Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació

Notícies

Elecció de nous acadèmics (desembre 2015)

El día 17 de desembre van ser escollits com a nous membres de l'Acadèmia:

Acadèmics electes

  • Dra. Martine Bosman (Secció 2a)
  • Dr. Josep Anton Múñoz de la Fuente (Secció 4a)
  • Dr. Miguel Beato del Rosal (Secció 5a)

Acadèmic corresponent:

  • Prof. Claude Cohen-Tannoudji (França) (Secció 2ª)

Conferència : “Des del Gran Escarpament fins les planes més extenses: Una visió africana sobre la fragmentació de Gondwana". Treball de Torn (Secció 4a. Ciències de la Terra)

Dijous 17 de desembre a les 19h  tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : "Des del Gran Escarpament fins les planes més extenses: Una visió africana sobre la fragmentació de Gondwana", Treball de Torn (Secció 4a. Ciències de la Terra),  a càrrec de l’acadèmic Dr. Cai Puigdefàbregas.

"Àfrica del sud és un subcontinent caracteritzat per la seva elevació topogràfica, amb una mitjana superior als 1000 m. Els principals elements del  paisatge són el d’un extens altiplà central separat de la zona costanera per el que es coneix com a Gran Escarpament. Com a elements geomorfològics hi trobem sobre tot el modelat glaciar del Carbonífer, probablement a les elevades planes de l’interior, i també present en formes de paleovalls glaciars encara preservades avui dia. L’origen del Gran Escarpament ha estat tradicionalment relacionat amb la fragmentació de Gondwana durant el Cretaci, però segons observacions més recents, l’origen podría haver estat més antic, al menys en part, previ a la glaciació del Carbonífer. Aquesta història la podem llegir als diversos episodis del volcanisme associat a la fragmentació, als sediments de les conques que voregen el sub-continent, i a les superfícies d’erosió corresponents a les variacions relatives del nivell del mar. Aquesta presentació proposa un recorregut pel temps i per la geografía de diverses localitats d’Angola, Namíbia i Tanzània, des de les capes stromatolítiques del Neo-Proterozoic, fins a les dunes de l’actual desert de Namib".

Entrevista a l'Acadèmic Javier Martín Vide a 8TV

Podeu veure l'entrevista realitzada a Javier Martín Vide, al programa 8aldia de 8TV, on parla sobre la problemàtica de l'elevat índex de pol·lució.

Conferència : “Avenços recents en l’estudi de la metamorfosi dels insectes”. Treball de Torn (Secció 5a. Biologia)

Dijous 26 de novembre tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència : “Avenços recents en l’estudi de la metamorfosi dels insectes”, Treball de Torn (Secció 5a. Biologia),  a càrrec de l’acadèmic Dr. Xavier Bellés.


"La metamorfosi dels insectes és un procés de desenvolupament post-embrionari, pel qual, les formes immadures de l’insecte es transformen, morfològicament i funcionalment, en adults capaços de volar i reproduir-se. L’estudi dels mecanismes que regulen aquest procés, complex i fascinador, ha experimentat una avenços espectaculars en els darrers 10 anys. Les noves descobertes s’han centrat en al mode d’acció de les hormones que regulen la metamorfosi, la hormona juvenil i l’ecdisona, i en el paper que tenen els microRNAs en la modulació dels factors regulats per aquestes hormones. Els microRNAs son molècules de RNA molt curtes (d’uns 22 nucleòtids) que no codifiquen per proteïnes, i que son capaces de modular l’expressió gènica de manera post-transcripcional, tot bloquejant específicament RNAs missatgers, que no es poden traduir, doncs, a proteïna. L’estudi de la regulació de la metamorfosi dels insectes ens forneix d’un exemple molt elegant de regulació per microRNAs, que fa possible que es doni el procés sense errors."

Hora: 19:00 Lloc: Sala d'actes

Conferència: Llum i Desinfecció de l’Aigua

Dijous 19 de novembre tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència “Llum i Desinfecció de l’Aigua” a càrrec de l’acadèmic Dr. Joan Jofre i Torroella. Aquesta conferència està enmarcada dins dels actes de l'Acadèmia en la Setmana de la Ciència 2015, i forma part del cicle de les acadèmies catalanes sobre el tema de l'Aigua.

