Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Canvis a la Junta Directiva 2016-2017

Vicepresident:
sortint > Excma. Sra. Mercé DURFORT i COLL
entrant > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA

Secretari:
sortint > Excm. Sr. Joan JOFRE i TORROELLA
entrant > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES

Tresorer
Reelegit > Excm. Sr. Javier MARTÍN VIDE

Bibliotecari
Reelegit > Excm. Sr. Josep FONT i CIERCO

Cloenda de Curs 2015-16. Observatori Fabra

Dijous 16 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2015-2016. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.

Finalment es va presentar el resum de les activitats realitzades durant  l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans i per part del Director de l'Observatori Fabra Excm. Sr. Dr. Jorge Núñez de Murga.

Cloenda de curs 2015-16
Observatori Fabra

L’Acadèmica María Josefa Yzuel nomenada Senadora de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Zaragoza

El passat  19 de maig  María Josefa Yzuel  fou nomenada Membre Honorària del Senatus Científic de la Facultad de Ciencias. Al acte la Dra. Yzuel  llegí  la conferència “Algunos Avances Importantes en Imagen Óptica”.

Més informació web Universidad de Zaragoza

L’Acadèmic Mateo Valero Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada

El passat 20 de maig, l’acadèmic Mateo Valero fou investit Doctor Honoris Causa per la Universidad de Granada (UdG) a proposta del Departament de Arquitectura y Tecnología de computadores de la UdG.

Més informació:
Discurs d’investidura  web Universidad de Granada
Fotografies de l’Acte web Universidad de Granada

Conferència: "La zona desconeguda dels genomes"

Dijous 19 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La zona desconeguda dels genomes " (Treball de torn. Secció 6a. Tecnologia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Juan A. Subirana.

Es donarà una breu introducció sobre les característiques generals del DNA no-codificant. El genoma humà té aproximadament 3000 milions de bases, de les quals nomes un 5% corresponen als gens que codifiquen proteïnes. La major part del genoma està formada per un gran nombre de seqüències diverses poc conegudes, moltes d’elles repetides.

Els nostres estudis s’han centrat en els nematodes, prenent com a referència el Caenorhabditis elegans, model clàssic en molts camps de la Biologia. El seu genoma té 100 milions de bases, està molt ben estudiat i és significativament més petit que el de l’home. Hem trobat que té una gran quantitat de repeticions en tàndem de motius de 10-200 bases, anomenades satèl·lits. Compararem les propietats d’aquests satèl·lits en diferents espècies de nematodes. Analitzarem també com apareixen, s’expandeixen i finalment s’eliminen en el curs de l’evolució.  Un fet sorprenent és la gran disminució del nombre de satèl·lits en les espècies que són hermafrodites, quan es comparen amb espècies properes unisexuals.

Com a resum es pot dir que tots els genomes, incloent-hi l’humà, estan farcits de repeticions. Sembla que alguns satèl·lits juguen un paper important en la divisió cel·lular. En qualsevol cas es necessita encara molta feina per esbrinar totes les possibles funcions dels satèl·lits.

Presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà.

Dijous 12 de maig a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la presentació del llibre TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759), de Tomàs Cerdà. Transcripció, notes i introducció editorial a cura del Sr. Joaquim Berenguer Clarià. Intervindran a la sessió el Sr. Josep Amat, president de la Secció de Matemàtiques i Astronomia de la RACAB, el Sr. Manuel García Doncel i el Sr. Joaquim Berenguer.

 TRATADO DE FLUXIONES (1757-1759)

