Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Conferència (treball de torn): "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials”

Dijous  23 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "El paper de les varietats invariants en l'anàlisi de les missions espacials" (Treball de torn.Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Gerard Gómez i Muntané.

"Avui dia, moltes missions espacials interplanetàries, com ara Genesis, Herschel, Plank, Gaia, Chang'e 2, Artemis,... es dissenyen usant eines de la teoria general dels Sistemes Dinàmics. En aquesta presentació mostrarem com es fan servir aquestes eines per resoldre algunes qüestions que apareixen en fer l'anomenat anàlisi de la missió.

Ens centrarem en missions interplanetàries als anomenats punts de Lagrange.  Per aquestes missions veurem com, per diferents models del problema, el càlcul i l'exploració de la varietat central dels punts de libració es pot usar per a la selecció de les òrbites nominals més adients.

Les varietats invariants estable i inestable de les òrbites de la varietat central es poden utilitzar per resoldre diverses qüestions, com ara: el càlcul de l'òrbita de transferència des de la Terra a l'òrbita nominal, les transferències entre òrbites de libració associades al mateix punt d’equilibri o a punts diferents, el manteniment en estació, la determinació de transferències de baixa energia de la Terra a la Lluna o entre les llunes Galileanes, o per definir estratègies de final de missió (end of life). Mostrarem resultats que ajuden a resoldre algunes d'aquestes aplicacions de les varietats hiperbòliques".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Carme Torras i Genís nova acadèmica numerària

Dijous 16 de febrer va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra.Carme Torras i Genís. La Sra. Torras llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Els reptes de la robòtica assistencial". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau. La Sra. Torras s'incorpora a la Secció 6a Tecnologia i ocupa la plaça de Robòtica i Intel·ligència Artifical.

"Potser sorprèn que un enginyer de la Secció de Matemàtiques i Astronomia doni la benvinguda a una matemàtica a la Secció de Tecnologia, però en aquesta Acadèmia és normal que entre seccions hi hagi no solament una complementarietat d'àrees de coneixement, sinó també un cert encavalcament. Aquesta normal proximitat enriqueix els debats i la vida acadèmica ... En aquest cas, la Secció de Tecnologia incorpora una matemàtica que aplica els seus coneixements a l'estudi i desenvolupament de sistemes robòtics, com en el seu dia la Secció de Matemàtiques i Astronomia va acollir un enginyer que utilitza intensament les matemàtiques per al desenvolupament de sistemes robòtics que responguin als nous reptes que cada dia es plantegen amb creixents exigències, com molt bé ens acaba de presentar la doctora Carme Torras. Entre aquestes exigències ha fet una especial èmfasi en la facilitat de programació, la seguretat, la cooperació persona-robot, i l'adaptabilitat i aprenentatge..." [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Josep Amat i Girbau]

Imatge de la conferència
Sra. Carme Torras a l'acte de la seva recepció

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Carme Torras

Dijous 16 de febrer tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Carme Torras qui llegirà una memoria intitulada: "Els reptes de la robòtica assistencial", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Josep Amat i Girbau.

"Els robots ja no estan confinats a les fàbriques, sinó que els anirem trobant cada vegada més en entorns urbans, socials i assistencials. Per arribar a ser companys de feina eficaços i assistents útils, han d’estar dotats de capacitats molt diferents a les dels seus avantpassats industrials. La investigació en robòtica assistencial i de serveis té com a objectiu fer-los intrínsecament segurs per a les persones, fàcils d’instruir per persones no expertes, capaços de col·laborar i manipular no només objectes rígids sinó també deformables, i amb una gran capacitat d'adaptació a entorns no predefinits i dinàmics. Robots de tota mena compartiran models d’entorns i d’objectes, experiències i coneixements adquirits, mitjançant bases de dades d’abast mundial i, juntament amb la internet de les coses, condicionaran decisivament la manera de viure dels ciutadans en les anomenades ciutats intel·ligents. Això planteja un seguit de qüestions socials i ètiques que ara estan sent debatudes no només dins de la comunitat robòtica sinó també per la societat en general".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic corresponent Pere Montserrat i Recoder (1918-2017)

Pere MONTSERRAT i RECODER (Mataró, 1918) va morir el passat 4 de febrer, a Jaca. El Dr. Montserrat fou acadèmic corresponent d’aquesta corporació (15 de desembre 2005), adscrit a la Secció de Biologia (5a).