"Les malalties infeccioses de transmissió fecal oral constitueixen encara un percentatge molt important, encara que molt asimètric en funció de la riquesa del país, de la càrrega de malalties infeccioses que suporta la humanitat. La disminució d’aquesta càrrega era un dels objectius del mil·lenni de les Nacions Unides pel 2015 i segueix sent-ho pels objectius del 2030. L’aigua juga un paper fonamental en la transmissió d’aquest grup de malalties. La manera de prevenir-les és mitjançant el sanejament, la provisió d’aigua potable per veure i la higiene. L’objectiu és minimitzar el nombre de patògens que excretats per un individu malalt o portador arribin a ser ingerits per un altre de sa. Tant en el sanejament com en la potabilització es pot emprar la llum, entesa en sentit ampli. Algunes radiacions eliminen aquest microbis de manera directa, mentre que unes altres ho fan de manera indirecta com es discutirà tot seguit.  Actualment s’empra tant la llum del sol com radiacions produïdes per emissors construïts per l’home.

La radiació solar s’ha emprat, conscient o inconscientment, de sempre en el que coneixem com inactivació natural i en la que es basa el sanejament consistent en vesar aigües contaminades a rius, mars i llacs. Aquí, els efectes indirectes com ara la foto-oxidació, la temperatura de l’aigua, entre altres, juguen un paper molt important. També recentment s’estan desenvolupant processos coneguts com SOLDIS per desinfectar aigua, aplicables sobretot en països de renta per càpita baixa.

Pel que fa als emissors construïts per l’home, la radiació ultraviolada és cada cop més emprada tant en la potabilització com en el sanejament. També hi ha algunes experiències amb radiació gamma, encara que la seva aplicabilitat real sembla molt minsa. Darrerament s’està fent molta recerca sobre processos de foto-oxidació de diversos catalitzadors o additius, per tal de generar molècules reactives d’oxigen amb propietats microbicides.

Es farà un repàs amb exemples pràctics de com aquests processos afecten a diferents microorganismes que formen part del cicle transmissor fecal-oral."

Lloc: Sala d'Actes
Hora: 19:00 h

Conferencia d’Albert Fert, Premi Nobel de Física, a l’Acadèmia.

El passat dijous 12 de novembre va tenir lloc a la seu de l'Acadèmia la conferencia “The route from fundamental science to technological innovation” a càrrec del Prof. Albert Fert, acadèmic corresponent. El Prof. Fert fou guardonat, conjuntament amb Peter Grünberg, amb el Premi Nobel de Física 2007 «pel descobriment de la magnetoresistència gegant».

Conferència Albert Fert
Imatge de la conferència

Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2015-16

El proper 15 d'octubre a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Sessió pública inaugural del curs acadèmic 2015-16 a càrrec del Dr. Jaume Bech i Borràs.
 
"Recerca de metal·lòfits potencialment útils en la recuperació de sòls contaminats per activitats mineres: exemples de mines andines de l’Equador, el Perú i Xile"

"Aquesta memòria és una síntesi breu d’uns vint anys de recerca (1995-2015) en quatre mines dels Andes, que va incloure l’exploració i la descripció del terreny i la recol·lecció de mostres de sòls i plantes natives del seu entorn, amb la posterior anàlisi i l’estudi de llur composició, centrats especialment en la concentració d’arsènic i metalls. Es tracta de la mina San Bartolomé, al sud de l’Equador, la mina Turmalina, al nord del Perú, la mina Carolina, al centre-nord del Perú, i la mina El Teniente, al centre de Xile. La finalitat d’aquestes investigacions era buscar metal·lòfits que poguessin ser emprats per a revegetar els entorns malmesos de les mines i eventualment ser font de germoplasma per a la salvaguarda del patrimoni genètic i, per tant, de llurs qualitats de tolerància i poder acumulador de metalls. Així es podrien propagar i aprofitar en fitoremediació. Després d’exposar uns quants antecedents i de recordar alguns conceptes bàsics de fitoremediació, s’han enumerat les característiques dels sòls i de les plantes investigats. S’han emfatitzat les primeres troballes d’espècies hiperacumuladores a l’Equador i al Perú, com ara Bidens cinapiifolia, Paspalum racemosum, Paspalum tuberosum respecte a l’arsènic, i Plantago orbignyana pel que fa al plom i el zinc, a les quals segueixen més d’una dotzena de probables hiperacumuladores. Complementàriament, també s’han examinat i recomanat espècies fitoextractores i fitoestabilitzadores pel que fa als sòls contaminats de les zones estudiades".


Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB

Canvis a la Junta Directiva i Seccions 2015-16

Vicesecretari General:
sortint > Excm. Sr. Joaquim BRUNA i FLORIS
entrant > Excm. Sr. Francesc SERRA i MESTRES

Comptador:
sortint > Excm. Sr. Joan BERTRAN i RUSCA
entrant > Excm. Sr. Antoni PLANES i VILA

Director de la Secció 2a:
sortint > Excm. Sr. Ma. Antoni PLANES i VILA
entrant > Excm. Sr. Jordi PASCUAL i GAINZA

Director de la Secció 4a:
sortint > Excm. Sr. Mariano MARZO i CARPIO
entrant > Excm. Sr. Carles MIRAVITLLES i TORRAS

Director de la Secció 6a:
sortint > Excm. Sr. Modest BATLLE i GIRONA
entrant > Excm. Sr. Lluís BERGA i CASAFONT

Secretari de la Secció 2a:
sortint > Excm. Sr. Jordi PASCUAL i GAINZA
entrant > Excm. Sr. Xavier OBRADORS i BERENGUER

Secretari de la Secció 4a:
sortint > Excm. Sr. Carles MIRAVITLLES i TORRAS
entrant > Excm. Sr. Enric BANDA i TARRADELLAS

Secretari de la Secció 5a:
sortint > Excm. Sr. Jacint NADAL i PUIGDEFÀBREGAS
entrant > Excm. Sr. Xavier BELLÉS i ROS

Secretari de la Secció 6a:
sortint > Excm. Sr. Lluís BERGA i CASAFONT
entrant > Excm. Sr. Antoni SUBIRANA i TORRENT

Secretari de la Secció 7a:
sortint > Excm. Sr. Gerhard GRENZING
entrant > Excma. Sra. Ma. dels Àngels DOMINGO LAPLANA

L'Acadèmia guardonada amb la Placa Narcís Monturiol.

El Govern de la Genaralitat va aprovar, el passat 28 de juliol, la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB)
Creada el 1764, ha estat present en tots els esdeveniments ciutadans que fan referència a les ciències i a les arts aplicades, ja sigui corporativament o a través dels seus membres. Des de 1891, i durant cinquanta anys, el rellotge de la seva façana va marcar l’hora oficial de Barcelona.


+ info web Gencat

Els acadèmics Jaume Bertranpetit i Jaume Llibre guardonats amb la medalla Narcís Monturiol.

El Govern de la Generalitat va aprovar, el passat 28 de juliol, la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol a setze personalitats i tres institucions. Aquests guardons, instituïts per la Generalitat l’any 1982, volen distingir les persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

Jaume Bertranpetit
Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i investigador en Biologia Evolutiva, especialment en evolució humana a partir de la informació del genoma. S’ha centrat en l’estudi i la comprensió de la diversitat del genoma humà, ha treballat en poblacions de tot el món i especialment en comprendre com la selecció natural ha modelat l’evolució a partir de les empremtes deixades al genoma.

Jaume Llibre i Saló
Catedràtic de Matemàtica Aplicada a la UAB. Les seves investigacions principals se centren en el camp de la mecànica celeste i sistemes Hamiltonians, els sistemes dinàmics discrets, i en la teoria qualitativa de les equacions diferencials ordinàries.

+ info web Gencat

L’acadèmica Pilar Bayer distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives

L’acadèmica Pilar Bayer, ha estat distingida amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. Pilar Bayer és catedràtica del Departament d’Àlgebra i Geometria de la Facultat de Matemàtiques de la UB.  L’acte de lliurament de les distincions va tenir lloc el divendres 10 de juliol, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)  durant l’acte de cloenda del curs 2014-2015 de les universitats dels territoris de parla catalana.

+ informació:
Web Xarxa Vives
Web Universitat de Barcelona

Mor l'acadèmic Martí Vergés i Trías (1932-2015)

Martí VERGÉS i TRÍAS (Barcelona, 1932) va morir el passat 6 de juny , a Barcelona. El Dr. Vergés fou membre d’aquesta corporació (1992), Secció de Matemàtiques i Astronomia (1a), especialitat: Informàtica.

Nota biogràfica: Martí Vergés Trias és un doctor enginyer industrial per l’Escola Tècnic Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1957, on hi ha estat professor de mecànica, de càlcul i de geometria. Va introduir el primer ordinador a l’Escola el 1963, un IBM 1620, i va dotar al Centre de Càlcul també d’un ordinador analògic EAI. Ha estat també professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona des de la seva creació el 1977, on també creà el Centre de Càlcul. Va ser Degà de la Facultat entre 1982 i 1985. Durant molt temps el responsable del manteniment i constant millora del rellotge de la Catedral de Barcelona. El 1985 com a director del Programa d'Informàtica Educativa (PIE) va coordinar amb BULL l'adaptació del PC a l'ortografia catalana (els accents) que va comportar canvis tant hardware targeta CGA com del programari MS-DOS. Al mateix temps va dissenyar i realitzar el primer corrector de català de nom "ADHOC" que corregia l'ortografia de qualsevol tractament de text rodant sota MS-DOS directament en pantalla. Va ser necessari atès que el Programa d'Informàtica Educativa, unitat del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya havia adoptat el "Framework" que no tenia corrector de català (com cap dels altres del mercat de l'època). El 1992 va dirigir la traducció de la primera versió de Windows en català (versió 3.1x), costejat i executat conjuntament pels tres subministradors de "hardware" (Bull, Fujitsu i Olivetti), que el PIE va coordinar. Havent fet necessari l'estudi lingüístic de la traducció del vocabulari de Windows amb la introducció de nous termes com "clicar" o fer "clic" És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 1992.