Fragment de la introducció: "Tomàs Cerdà (1715‐1791), un ensenyant, tarragoní de naixement, va escriure a Barcelona, fa més de 250 anys, un tractat sobre fluxions o, com ell mateix diu, sobre càlcul diferencial i integral amb la intenció de publicar‐lo, per a que fos útil als seus alumnes. Amb retard, ara aquest tractat es publica i probablement la seva utilitat s’ha vist modificada amb el pas del temps. Tot i així, no ens atreviríem a dir que per algú que vulgui iniciar‐se en aquest càlcul, ja no sigui útil. El que sí es pot creure, en qualsevol cas, és que aquesta publicació pot ser útil per als estudiosos de la història del càlcul a casa nostra, i en general, per als que es dediquen o estan interessats en la història de la ciència. Amb aquesta publicació s’ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb un document inèdit que pot ajudar a entendre no únicament els primers passos d’una disciplina, com era el càlcul, innovadora a Catalunya i a Espanya sinó també a millor entendre la història del nostre país. Efectivament Cerdà, actuant com ensenyant i matemàtic, apareix plenament com un personatge de la seva època, compromès amb els canvis socials i polítics d’una Espanya en plena transformació. Aquest tractat sobre càlcul diferencial i integral, ignorat durant molt temps, també forma part de la nostra història".

Acte organitzat per: Societat Catalana de Matemàtiques, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

ANUL·LAT. Observació del trànsit de Mercuri a l’Observatori Fabra dia 9 de maig

ANUL·LAT per condicions meteorològiques.

Observacions comentades per astrònoms a l’Observatori Fabra

L’Agrupació Astronòmica de Barcelona (ASTER) i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) conviden el públic en general a veure i a conèixer aquest fenomen juntament amb astrònoms experts a través de tres visites comentades gratuïtes a l’Observatori Fabra, a Collserola, a les 13.00, 16.00 o 18.00 h.

La visita, d’una durada d’una hora, inclourà: una observació del Sol i el planeta a través de diferents telescopis al principi i al final de la visita (amb la invitació de prendre anotacions per observar el desplaçament de Mercuri); una presentació sobre la importància astronòmica dels trànsits des del punt astronòmic i la visita a la terrassa de l’Observatori, on també hi haurà telescopis i des d’on es pot gaudir d’una vista de la ciutat de Barcelona. L’assistència és de franc, però cal inscripció prèvia, ja que s’ha limitat el nombre d’assistents per poder atendre correctament els visitants.

Per confirmar la visita, cal enviar un correu electrònic a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo. tot indicant el nom, el nombre de persones i un telèfon de contacte.

+ info NOTA de PREMSA
+ info web ASTER

L'Acadèmic Mateo Valero Cortés ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2016

El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi 2016 a 27 personalitats i 13 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

Mateo Valero Cortés
Enginyer de telecomunicacions d’origen aragonès. Pel seu treball en l’àmbit de l’arquitectura de computadors, pel qual ha rebut prestigiosos premis internacionals, entre els quals l’Eckert-Mauchly 2007. Catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, hi dirigeix el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación, que allotja el superordinador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa.

Font: Generalitat de Catalunya + info
Fotografia: Jordi Bedmar.

Imatge de l'acte d'entrega 26704/2016
Fotografia: Jordi Bedmar

Conferència: “Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?”

Dijous 28 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Cal reivindicar els llegums a la dieta d'avui?" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016", a càrrec de la Dra. Rosaura Farré, Catedràtica jubilada de la Universitat de València i Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Resum: Amb motiu de l’any internacional dels llegums és oportú revisar el seu paper a la dieta, en especial perquè en el transcurs dels darrers anys els llegums han deixat de ser per nosaltres un aliment indispensable, i per molts s’han convertit en un aliment prescindible.

En aquest context cal recordar que les malalties no transmissibles són la primera causa de mort al món; que un nombre reduït de factors de risc és responsable de gran part de la morbiditat i mortalitat de la població i que entre aquests factors tenen un paper rellevant les dietes poc saludables, raó per la qual reflexionar sobre la composició de la dieta i dels aliments que la formen pot ser d’interès.

Els llegums són un dels primers aliments conreats per l’home, són components de la dieta mediterrània tradicional i per la seva composició nutricional poden ser avantatjosos enfront d’altres aliments.

Pel que fa als components majoritaris els llegums són rics en proteïnes, que es complementen bé amb altres proteïnes d’origen vegetal; els seus hidrats de carboni tenen un índex glucèmic baix, i són pobres en lípids. A aquests cal afegir-hi la presència de compostos minoritaris bioactius (fitats, inhibidors de proteases, lecitines...) la ingesta dels quals té beneficis demostrats per la salut.

