Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Conferència: “L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees”

Dijous 14 d'abril a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "L'Ètica en les Ciències. Una preocupació de les acadèmies europees" de l'acadèmic  Dr. Pere Puigdomènech i Rosell, Membre del Grup de Treball sobre Ètica de la Ciència d'ALLEA en representació de la RACAB i l'IEC.

"L’activitat científica presenta en l’actualitat un conjunt de qüestions que es plantegen com un debat ètic. Es tracta de les maneres con desenvolupem la nostra mateixa activitat de recerca i per aquesta raó han anat apareixent el que anomenem Codis de Bones Pràctiques. Tenen que veure també amb els conflictes d’interessos que apareixen quan el científic col·labora amb empreses o quan té que donar la seva opinió en el marc de decisions socials o polítiques. I també es plantegen qüestions ètiques en l’aplicació de noves tecnologies i en aquest aspecte el debat sobre les aplicacions de les noves tecnologies en l’àmbit biomèdic n’és un bon exemple.

Les Acadèmies han estat sempre presents en aquests debats. És el cas de les Acadèmies i Associacions Mèdiques però també és el cas d’ALLEA que ha estat present en la discussió de Codis de Bones Pràctiques que es poden aplicar en l’àmbit de la recerca europea. ALLEA va constituir un Grup Permanent d’Ètica i Ciència que va aprovar recentment unes recomanacions sobre Educació de l’Ètica en les ciències. En l’actualitat hi ha diverses qüestions sobre la taula i en particular la manera de col·laborar amb la Comissió Europea en definir Codis de Bones Pràctiques en el marc del projectes finançats per la Unió Europea."

Conferència: “Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas”

Dijous 31 de març a les 19:00 h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Genómica de la simbiosis Rhizobium-leguminosas" emmarcada dins “l’Any Internacional dels Llegums 2016",  a càrrec del Dr. Juan Imperial, Professor d’investigació del CSIC al Centre de Biotecnologia i Genòmica de les Plantes de la Universitat Politècnica de Madrid i el CSIC.

Resum: Las leguminosas constituyen el grupo de plantas cultivadas más importante en Agricultura después de los cereales. Sus semillas contienen importantes reservas de proteínas y grasas de gran calidad, lo que les hace insustituibles en alimentación humana y del ganado. En este último caso son también componentes importantes de los pastos forrajeros. Su capacidad para asociarse simbióticamente con bacterias del suelo, colectivamente conocidas como Rhizobios, les permite fijar eficientemente nitrógeno atmosférico, una capacidad metabólica estrictamente procariótica, lo que a su vez les permite no sólo independizarse de aportes nitrogenados externos –fertilizantes agrícolas– sino enriquecer los suelos en los que crecen en nitrógeno fijado asimilable por otras plantas.
Frente al alto coste energético, económico y medioambiental –esencialmente insostenible– que representa la fertilización nitrogenada de los cereales surgidos de la segunda revolución verde, las leguminosas representan, ya por sí mismas, ya como modelo para la obtención de cereales fijadores de nitrógeno, el modelo de Agricultura sostenible más atractivo frente al objetivo de la FAO de duplicar la producción agrícola para el año 2050, y de ahí la declaración de 2016 como Año Internacional de las Leguminosas. 
El sistema simbiótico entre los Rhizobios y las leguminosas implica adaptaciones moleculares específicas por parte de ambos simbiontes, que son el resultado de una evolución conjunta y prolongada. Los sistemas de intercambio de señales moleculares que determinan la especificidad de la simbiosis, los cambios morfogenéticos en macro y microsimbionte que dan lugar al nódulo radical donde se asienta la simbiosis, y las adaptaciones nutricionales, fisiológicas y bioquímicas que tienen lugar en él, han sido estudiados en profundidad en varios sistemas modelos, como los de soja, alfalfa y Lotus. Como resultado, disponemos de una idea clara de cómo funciona a nivel molecular esta notable y compleja simbiosis diazotrófica. Este conocimiento y la disponibilidad de nuevas metodologías genómicas y post-genómicas se han utilizado para intentar mejorar biotecnológicamente la simbiosis, así como también para abordar la generación de nuevas simbiosis. Es evidente que la consecución de cereales fijadores de nitrógeno facilitaría enormemente la consecución del objetivo FAO 2050, y este objetivo se está abordando siguiendo diferentes estrategias que serán presentadas en la conferencia, haciendo hincapié en aspectos relacionados con el microsimbionte bacteriano, la reacción procariótica de fijación de nitrógeno, y el posible papel de los Rhizobios y otros componentes del microbioma de las plantas en el crecimiento sostenible de los cultivos vegetales.