Breu nota biogràfica: Nascut a Mataró el 8 d’agost de 1918. Doctor en Ciències Naturals (Madrid, 1950). Fou botànic i ecòleg català. El seu interès d'estudi foren els pteridòfits, els espermatòfits, les pastures i l'ecologia de muntanya. Va ser cofundador l'any 1964 de l'Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) de Jaca.

Conferència (treball de torn): "25 anys de la Directiva Hàbitats”

Dijous  26 de gener a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "25 anys de la Directiva Hàbitats" (Treball de torn. Secció de Biologia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon M. Masalles i Saumell.

RESUM

La Unió Europea va aprovar el 1992 la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (anomenada, de manera simplificada, Directiva Hàbitats) amb l'objectiu de garantir el manteniment de la biodiversitat europea mitjançant la creació d'un conjunt de Zones Especials de Conservació, la "Xarxa Natura 2000". Un any abans, el CORINE biotopes manual. Habitats of the European Community (CBM), havia fet un inventari bàsic dels hàbitats de la UE, i els havia definit per tal que esdevinguessin la referència en les polítiques europees de conservació de la Natura. Quines han estat les repercussions de l'una i de l'altre?

Tal com estableix la Directiva, cadascun dels Estats membres de la UE ha proposat una llista d'espais candidats a formar part de Natura 2000, basant-se obligatòriament en la cartografia dels hàbitats declarats "d'interès comunitari" per la Directiva. Molts dels països, però, han anat més enllà, i han posat en marxa una adaptació i catalogació dels seus hàbitats que ha esdevingut el punt de partida d'una cartografia exhaustiva dels hàbitats del territori, una eina bàsica per a la gestió del seu patrimoni natural. Comentarem el cas de Catalunya, que ha dut a terme el projecte Cartografia dels hàbitats a Catalunya a escala 1:50.000 i ha publicat el Manual dels hàbitats de Catalunya.

Premis i guardons a Acadèmics (novembre-desembre 2016)

  • La RACAB felicita a l’acadèmic Dr. Jaume Bech pel nomenament de Membre d’Honor per part de la IUSS (International Union of Soil Sciences) celebrada a Rio de Janeiro. Cal remarcar que aquest és primer espanyol en 92 anys que rep aquest honor. + info
  • La RACAB felicita a l’acadèmic Dr. Joan Bertran per l’atorgament del “Scientific Life Achievement Award” en la 42è reunió del QUITEL 2016 celebrada a Montevideo. + info 
  • La RACAB felicita a l’acadèmic electe Dr. Lluís Torner per l’atorgament del Premi Nacional de Recerca 2016 de la Generalitat de Catalunya. + info

Nous acadèmics electes (desembre 2016)

El passat 15 de desembre van ser elegits dos nous acàdemics electes:

  • Dra. MARTA SANZ-SOLÉ

Secció 1a: Probabilitats (15 de desembre de 2016)

  • Dr. EDUARDO SORIANO

Secció 5a: Neurobiologia (15 de desembre de 2016)

 

Conferència (treball de torn): "Materials 2D: més enllà del grafè”

Dijous  15 de desembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Materials 2D: més enllà del grafè" (Treball de torn. Secció de Física),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Pascual i Gainza.

RESUM

"En una primera part de la conferència fem un repàs de la llibreria actual dels materials bidimensionals (2D). Aquests darrers anys estem assistint a una allau de publicacions que presenten una gran diversitat de materials bidimensionals (2D). L’estructura tridimensional (3D) de la major part d’aquests materials està formada per capes que es mantenen unides per interaccions febles tipus de van der Waals i, per tant, són fàcilment exfoliables. Dins d’aquesta categoria es llisten materials 2D tan significatius com el grafè, l’h-BN, el fosforè, i els dicalcogenurs de metals de transició, entre altres. A més, altres materials que són inestables en monocapes lliures, s’estabilitzen en ser dipositats en suports materials, com és el cas del silicè, el germanè o el borofè, entre altres. Aquesta família de materials presenten noves propietats físiques i un gran ventall de possibles aplicacions.
En la segona part ens centrem en els materials 2D com a alternatives al Si en electrònica digital. Amb la previsió que s’ha fet aquest any de la fi de la llei de Moore de l’escalat bianual del número de transistors en un circuit integrat, es fa necessari trobar solucions alternatives. Donem raons per les quals la utilització de semiconductors 2D com a canals de conducció i d’aïllants 2D com a dielèctrics de porta, amb gruixos inferior al nanòmetre, és una de les possibles sortides en tecnologia CMOS.
Acabem la conferència fent una breu reflexió sobre la nanotecnologia, els materials 2D i la indústria de semiconductors"