Tot i això, per raons variades la ingesta actual de llegums és molt inferior a les 2 a 4 racions de llegums a la setmana recomanades.

Actualment nombrosos factors justifiquen respondre de forma afirmativa a la qüestió plantejada. El valor nutritiu dels llegums és alt; la relació valor nutritiu preu és bona; es troben disponibles en formes comercials que en faciliten la preparació i ofereixin moltes possibilitats per combinar-los amb altres aliments afavorint el seu consum. .

Informe de les actividades realitzades a Espanya en motiu del IYL2015

El Comitè Espanyol de l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies basades en la Llum ha elaborat un informe d’activitats realitzades a Espanya en el transcurs d’aquesta  celebració. Aquest informe recull les activitats de les quals el comitè ha estat informat de  la seva realització, tot i que se n'han realitzat moltes més. L’Informe és pot descarregar i distribuir lliurement.

Podeu consultar l'informe al següent enllaç INFORME

+ info web Comité Español del Año Internacional de la Luz y de las Tecnologías basadas en la Luz

Conferència: "La constància de les constants"

Dijous 21 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del trebal de torn : "La constància de les constants" (Treball de torn. Secció 2a. Física),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Ramon PASCUAL.

"Es farà una exposició de l’evolució dels sistemes de mesura i del progrés que va representar la introducció del Sistema Mètric Decimal, basat en patrons com més universals millor. A continuació es descriurà el Sistema Internacional d’Unitats i la descripció actual dels patrons de les unitats fonamentals, amb especial atenció al patró de la massa, que en ple segle XXI encara es defineix com la massa d’un cilindre que es conserva a París.

Es definiran les constants de la física que es consideren fonamentals i quin és el seu nombre segons diversos autors i com aquest nombre ha variat amb el progrés de la física, passant de ser constants fonamentals a simples factors de conversió.

S’analitzarà el sentit de la constància de les constants fonamentals i la seva possible variació en l’espai i en el temps. En el cas de les constants adimensionals, com ara la constant d’estructura fina i la raó de la massa del protó a la de l’electró, s’exposarà algun indici de variació a partir de les dades d’un reactor nuclear natural d’Oklo, al Gabon, i altres dades observacionals i experimentals existents sobre la seva possible variació. Finalment es farà un comentari sobre la velocitat de propagació de les ones gravitacionals recentment detectades en un experiment terrestre."

Conferència: “L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees”

Dijous 14 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees" de l'acadèmic  Dr. Pere Puigdomènech i Rosell, Membre del Grup de Treball sobre Ètica de la Ciència d'ALLEA en representació de la RACAB i l'IEC.

"L’activitat científica presenta en l’actualitat un conjunt de qüestions que es plantegen com un debat ètic. Es tracta de les maneres con desenvolupem la nostra mateixa activitat de recerca i per aquesta raó han anat apareixent el que anomenem Codis de Bones Pràctiques. Tenen que veure també amb els conflictes d’interessos que apareixen quan el científic col·labora amb empreses o quan té que donar la seva opinió en el marc de decisions socials o polítiques. I també es plantegen qüestions ètiques en l’aplicació de noves tecnologies i en aquest aspecte el debat sobre les aplicacions de les noves tecnologies en l’àmbit biomèdic n’és un bon exemple.

Les Acadèmies han estat sempre presents en aquests debats. És el cas de les Acadèmies i Associacions Mèdiques però també és el cas d’ALLEA que ha estat present en la discussió de Codis de Bones Pràctiques que es poden aplicar en l’àmbit de la recerca europea. ALLEA va constituir un Grup Permanent d’Ètica i Ciència que va aprovar recentment unes recomanacions sobre Educació de l’Ètica en les ciències. En l’actualitat hi ha diverses qüestions sobre la taula i en particular la manera de col·laborar amb la Comissió Europea en definir Codis de Bones Pràctiques en el marc del projectes finançats per la Unió Europea."

Conferència: “Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas”

Dijous 31 de març a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016",  a càrrec del Dr. Juan Imperial, Professor d’investigació del CSIC al Centre de Biotecnologia i Genòmica de les Plantes de la Universitat Politècnica de Madrid i el CSIC.