Conferència: “La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno”

Dijous 17 de març a les 19:30h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn : "La investigación en un Departamento de Ingeniería Química: “Diseño de columnas de relleno" (Treball de torn. Secció 3a. Química),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep COSTA i LÓPEZ.

"En este trabajo de turno se quiere poner de manifiesto la delicada situación en que se encuentra la profesión de químico y sus competencias y atribuciones. Se analizaran los factores que a juicio del autor configuran las competencias entre ellas las de investigación, se desarrollara un ejemplo amplio e importante de investigación en el área de conocimiento del autor (título: Diseño de columnas de relleno), se indicaran muy brevemente algunas salidas profesionales, se citara un ejemplo de una de ellas (experto forense) y a través del oportuno debate el autor agradecería que los académicos mejoraran las posibles conclusiones de este trabajo de turno en aras de perfeccionar la profesión de químico en el siglo XXI."

Gerard Gómez nou acadèmic numerari

Dijous 3 de març va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la sessió pública d'ingrés de l'Acadèmic Sr. Gerard Gómez. El Sr. Gómez llegí la seva memòria d'ingrés intitulada "El vol en formació dels satèl·lits artificials". El discurs de reposta fou llegit per l'acadèmic numerari Dr. Carles Simó i Torres.

"Un punt fonamental en la seva tasca ha estat l’excel·lent coneixement dels mètodes de sistemes dinàmics, de les eines de simulació numèrica i còmput simbòlic (o desenvolupant-ne de nous quan els existents no resolen el problema), per tal d’aprofitar la dinàmica “natural” del model estudiat, amb vista a l’estalvi d’energia en les maniobres ...” [1]

1 [Fragment Discurs de resposta Excm. Sr. Carles Simó i Torres]

Imatge de la conferència
Imatge de la sessió d'ingrés del Sr. Gerard Gómez

L'Acadèmic Miguel Ángel Lagunas guardonat amb el Premi d'Honor de la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica

El 18 de febrer es celebrà la 21 Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica. En aquest acte Miguel Ángel Lagunas, fou guardonat amb el Premi d'Honor de la 21a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, atorgat conjuntament per l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya. El Dr. Lagunas és Director del Centre Tecnològic de Telecomunicacions (CTTC),  amb una dilatada trajectòria en l’àmbit de l’I+D, acumula nombrosos reconeixements.

Més informació

Acte de recepció de l'acadèmic electe Dr. Gerard Gómez

Dijous 3 de març tindrà lloc l'Acte de recepció de l'acadèmic electe Dr. Gerard Gómez qui llegirà una memoria intitulada: "El vol en formació dels satèl·lits artificials". Discurs de resposta per l'acadèmic numerari Dr. Carles Simó i Torres.

"S’exposaran alguns resultats relatius als problemes que planteja el vol en formació de satèl·lits artificials, com ara la determinació d’òrbites nominals, el comportament de les solucions en diferents models dinàmics, el càlcul de maniobres de proximitat, etc.

D’entre els resultats ressenyats, destaquem els següents: El càlcul de les solucions de les equacions delmoviment relatiu de Lawden usant el mètode de Lindstedt-Poincaré; El càlcul de les regions d’acceleració radial relativa nul·la (ARRN), o mínima, al voltant d’una òrbita nominal interplanetària; L’aplicació dels resultats de F. Cucker i S. Smale, sobre la determinació de les condicions amb les quals es pot arribar a un consens en absència de directrius, a l’obtenció d’algorismes de control «naturals»; i el desenvolupament de dos procediments per a la realització de les maniobres de proximitat que cal dur a terme per desplegar i reconfigurar una formació"

Hora : 19:00 h. / LLoc: Seu de la RACAB

Mor l'acadèmic Salvador Reguant i Serra (1928-2016)

Salvador REGUANT i SERRA (Súria, 1928) va morir el passat 23 de febrer, a Barcelona. El Dr. Reguant fou acadèmic numerari d’aquesta corporació (1991), Secció de Ciències de la Terra (4a), Especialitat: Geologia històrica.

