple procés de refredament, les han convertit en una eina imprescindible per fer «paleontologia» galàctica (determinació de l’edat de la Galàxia i dels cúmuls estel·lars, evolució de l’entorn del Sol...). Recentment, tal com s’ha explicat al llarg d’aquesta memòria, l’estreta relació entre el pendent de la funció de lluminositat i el balanç entre pèrdues i guanys d’energia permet imaginar-les com una espècie de calorímetre situat a l’entorn del Sol capaç de posar de manifest els intercanvis d’energia provocats per noves i hipotètiques interaccions físiques.
Tant el pendent de la funció de lluminositat com les mesures de la deriva secular dels períodes de pulsació de les nanes blanques suggereixen un refredament anòmal d’aquestes estrelles. L’existència dels axions, amb unes propietats molt ben definides, podrien proporcionar una explicació senzilla i elegant d’aquesta anomalia, la qual cosa, al mateix temps, podria tenir importants conseqüències sobre la nostra comprensió del Cosmos i les propietats de les estrelles. Un aspecte interessant d’aquesta hipòtesi és que el futur detector d’axions solars que s’està gestant al CERN podria confirmar l’existència dels axions, si la seva massa és superior als 3 meV.
Finalment, cal fer notar que les diferents extensions del model estàndard prediuen l’existència de noves partícules de massa petita, per sota de l’electró-volt, que interactuarien molt feblement amb la matèria i que es podrien posar de manifest a través del procés de refredament de les nanes blanques, convertint aquestes estrelles en excel·lents laboratoris per explorar noves lleis de la física".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Premis i guardons a Acadèmics (febrer-març 2017)

La RACAB felicita:

  • a l’acadèmic Dr. Javier Martín Vide guardonat amb la “IV Distinció de la UB a les millors activitats de divulgació científica i humanística” + info
  • a l’acadèmic electe Dr. Lluís Jofre pel nomenament de Director del projecte CARNET i de la càtedra d’empresa SEAT-UPC. + info
  • a l’acadèmica Dra. Maria Josefa Yzuel pel Premi IgUAltat de l’edició 2017 de la Universitat d'Alacant. + info
  • a l’acadèmica Dra. Carme Torras pel nomenament de Membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans + info

Acte d'homentage a Gabriel Ferraté en motiu dels seus 85 anys.

L'homentage tindrà lloc el proper 6 de març al teatre Poliorama. Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La Rambla 115, a les 19:30h.

Homenatge públic amb aforament limitat a la capacitat de la sala.
Per consultes o aclariments: 933 170 536, Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.

 

Reus (Baix Camp), 1932
Secció de Matemàtiques i Astronomia (1a)
Especialitat: Electrotècnia
Data d’ingrés: 19.01.1984
Medalla de número: 14


Nota biogràfica: Doctor enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’Automàtica i director. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya i director general d’Universitats i Investigació. Ha estat també rector de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya. Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic. És doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid i per la Universitat de Lleida. És president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.

Conferència: Opening the gravitational-wave window to the Universe

Dijous 16 de març tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència: "Opening the gravitational-wave window to the Universe" a càrrec de Eugenio Coccia, Professor of Physics and Rector of the School of Advanced Studies "Gran Sasso Science Institute" (L'Aquila, Italy).

"The recent discovery of gravitational waves produced by a collision of two  black holes caused enormous excitement in the scientific community. Scientists have spent decades trying to detect these waves which were predicted 100 years ago by Einstein’s theory of general relativity, and the discovery is opening a new window to the Universe. Up to now we have studied the Universe thanks to “sight”, that is, the photons that come from the stars. Now, the ability to pick up gravitational waves allows us to “listen” to so far unreachable cosmic events. The talk will focus on the history of this field of research and will give a flavor of the excitement for the discovery and for the observation of these extreme cosmic objects known as black holes".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència (treball de torn): "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials”

Dijous  23 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Gerard Gómez i Muntané.