Conferència: Ramon Llull, escriptor de Déu

Dijous 24 de novembre tindrà a les 19:00h lloc la conferència “Ramon Llull, escriptor de Déu” a càrrec del Dr. Pere Villalba i Varneda, Professor Emèrit de la UAB. Aquest acte està emmarcat dins “l’Any Llull".

"Ramon Llull és un intel·lectual laic, amb un projecte utòpic possible a l’entorn de la unió dels creients, i per això elabora una Art que, per mitjà de lletres, plenes de continguts, servirà per explicar les grans veritats teològiques, especialment als musulmans.
L’Art, tanmateix, serveix per a la demostració de tota ciència, perquè es fonamenta en principis essencials, en raons necessàries, com les qualifica Ramon Llull. Per tant, les Artes liberales i les Artes mechanicae seran objecte de sengles llibres, amb més o menys intensitat. L’Art lul·liana, en definitiva, és una ordenació d’estructures de base conceptual, que ajuda, no d’una manera automàtica, el discurs de l’enteniment, és a dir, a conèixer el fi d’allò que hom vol conèixer amb un intent de matematitzar i mecanitzar el pensament tot facilitant-li els termes del raonament, per bé que l’enteniment raona sobre realitats i no sobre signes, encara que se serveixi de signes que representen realitats.
D’altra banda, la informàtica s’assenta sobre la idea 1) d’un càlcul lògic i 2) la seva ulterior automatització, aspectes que d’una manera molt minça figuren en l’Art lul·liana. És ben llarga la cadena de tots els qui han aportat aspectes importants a la lògica matemàtica i als actuals sistemes informàtics, però la primera anella d’aquesta llarga cadena d’intermediaris es diu Ramon Llull.
Els historiadors de la Filosofia medieval l’han qualificat de “Filòsof de l’acció” (Armand Llinarès, Ramon Lulle, philosophe de l’action, Louvaina 1969) i “Filòsof de la diferència” (Vladimir Jankélévitch,1903-1985, en el seu pròleg a La Philosophie de l’amour chez Raymond Lulle, de Louis Sala-Molins, Paris - Mouton - La Haye 1974).
Què no és Ramon Llull: no és un convertit, ni un novel·lista, ni un alquímic, ni màrtir, ni franciscà, ni missioner, ni un arrauxat, ni aventurer, ni apassionat; no és un utòpic/somiatruites, no fa diàleg interreligiós, ni és un llunàtic/Phantasticus ni un extravagante.
En, amb, com, envers i per tots aquests remolins de pensa i acció, Ramon Llull queda entronitzat al lloc que li correspon per dret propi i merescut, entra definitivament en l’ateneu dels filòsofs universals, els quals també eren teòlegs, i matemàtics, i astrònoms, i físics, i moralistes, i sociòlegs, i músics, i gramàtics, i politòlegs i literats, i poetes i –¿per què no?– místics.
La sessió es desenvoluparà conjuntament amb una exposició d’imatges referents als aspectes més notoris de la vida, les obres i les accions de Ramon Llul"l.

Taules rodones sobre ceràmica. (23 i 29 de novembre)

La creació de la ceràmica contemporània (23 de novembre)

Taula rodona moderada per Daniel Giralt-Miracle amb els ponents Rosa Amorós, Enric Mestre, Benet Ferrer i Pere Noguera.
L’acte se celebrarà el 23 de novembre a les 19:30 h. al Saló d’Actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Edifici Llotja, passeig d’Isabel II, 1, 2n pis, Barcelona.

