Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Sessió pública d’ingrés de l'acadèmica electa Montserrat Torné i Escasany

Dijous 27 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública d’ingrés de l’Acadèmica electa Sra. Dra. Montserrat Torné i Escasany qui llegirà una memoria intitulada: "Estructura litosfèrica de la península ibèrica i dels seus marges continentals", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Enric Banda i Tarradellas.

"La teoria de la informació és la teorn aquesta memòria es presenta l’estructura cortical i litosfèrica dels terrenys que formen Ibèria i els seus marges continentals, a més d’una breu descripció de la seva evolució geodinàmica. Una bona part de la memòria es dedica a sintetitzar els principals resultats de l’estructura litosfèrica d’Ibèria i els seus marges mitjançant la modelització integrada de diversos observables geofísics. Després de fer un repàs de les distintes definicions de litosfera es fa èmfasi en l’heterogeneïtat de la seva composició i estructura, i es distingeix entre la litosfera oceànica i la continental. A partir de l’evolució geodinàmica es descriu de manera resumida com els diferents dominis d’Ibèria i els seus marges s’han anat formant fins a tenir la configuració que observem actualment. Els observables geofísics utilitzats ens aporten informació diversa i a la vegada complementària que, modelitzats de manera integrada, ens han permès acotar la distribució de densitats en profunditat i proposar els grans trets de l’estructura cortical i litosfèrica actual. Val a dir, però, que la complexitat en algunes zones, particularment aquelles on es concentra el gruix de la deformació alpina, és tal que alguns dels models proposats per a explicar l’estructura litosfèrica que observem actualment són encara motiu d’ampli debat entre la comunitat científica. Aquesta complexitat en gran part ve donada pel fet que alguns indicadors dels distints processos que s’han anat succeint al llarg del temps o bé han quedat esborrats o bé romanen encara desconeguts i, en part, per la diversitat en la informació que obtenim a partir dels diferents mètodes emprats en l’estudi de l’escorça i el mantell litosfèric. Al llarg de la memòria es discuteixen els diferents problemes i incerteses que ens hem trobat en modelitzar la litosfera i interpretar-ne l’estructura relacionant-la amb l’evolució geodinàmica dels últims 125 Ma. Problemes i incerteses que no fan més que palesar la necessitat de reforçar i impulsar l’apropament i el treball conjunt entre les diverses àrees disciplinàries dedicades a l’estudi de la Terra sòlida. Només un enfocament multidisciplinari ens permetrà abordar els problemes i grans reptes que se’ns plantegen en la seva totalitat i no de manera aïllada, fet que ens pot permetre anar un pas més enllà a l’hora de desxifrar la gran complexitat del planeta i, en particular, del cas que ens ocupa, de la litosfera d’Ibèria".

Sessió inaugural del curs interacadèmic 2016-2017

Dimecres 26 d'octubre tindrà lloc la sessió inaugural del curs interacadèmic 2016-2017 a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)

+ informació a la web de l'IEC

Festa del Roser 2016

L’Acadèmia ha participat en la celebració de  les Festes del Roser, festa major de la Rambla,  amb la decoració de la façana de la seva Seu, Rambla del Estudis 115, i amb una visita guiada a la mateixa seu.

Més informació a la web de l’Amics de la Rambla

Festa del Roser 2016
Decoració de la façana representant el Sistema Solar
Festa del Roser 2016
Detall de la decoració
Festa del Roser 2016
Cartell explicatiu

 

Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2016-17

Dijous 13 d'octubre tindrà lloc la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2016-17 a càrrec del Dr. Miguel Ángel LAGUNAS qui llegirà una memòria intitulada: "Teoria de la informació i la seva aplicació en comunicacions i processament de senyal"-
Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

RESUM

"La teoria de la informació és la teoria de sistemes de comunicació i, com a tal, constitueix un element fonamental en el desenvolupament de nous sistemes i serveis de comunicacions. Per bé que és una teoria associada a sistemes de codificació, té un impacte global en totes les capes, des de la capa física fins a la interfície d’usuari. En aquesta presentació se’n descriu la importància i rellevància en el disseny de la capa física i la influència que té en el disseny dels subsistemes i en les tècniques de processament de senyal emprades.

La presentació s’inicia amb la deducció de l’expressió de capacitat quan es vol transmetre un senyal discret per un canal amb soroll. La manera com es deriva posa èmfasi en la necessitat d’incrementar la diversitat, en aquest cas el temps, i l’estreta relació entre velocitat d’informació i retard. Un cop admesa la necessitat d’alta diversitat s’utilitza la informació mútua per a concloure estratègies de transmissió que maximitzin la velocitat d’informació. L’exposició continua amb aplicacions importants en el processament de senyal i revisa la noció d’entropia amb una exposició breu de la polèmica sobre aquesta denominació per a referir-se a la informació mitjana.

Tot seguit, es revisa el disseny orientat a capacitat de sistemes multicanal (multiantena) i l’interès de l’anomenada capacitat de Gabor per al disseny dels subsistemes de radiofreqüència. L’exposició continua amb el que l’autor anomena un mal ús del concepte de capacitat i les conseqüències que això té en sistemes de radiocomunicacions.