Nota biogràfica: Es llicencià en Ciències Naturals Geològiques a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari, i es doctorà en Ciències Geològiques a la Universitat d’Oviedo, també amb premi extraordinari. Catedràtic emèrit d’Estratigrafia i Geologia Històrica de la Universitat de Barcelona. Ha estat degà de la Facultat de Geologia i president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques. Ha participat com a expert en l’elaboració del Programa Internacional de Correlació Geològica, patrocinat per la Unesco i la Unió Internacional de Ciències Geològiques. Posteriorment ha estat secretari i president del Comitè Espanyol. És membre de la Subcomissió Internacional de Classificació Estratigràfica. Com a investigador ha treballat en estratigrafia, paleontologia i llengua i comunicació en les ciències geològiques. S’ha ocupat de la geologia històrica, dels problemes conceptuals i terminològics en geologia. Ha estat el primer president de la Societat Catalana de Terminologia.

Conferència: "La luz, los cuantos y las nuevas tecnologías" a càrrec del Dr. Ignacio Cirac

Dijous 25 de febrer a les 19h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "La luz, los cuantos y las nuevas tecnologías"  a càrrec de l'acadèmic corresponent Dr. Ignacio Cirac.

"La luz ha jugado un papel fundamental en el desarrollo de la Física Cuántica. Desde los primeros descubrimientos de Max Planck sobre su naturaleza corpuscular y los cuantos de energía, hasta los desarrollos más profundos de la electrodinámica cuántica, la luz ha estado presente en la mayoría de los descubrimientos que dieron lugar a la revolución cuántica del siglo pasado. Además, su interacción con la materia (átomos, moléculas, etc) ha dado lugar a las nuevas tecnologías cuánticas que se están desarrollando actualmente en el campo de la comunicación, la informática, y la simulación.  En esta conferencia se tratarán todos estos temas, así como otros avances científicos que han sido posibles gracias a nuestro dominio de la luz, y suinteracción con la materia".

Ramon Pascual de Sans rep l'Encomanda d'Alfonso X el Sabio

El 21 de gener de 2016, es va celebrar l'entrega de guardons de la "Orden Civil de Alfonso X El Sabio", destinats a reconèixer persones i entitats que hagin estat distingits pels mèrits aconseguits en els àmbits de l'educació, la ciència, la cultura, la docència i la recerca. Aquestes condecoracions, que tenen el seu origen a la "Orden de Alfonso XII" creada el 1901, són atorgades pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

Nota biogràfica de Ramon Pascual de Sans

Més informació web del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes

Premi Ciutat de Barcelona 2015. Ciències experimentals i tecnologia a Teresa Puig i a l'acadèmic Xavier Obradors.

Dilluns 15 de febrer es van lliurar el Premis Ciutat de Barcelona 2015. Teresera Puig i l'acadèmic Xavier Obradors ha estat guardonats en la categoria Ciències Experimentals i tecnologia,  pel descobriment d’un procediment de producció de materials superconductors assequible i industrialitzable, basat en la cristal·lització ultraràpida, aplicable a la gestió sostenible de l’energia elèctrica.


Més informació Web Ajuntament de Barcelona

L'Acadèmia guardonada amb la Placa Narcís Monturiol

Dijous 11 de febrer tingué lloc l'acte d'entrega de les Medalles i Plaques Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions, entre les quals hi ha l'Acadèmia (RACAB). Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

 

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)
Creada el 1764, ha estat present en tots els esdeveniments ciutadans que fan referència a les ciències i a les arts aplicades, ja sigui corporativament o a través dels seus membres. Des de 1891, i durant cinquanta anys, el rellotge de la seva façana va marcar l’hora oficial de Barcelona.