"Avui dia, moltes missions espacials interplanetàries, com ara Genesis, Herschel, Plank, Gaia, Chang'e 2, Artemis,... es dissenyen usant eines de la teoria general dels Sistemes Dinàmics. En aquesta presentació mostrarem com es fan servir aquestes eines per resoldre algunes qüestions que apareixen en fer l'anomenat anàlisi de la missió.

Ens centrarem en missions interplanetàries als anomenats punts de Lagrange.  Per aquestes missions veurem com, per diferents models del problema, el càlcul i l'exploració de la varietat central dels punts de libració es pot usar per a la selecció de les òrbites nominals més adients.

Les varietats invariants estable i inestable de les òrbites de la varietat central es poden utilitzar per resoldre diverses qüestions, com ara: el càlcul de l'òrbita de transferència des de la Terra a l'òrbita nominal, les transferències entre òrbites de libració associades al mateix punt d’equilibri o a punts diferents, el manteniment en estació, la determinació de transferències de baixa energia de la Terra a la Lluna o entre les llunes Galileanes, o per definir estratègies de final de missió (end of life). Mostrarem resultats que ajuden a resoldre algunes d'aquestes aplicacions de les varietats hiperbòliques".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Carme Torras i Genís nova acadèmica numerària

Dijous 16 de febrer va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra.Carme Torras i Genís. La Sra. Torras llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Els reptes de la robòtica assistencial". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau. La Sra. Torras s'incorpora a la Secció 6a Tecnologia i ocupa la plaça de Robòtica i Intel·ligència Artifical.

"Potser sorprèn que un enginyer de la Secció de Matemàtiques i Astronomia doni la benvinguda a una matemàtica a la Secció de Tecnologia, però en aquesta Acadèmia és normal que entre seccions hi hagi no solament una complementarietat d'àrees de coneixement, sinó també un cert encavalcament. Aquesta normal proximitat enriqueix els debats i la vida acadèmica ... En aquest cas, la Secció de Tecnologia incorpora una matemàtica que aplica els seus coneixements a l'estudi i desenvolupament de sistemes robòtics, com en el seu dia la Secció de Matemàtiques i Astronomia va acollir un enginyer que utilitza intensament les matemàtiques per al desenvolupament de sistemes robòtics que responguin als nous reptes que cada dia es plantegen amb creixents exigències, com molt bé ens acaba de presentar la doctora Carme Torras. Entre aquestes exigències ha fet una especial èmfasi en la facilitat de programació, la seguretat, la cooperació persona-robot, i l'adaptabilitat i aprenentatge..." [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Josep Amat i Girbau]

Imatge de la conferència
Sra. Carme Torras a l'acte de la seva recepció

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Carme Torras

Dijous 16 de febrer tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Carme Torras qui llegirà una memoria intitulada: "Els reptes de la robòtica assistencial", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau.

"Els robots ja no estan confinats a les fàbriques, sinó que els anirem trobant cada vegada més en entorns urbans, socials i assistencials. Per arribar a ser companys de feina eficaços i assistents útils, han d’estar dotats de capacitats molt diferents a les dels seus avantpassats industrials. La investigació en robòtica assistencial i de serveis té com a objectiu fer-los intrínsecament segurs per a les persones, fàcils d’instruir per persones no expertes, capaços de col·laborar i manipular no només objectes rígids sinó també deformables, i amb una gran capacitat d'adaptació a entorns no predefinits i dinàmics. Robots de tota mena compartiran models d’entorns i d’objectes, experiències i coneixements adquirits, mitjançant bases de dades d’abast mundial i, juntament amb la internet de les coses, condicionaran decisivament la manera de viure dels ciutadans en les anomenades ciutats intel·ligents. Això planteja un seguit de qüestions socials i ètiques que ara estan sent debatudes no només dins de la comunitat robòtica sinó també per la societat en general".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.