L’exposició acaba amb una descripció de les diverses versions de capacitat i com s’han d’adaptar als nous escenaris de comunicacions."

Canvis a la Junta Directiva 2016-2017

Vicepresident:
sortint > Excma. Sra. Mercé DURFORT i COLL
entrant > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA

Secretari:
sortint > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA
entrant > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES

Tresorer
Reelegit > Excm. Sr. Javier MARTÍN VIDE

Bibliotecari
Reelegit > Excm. Sr. Josep FONT i CIERCO

Cloenda de Curs 2015-16. Observatori Fabra

Dijous 16 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2015-2016. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.

Finalment es va presentar el resum de les activitats realitzades durant  l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans i per part del Director de l'Observatori Fabra Excm. Sr. Dr. Jorge Núñez de Murga.

Cloenda de curs 2015-16
Observatori Fabra

L’Acadèmica María Josefa Yzuel nomenada Senadora de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Zaragoza

El passat  19 de maig  María Josefa Yzuel  fou nomenada Membre Honorària del Senatus Científic de la Facultad de Ciencias. Al acte la Dra. Yzuel  llegí  la conferència “Algunos Avances Importantes en Imagen Óptica”.

Més informació web Universidad de Zaragoza

L’Acadèmic Mateo Valero Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada

El passat 20 de maig, l’acadèmic Mateo Valero fou investit Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada (UdG) a proposta del Departament de Arquitectura y Tecnología de computadores de la UdG.

Més informació:
Discurs d’investidura  web Universidad de Granada
Fotografies de l’Acte web Universidad de Granada

Conferència: "La zona desconeguda dels genomes"

Dijous 19 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La zona desconeguda dels genomes " (Treball de torn. Secció 6a. Tecnologia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Juan A. Subirana.

Es donarà una breu introducció sobre les característiques generals del DNA no-codificant. El genoma humà té aproximadament 3000 milions de bases, de les quals nomes un 5% corresponen als gens que codifiquen proteïnes. La major part del genoma està formada per un gran nombre de seqüències diverses poc conegudes, moltes d’elles repetides.

Els nostres estudis s’han centrat en els nematodes, prenent com a referència el Caenorhabditis elegans, model clàssic en molts camps de la Biologia. El seu genoma té 100 milions de bases, està molt ben estudiat i és significativament més petit que el de l’home. Hem trobat que té una gran quantitat de repeticions en tàndem de motius de 10-200 bases, anomenades satèl·lits. Compararem les propietats d’aquests satèl·lits en diferents espècies de nematodes. Analitzarem també com apareixen, s’expandeixen i finalment s’eliminen en el curs de l’evolució.  Un fet sorprenent és la gran disminució del nombre de satèl·lits en les espècies que són hermafrodites, quan es comparen amb espècies properes unisexuals.

Com a resum es pot dir que tots els genomes, incloent-hi l’humà, estan farcits de repeticions. Sembla que alguns satèl·lits juguen un paper important en la divisió cel·lular. En qualsevol cas es necessita encara molta feina per esbrinar totes les possibles funcions dels satèl·lits.

Presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà.

Dijous 12 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà. Transcripció, notes i introducció editorial a cura del Sr. Joaquim Berenguer Clarià. Intervindran a la sessió el Sr. Josep Amat, president de la Secció de Matemàtiques i Astronomia de la RACAB, el Sr. Manuel García Doncel i el Sr. Joaquim Berenguer.

 TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759)

Fragment de la introducció: "Tomàs Cerdà (1715‐1791), un ensenyant, tarragoní de naixement, va escriure a Barcelona, fa més de 250 anys, un tractat sobre fluxions o, com ell mateix diu, sobre càlcul diferencial i integral amb la intenció de publicar‐lo, per a que fos útil als seus alumnes. Amb retard, ara aquest tractat es publica i probablement la seva utilitat s’ha vist modificada amb el pas del temps. Tot i així, no ens atreviríem a dir que per algú que vulgui iniciar‐se en aquest càlcul, ja no sigui útil. El que sí es pot creure, en qualsevol cas, és que aquesta publicació pot ser útil per als estudiosos de la història del càlcul a casa nostra, i en general, per als que es dediquen o estan interessats en la història de la ciència. Amb aquesta publicació s’ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb un document inèdit que pot ajudar a entendre no únicament els primers passos d’una disciplina, com era el càlcul, innovadora a Catalunya i a Espanya sinó també a millor entendre la història del nostre país. Efectivament Cerdà, actuant com ensenyant i matemàtic, apareix plenament com un personatge de la seva època, compromès amb els canvis socials i polítics d’una Espanya en plena transformació. Aquest tractat sobre càlcul diferencial i integral, ignorat durant molt temps, també forma part de la nostra història".

Acte organitzat per: Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

ANUL·LAT. Observació del trànsit de Mercuri a l’Observatori Fabra dia 9 de maig

ANUL·LAT per condicions meteorològiques.