Resum: Las leguminosas constituyen el grupo de plantas cultivadas más importante en Agricultura después de los cereales. Sus semillas contienen importantes reservas de proteínas y grasas de gran calidad, lo que les hace insustituibles en alimentación humana y del ganado. En este último caso son también componentes importantes de los pastos forrajeros. Su capacidad para asociarse simbióticamente con bacterias del suelo, colectivamente conocidas como Rhizobios, les permite fijar eficientemente nitrógeno atmosférico, una capacidad metabólica estrictamente procariótica, lo que a su vez les permite no sólo independizarse de aportes nitrogenados externos –fertilizantes agrícolas– sino enriquecer los suelos en los que crecen en nitrógeno fijado asimilable por otras plantas.
Frente al alto coste energético, económico y medioambiental –esencialmente insostenible– que representa la fertilización nitrogenada de los cereales surgidos de la segunda revolución verde, las leguminosas representan, ya por sí mismas, ya como modelo para la obtención de cereales fijadores de nitrógeno, el modelo de Agricultura sostenible más atractivo frente al objetivo de la FAO de duplicar la producción agrícola para el año 2050, y de ahí la declaración de 2016 como Año Internacional de las Leguminosas. 
El sistema simbiótico entre los Rhizobios y las leguminosas implica adaptaciones moleculares específicas por parte de ambos simbiontes, que son el resultado de una evolución conjunta y prolongada. Los sistemas de intercambio de señales moleculares que determinan la especificidad de la simbiosis, los cambios morfogenéticos en macro y microsimbionte que dan lugar al nódulo radical donde se asienta la simbiosis, y las adaptaciones nutricionales, fisiológicas y bioquímicas que tienen lugar en él, han sido estudiados en profundidad en varios sistemas modelos, como los de soja, alfalfa y Lotus. Como resultado, disponemos de una idea clara de cómo funciona a nivel molecular esta notable y compleja simbiosis diazotrófica. Este conocimiento y la disponibilidad de nuevas metodologías genómicas y post-genómicas se han utilizado para intentar mejorar biotecnológicamente la simbiosis, así como también para abordar la generación de nuevas simbiosis. Es evidente que la consecución de cereales fijadores de nitrógeno facilitaría enormemente la consecución del objetivo FAO 2050, y este objetivo se está abordando siguiendo diferentes estrategias que serán presentadas en la conferencia, haciendo hincapié en aspectos relacionados con el microsimbionte bacteriano, la reacción procariótica de fijación de nitrógeno, y el posible papel de los Rhizobios y otros componentes del microbioma de las plantas en el crecimiento sostenible de los cultivos vegetales.

Conferència: “La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno”

Dijous 17 de març a les 19:30h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn : "La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno" (Treball de torn. Secció 3a. Química),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep COSTA i LÓPEZ.

"En este trabajo de turno se quiere poner de manifiesto la delicada situación en que se encuentra la profesión de químico y sus competencias y atribuciones. Se analizaran los factores que a juicio del autor configuran las competencias entre ellas las de investigación, se desarrollara un ejemplo amplio e importante de investigación en el área de conocimiento del autor (título: Diseño de columnas de relleno), se indicaran muy brevemente algunas salidas profesionales, se citara un ejemplo de una de ellas (experto forense) y a través del oportuno debate el autor agradecería que los académicos mejoraran las posibles conclusiones de este trabajo de turno en aras de perfeccionar la profesión de químico en el siglo XXI."

Gerard Gómez nou acadèmic numerari

Dijous 3 de març va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Gerard Gómez. El Sr. Gómez llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "El vol en formació dels satèl·lits artificials". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Carles Simó i Torres.

"Un punt fonamental en la seva tasca ha estat l’excel·lent coneixement dels mètodes de sistemes dinàmics, de les eines de simulació numèrica i còmput simbòlic (o desenvolupant-ne de nous quan els existents no resolen el problema), per tal d’aprofitar la dinàmica “natural” del model estudiat, amb vista a l’estalvi d’energia en les maniobres ...” [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Carles Simó i Torres]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés del Sr. Gerard Gómez