La ceràmica en l'arquitectura i l'espai públic (29 de novembre)

Taula rodona moderada per Madola i amb els ponents Pedro Azara, Oriol Calvo, Toni Cumella, Pilar Vélez i Mireia Freixa.
A les 19:30 hores,Saló d'actes de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Rambla núm. 115 de Barcelona.

Més informació

Conferència (treball de torn): "Els Neandertals, de l’èxit a l’extinció”

Dijous  17 de novembre a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn : "Els Neandertals, de l’èxit a l’extinció" (Treball de torn. Secció de Ciències de la Terra),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Jordi Agustí.

"El neandertals són el grup humà que va ocupar Europa a finals del Plistocè, aproximadament entre 200.000 i 30.000 anys enrere, abans de l´arribada de nosaltres, els humans anatòmicament moderns u Homo sapiens. Les primeres restes de neandertals van ser trobades a la primera meitat del segle XIX, a Engis (Bèlgica) i Gibraltar (Gran Bretanya), però no van ser reconegudes com a tals. Les primeres restes que va ser reconegudes com de una espècie diferent a la nostra van ser les de la Vall de Neander (o Neanderthal), a Alemanya, trobades l´any 1856 i publicades com a Homo neanderthalensis el 1858. L´esquelet d´aquest grup estava caracteritzat per una gran robustesa, la qual cosa va ser interpretada originalment com un signe de primitivisme, més que com una adaptació a les dures condicions de la darrera etapa glacial en que van viure. De fet, el neandertals van assolir una capacitat cerebral tant o fins i tot més gran que la dels humans actuals, arribant als 1.400 c.c. La seva morfologia cranial era molt diferent de la nostra, amb un crani globulós, grans arcs superciliars, gran òrbites oculars i un gran orifici nasal. La relació d´aquesta espècie amb nosaltres ha passat per totes les interpretacions possibles, des dels que els veien com un possible avantpassat nostre fins els que es inclinaven per considerar-los una espècie completament apart. El recents estudis de paleogenètica han demostrat que, si bé hi va haver-hi un llarg període de divergència, que arriba a més de 500.000 anys, en un moment donat va tenir lloc una hibridació temporal entre les dues espècies, a resultes de la qual el nostre genoma conté entre un 2 i un 4 % de gens neandertals. La extinció dels neandertals ara fa uns 30.000 és un dels enigmes més debatuts dels darrers anys, amb diferents escenaris tots ells lligats a l´expansió de l´Homo sapiens a Europa fa 40.000 anys. En aquest treball proposem un nou model basat en el comportament caníbal de moltes de les poblacions neandertals".

Conferència “L’impacte de la genètica i la genòmica per entendre la domesticació de les plantes"

Dijous 10 de novembre tindrà a les 19:00h lloc la conferència “L’impacte de la genètica i la genòmica per entendre la domesticació de les plantes: el cas de les lleguminoses” a càrrec del Dr. Jordi Garcia Mas, Investigador de l’IRTA al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG).

"Els nous mètodes de seqüenciació massiva de l’ADN, disponibles des de fa menys de 10 anys, han representat una revolució en tots els àmbits de la biologia. En aquests moments disposem d’esborranys dels genomes de la majoria de plantes cultivades, els que ens permet profunditzar en el coneixement de l’estructura dels genomes vegetals i la seva evolució. Alhora, aquest coneixement s’està aplicant per accelerar els programes de millora genètica de molts cultius, permetent obtenir varietats més resistents i més adaptades al medi. En el cas de les lleguminoses, família de plantes important per la nutrició humana i animal, disposem d’alguns genomes com el de la mongeta, el cigró i la soja. Va ser estudiant una lleguminosa, el pèsol, que Gregor Mendel va postular les lleis de l’herència dels caràcters. La domesticació d’espècies animals i vegetals s’estima que va començar fa 12.000-10.000 anys i es va estendre fins fa aproximadament 4.000 anys, representant l’origen de l’agricultura. La genòmica ens ajuda a estudiar la domesticació de les espècies vegetals des d’un altre potent punt de vista, i ens està permetent començar a conèixer els gens responsables dels caràcters clau seleccionats durant la domesticació de les plantes cultivades. Durant la conferència, repassarem l’impacte que la genòmica està tenint en el coneixement dels genomes vegetals i repassarem alguns exemples de domesticació d’espècies vegetals, entre elles, els llegums".