Distincions: El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol per les seves aportacions en el camp de la Informàtica. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi pel paper que ha tingut en la formació de les primeres generacions de professionals de la informàtica a Catalunya i per l'impuls que ha donat a aquest àmbit en mitjans universitaris i des de l'Administració en el camp de l'ensenyament. També destaca, al respecte, la seva tasca pionera pel que fa a la implantació de nous instruments que han contribuït a la normalització del català en el sector informàtic. El 2006 va rebre el Premi Nacional d'Informàtica García Santesmases en reconeixement en la formació de les primeres generacions d’informàtics del país i per la seva dimensió humanística que superen inclús les seves aportacions a la informàtica.

Text nota biogràfica: Dr. Josep Amat

Cloenda de Curs 2014-15. Observatori Fabra

Dijous 18 de juny va tenir lloc a l'Observatori Fabra l'acte de cloenda del Curs Acadèmic 2014-2015. Es va exposar el resum de l'activitat de l'Observatori Fabra en les seccions de meteorologia, sismologia i astronomia.

Finalment es va presentar el resum de l'any acadèmic per part del President Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans i per part del Director de l'Observatori Fabra Excm. Sr. Dr. Jorge Núñez de Murga.

Cloenda de curs 2014-15
Vista de Barcelona des de l'Observatori Fabra

Conferència Any Internacional de la Llum: "Recientes avances en técnicas de la imagen"

El proper 21 de maig a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència : "Recientes avances en técnicas de la imagen" a càrrec de la Dra. Ma. Josefa Yzuel Giménez. Aquesta conferència està emmarcada dins del cicle de conferències organitzades per l'Acadèmia en motiu de l'Any Internacional de la Llum 2015.

“En la celebración del Año Internacional de la Luz y de las Tecnologías basadas en la Luz hay muchos aspectos a destacar dentro de la Óptica y la Fotónica. En esta conferencia me centraré en avances logrados para conseguir más información en la imagen óptica. En concreto hablaré de las imágenes polarimétricas y de las imágenes con superresolución.

En el contexto de las imágenes polarimétricas, se introducirán los conceptos básicos de los polarímetros, tanto para medidas puntuales como para la obtención de imágenes polarimétricas. Se presentaran diferentes aplicaciones de las medidas polarimétricas en distintos campos de investigación, como puede ser en biomedicina, en teledetección, en la caracterización de materiales, en astronomía, etc.

En el contexto de las imágenes con superresolución, se presentará una introducción básica de la formación de imagen por instrumentos ópticos y se mencionaran los principales límites resolutivos. Se destacaran varias técnicas que consiguen superar algunos de estos límites, dando lugar a aplicaciones en diferentes campos.”

Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB

 

Conferència Any Internacional de la Llum: "Els telescopis com a col·lectors de llum"

El proper 14 de maig a les 19 hores tindrà lloc a la seu de l'Acadèmia la Conferència : "Els telescopis com a col·lectors de llum" a càrrec del Dr. Jordi Núnez de Murga. Aquesta conferència està emmarcada dins del cicle de conferències organitzades per l'Acadèmia en motiu de l'Any Internacional de la Llum 2015.

“Un telescopi es pot definir com un col·lector de radiació electromagnètica, habitualment, per "telescopi" s'acostuma a designar als telescopis òptics, que capten la llum visible, però hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic. En el últim segle els telescopis i medis d’anàlisis de dades en Astronomia han canviat de manera radical. Fins principis del segle XX les observacions astronòmiques es limitaven a l’observació visual (i en els darrers anys del segle XIX ja fotogràficament) mitjançant telescopis que, tot i d’una gran qualitat òptica, eren relativament petits. La construcció durant la primera meitat del segle XX dels telescopis Hooker (2.5m de diàmetre) i Hale (5m de diàmetre) tots dos a Califòrnia (USA) van suposar una gran revolució. Gràcies a ells es van poder fer descobriments, com ara l’expansió de l’Univers, impensables fins el moment. En els darrers 50 anys la revolució ha sigut encara més gran gràcies, entre altres, a les noves tecnologies que ja ens permeten fer telescopis de més de 10m de diàmetre; l’estudi de la Radioastronomia; els satèl·lits artificials que ens permeten observar tot l’espectre de la radiació (filtrada per l’atmosfera); l’electrònica, fonamental tant per nous detectors molt més sensibles (com les càmeres CCD); la transmissió de dades per internet o els ordinadors. ”

Hora : 19h. LLoc: Seu de la RACAB