Observacions comentades per astrònoms a l’Observatori Fabra

L’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) conviden el públic en general a veure i a conèixer aquest fenomen juntament amb astrònoms experts a través de tres visites comentades gratuïtes a l’Observatori Fabra, a Collserola, a les 13.00, 16.00 o 18.00 h.

La visita, d’una durada d’una hora, inclourà: una observació del Sol i el planeta a través de diferents telescopis al principi i al final de la visita (amb la invitació de prendre anotacions per observar el desplaçament de Mercuri); una presentació sobre la importància astronòmica dels trànsits des del punt astronòmic i la visita a la terrassa de l’Observatori, on també hi haurà telescopis i des d’on es pot gaudir d’una vista de la ciutat de Barcelona. L’assistència és de franc, però cal inscripció prèvia, ja que s’ha limitat el nombre d’assistents per poder atendre correctament els visitants.

Per confirmar la visita, cal enviar un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. tot indicant el nom, el nombre de persones i un telèfon de contacte.

+ info NOTA de PREMSA
+ info web ASTER

L'Acadèmic Mateo Valero Cortés ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2016

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi 2016 a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Mateo Valero Cortés
Enginyer de telecomunicacions d’origen aragonès. Pel seu treball en l’àmbit de l’arquitectura de computadors, pel qual ha rebut prestigiosos premis internacionals, entre els quals l’Eckert-Mauchly 2007. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa.

Font: Generalitat de Catalunya + info
Fotografia: Jordi Bedmar.

Imatge de l'acte d'entrega 26704/2016
Fotografia: Jordi Bedmar

Conferència: “Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?”

Dijous 28 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016", a càrrec de la Dra. Rosaura Farré, Catedràtica jubilada de la Universitat de València i Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Resum: Amb motiu de l’any internacional dels llegums és oportú revisar el seu paper a la dieta, en especial perquè en el transcurs dels darrers anys els llegums han deixat de ser per nosaltres un aliment indispensable, i per molts s’han convertit en un aliment prescindible.

En aquest context cal recordar que les malalties no transmissibles són la primera causa de mort al món; que un nombre reduït de factors de risc és responsable de gran part de la morbiditat i mortalitat de la població i que entre aquests factors tenen un paper rellevant les dietes poc saludables, raó per la qual reflexionar sobre la composició de la dieta i dels aliments que la formen pot ser d’interès.

Els llegums són un dels primers aliments conreats per l’home, són components de la dieta mediterrània tradicional i per la seva composició nutricional poden ser avantatjosos enfront d’altres aliments.

Pel que fa als components majoritaris els llegums són rics en proteïnes, que es complementen bé amb altres proteïnes d’origen vegetal; els seus hidrats de carboni tenen un índex glucèmic baix, i són pobres en lípids. A aquests cal afegir-hi la presència de compostos minoritaris bioactius (fitats, inhibidors de proteases, lecitines...) la ingesta dels quals té beneficis demostrats per la salut.

Tot i això, per raons variades la ingesta actual de llegums és molt inferior a les 2 a 4 racions de llegums a la setmana recomanades.

Actualment nombrosos factors justifiquen respondre de forma afirmativa a la qüestió plantejada. El valor nutritiu dels llegums és alt; la relació valor nutritiu preu és bona; es troben disponibles en formes comercials que en faciliten la preparació i ofereixin moltes possibilitats per combinar-los amb altres aliments afavorint el seu consum. .

Informe de les actividades realitzades a Espanya en motiu del IYL2015

El Comitè Espanyol de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum ha elaborat un informe d’activitats realitzades a Espanya en el transcurs d’aquesta  celebració. Aquest informe recull les activitats de les quals el comitè ha estat informat de  la seva realització, tot i que se n'han realitzat moltes més. L’Informe és pot descarregar i distribuir lliurement.

Podeu consultar l'informe al següent enllaç INFORME

+ info web Comité Español del Año Internacional de la Luz y de las Tecnologías basadas en la Luz

Conferència: "La constància de les constants"

Dijous 21 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La constància de les constants" (Treball de torn. Secció 2a. Física),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon PASCUAL.

"Es farà una exposició de l’evolució dels sistemes de mesura i del progrés que va representar la introducció del Sistema Mètric Decimal, basat en patrons com més universals millor. A continuació es descriurà el Sistema Internacional d’Unitats i la descripció actual dels patrons de les unitats fonamentals, amb especial atenció al patró de la massa, que en ple segle XXI encara es defineix com la massa d’un cilindre que es conserva a París.

Es definiran les constants de la física que es consideren fonamentals i quin és el seu nombre segons diversos autors i com aquest nombre ha variat amb el progrés de la física, passant de ser constants fonamentals a simples factors de conversió.

S’analitzarà el sentit de la constància de les constants fonamentals i la seva possible variació en l’espai i en el temps. En el cas de les constants adimensionals, com ara la constant d’estructura fina i la raó de la massa del protó a la de l’electró, s’exposarà algun indici de variació a partir de les dades d’un reactor nuclear natural d’Oklo, al Gabon, i altres dades observacionals i experimentals existents sobre la seva possible variació. Finalment es farà un comentari sobre la velocitat de propagació de les ones gravitacionals recentment detectades en un experiment terrestre."