Montserrat Torné i Escasany nova acadèmica numerària

Dijous 27 d'octubre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmica Sra. Montserrat Torné i Escasany. La Sra. Torné llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "Estructura litosfèrica de la península ibèrica i dels seus marges continentals". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Enric Banda i Tarradellas.

"La doctora Torné es va llicenciar en Ciències Geològiques a la Universitat de Barcelona l’any 1980 i va obtenir la llicenciatura amb grau l’any 1983. Va continuar la seva formació com a investigadora fent un doctorat, dirigit pel doctor Albert Cases, amb dades de gravimetria, la recollida de les quals finançava el Servei Geològic de Catalunya, aleshores encapçalat per l’acadèmic doctor Cai Puigdefàbregues. Podríem dir que aquesta compilació de dades gravimètriques va ser la primera que de manera sistemàtica i rigorosa es recollia a Catalunya i que va donar lloc al primer mapa gravimètric de Catalunya. Va suposar obtenir una infraestructura geofísica molt important, que amb el pas del temps ha donat suport a innumerables projectes. La tesi mateix que la doctora Torné va presentar l’any 1988 inclou una primera interpretació tant a nivell superficial com profund de les anomalies més importants que s’observen en la cartografia...” [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Enric Banda i Tarradellas]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés de la Sra. Montserrat Torné

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Montserrat Torné i Escasany

Dijous 27 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Montserrat Torné i Escasany qui llegirà una memoria intitulada: "Estructura litosfèrica de la península ibèrica i dels seus marges continentals", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Enric Banda i Tarradellas.

"La teoria de la informació és la teorn aquesta memòria es presenta l’estructura cortical i litosfèrica dels terrenys que formen Ibèria i els seus marges continentals, a més d’una breu descripció de la seva evolució geodinàmica. Una bona part de la memòria es dedica a sintetitzar els principals resultats de l’estructura litosfèrica d’Ibèria i els seus marges mitjançant la modelització integrada de diversos observables geofísics. Després de fer un repàs de les distintes definicions de litosfera es fa èmfasi en l’heterogeneïtat de la seva composició i estructura, i es distingeix entre la litosfera oceànica i la continental. A partir de l’evolució geodinàmica es descriu de manera resumida com els diferents dominis d’Ibèria i els seus marges s’han anat formant fins a tenir la configuració que observem actualment. Els observables geofísics utilitzats ens aporten informació diversa i a la vegada complementària que, modelitzats de manera integrada, ens han permès acotar la distribució de densitats en profunditat i proposar els grans trets de l’estructura cortical i litosfèrica actual. Val a dir, però, que la complexitat en algunes zones, particularment aquelles on es concentra el gruix de la deformació alpina, és tal que alguns dels models proposats per a explicar l’estructura litosfèrica que observem actualment són encara motiu d’ampli debat entre la comunitat científica. Aquesta complexitat en gran part ve donada pel fet que alguns indicadors dels distints processos que s’han anat succeint al llarg del temps o bé han quedat esborrats o bé romanen encara desconeguts i, en part, per la diversitat en la informació que obtenim a partir dels diferents mètodes emprats en l’estudi de l’escorça i el mantell litosfèric. Al llarg de la memòria es discuteixen els diferents problemes i incerteses que ens hem trobat en modelitzar la litosfera i interpretar-ne l’estructura relacionant-la amb l’evolució geodinàmica dels últims 125 Ma. Problemes i incerteses que no fan més que palesar la necessitat de reforçar i impulsar l’apropament i el treball conjunt entre les diverses àrees disciplinàries dedicades a l’estudi de la Terra sòlida. Només un enfocament multidisciplinari ens permetrà abordar els problemes i grans reptes que se’ns plantegen en la seva totalitat i no de manera aïllada, fet que ens pot permetre anar un pas més enllà a l’hora de desxifrar la gran complexitat del planeta i, en particular, del cas que ens ocupa, de la litosfera d’Ibèria".