Més informació Web Generalitat de Catalunya

Acadèmics guardonats amb la Medalla Narcís Monturiol

Dijous 11 de febrer tingué lloc l'acte d'entrega de les Medalles i Plaques Narcís Monturiol  a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

 


Jaume Bertranpetit
Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador en Biologia Evolutiva, especialment en evolució humana a partir de la informació del genoma. S’ha centrat en l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà, ha treballat en poblacions de tot el món i especialment en comprendre com la selecció natural ha modelat l’evolució a partir de les empremtes deixades al genoma.

Martine Bosman
Doctora en Física per la Universitat de Louvain-La-Neuve. Professora de recerca de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). La seva recerca se centra en la física de partícules elementals. Ha contribuït al disseny i la construcció d’ATLAS, un dels dos grans experiments al nou accelerador LHC del CERN. També ha ocupat càrrecs científics i institucionals en la Col·laboració ATLAS.

Jaume Llibre i Saló
Catedràtic de Matemàtica Aplicada a la UAB. Les seves investigacions principals se centren en el camp de la mecànica celeste i sistemes Hamiltonians, els sistemes dinàmics discrets, i en la teoria qualitativa de les equacions diferencials ordinàries.

Més informació Web Generalitat de Catalunya

Conferència: “Un apunt de matemàtica financera: com es valoren les opcions de compra?”

Dijous 18 de febrer a les 19h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Un apunt de matemàtica financera: com es valoren les opcions de compra?" (Treball de torn. Secció 1a. Matemàtiques i Astronomia),  a càrrec de l'acadèmic Dr. Joaquim BRUNA i FLORIS.

"L'any 1900, Louis Bachelier, un alumne de H.Poincaré, va publicar la seva tesi doctoral de títol “La théorie de la spéculation”.  Aquest és el primer treball a la història on s'aplica la teoria dels processos estocàstics, una branca de la teoria de probabilitats- a les finances. A la seva tesi, Bachelier utilitzava el que avui en diem “moviment brownià”, precedint així Einstein en el seu estudi. Es considera que Bachelier és el pare de la “Matemàtica dels instruments financers”.

La gran revolució va arribar però molt més tard. L'any 1973,  Fischer Black i Milton Scholes van publicar l'article "The Pricing of Options and Corporate Liabilities", al Journal of Political Economy, on van introduir un model matemàtic per a la valoració de diversos productes financers, entre ells les opcions de compra o venda. Aquest model fou millorat per Robert Merton.  És a partir dels 70 que van començar a aparèixer mercats estructurats de derivats financers. L'any 1997 Scholes i Merton foren guardonats amb el premi Nobel d'Economia (Black va morir uns anys abans). A títol anecdòtic, Scholes i Merton van fundar un hedge fund, “Long term capital management”, que va col·lapsar l'any 1998.

Black i Scholes utilitzaven matemàtiques sofisticades en el seu model,  el càlcul diferencial estocàstic, per a arribar a una equació en derivades parcials, l'equació de Black-Scholes, que modelitza com evoluciona el valor d'una opció en el temps. Tanmateix, és possible decidir quin és el preu just per a una opció utilitzant un model alternatiu, discret, que van introduir posteriorment Cox, Rubinstein i Ross ( per a gran satisfacció de molts economistes).

En aquesta sessió explicarem quines són les idees bàsiques en aquest camp i molt particularment el paper decisiu que hi juga el concepte del “no arbitratge”, és a dir, l'absència d'estratègies guanyadores sense risc, per a calcular el valor d'una opció. A la darrera part  explicarem l'equació de Black-Scholes i com matemàticament aquesta equació és equivalent a l'equació de difusió de la calor".

Vídeo del Projecte de restauració de la Càmera Daguerre-Giroux

Podeu veure el vídeo realitzat en motiu del Projecte de restauració de la Càmera Daguerre-Giroux + info

Le Daguerréotype y la RACAB from Lalo García on Vimeo.

Homenatge a la Dra. Pilar Bayer Isant, en ocasió del seu 70è aniversari

Dijous 28 de gener de 2016 tindrà lloc l’Homenatge a la Dra. Pilar Bayer Isant, en ocasió del seu 70è aniversari.
Aquest acte està emmarcat dins de la 30a edició del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, STNB2016, que tindrà lloc a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona del 25 al 29 de gener de 2016.

Hora: 16h | Lloc: Aula Magna UB
Cal confirmar assistència <http://goo.gl/forms/OKCpXjfizW>.

Més informació