Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

2018

Dijous 10 de maig. Sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa Dra. MARTINE BOSMAN.

Dijous 10 de maig a les 19:00h  tindrà lloc la sessió pública d’ingrés de l’acadèmica electa  Dra. MARTINE BOSMAN qui llegirà una memòria intitulada: "El modelo estándar de la física de partículas. Contribuciones experimentales", i serà contestada en nom de la corporació per l’acadèmic numerari Excm. Sr. Dr. Ramon Pascual de Sans.

"El model estàndard de la física de partícules és la teoria que descriu els constituents fonamentals de la matèria i les forces que en regeixen les interaccions. El desenvolupament del model va començar al principi del segle XX amb els experiments que van estudiar l’estructura de l’àtom. Va portar a la formulació de la teoria quàntica de camps descrivint les partícules i les forces que les afecten sobre la base de camps quàntics. La primera teoria que es va formalitzar va ser l’electrodinàmica quàntica. La força electromagnètica entre dues partícules que tenen càrrega elèctrica resulta de l’intercanvi de fotons, els quàntums del camp electromagnètic, que actuen com a mediadors de la força.

En paral·lel amb els desenvolupaments teòrics, la construcció d’acceleradors de partícules cada vegada més potents va permetre estudiar de manera més fina l’estructura de la matèria i les diferents forces. Es va descobrir que els protons i els neutrons que formen els nuclis dels àtoms són partícules compostes d’altres partícules més elementals, els quarks. Els uneixen la força forta que resulta de l’intercanvi de gluons, els mediadors de la força forta. La radioactivitat, com ara la desintegració beta d’un àtom on un neutró es transforma en un protó amb l’emissió d’un electró i un neutrí, és deguda a la força feble. Són tres les partícules mediadores de la força feble: dues partícules amb càrrega elèctrica (W+, W−) i una amb càrrega neutra (Z0). Les partícules de matèria, els quarks, l’electró i el neutrí, s’anomenen fermions. Es distingeixen de les partícules mediadores de forces, anomenades bosons, pel valor del seu moment angular intrínsec o espín. Els fermions tenen un valor d’espín 1/2, mentre que els bosons tenen un valor d’espín 1.

En aquesta memòria es descriuen els acceleradors i experiments que es van construir des dels anys setanta fins avui, i que van contribuir a establir el model estàndard amb la descoberta de tres famílies de fermions i dels bosons mediadors de les forces feble i forta, que culminà el 2012 amb el descobriment del bosó de Higgs, el quàntum associat al camp de Higgs. La seva existència va ser postulada pels teòrics durant els anys seixanta per a explicar l’origen de la massa de les partícules. Es descriuen els experiments i les noves tècniques que van permetre mesurar les propietats dels quarks més massius membres de la segona i la tercera família de quarks. A mesura que l’energia aconseguida pels acceleradors augmentava, es van estudiar quarks cada vegada més pesants, com els quarks charm, bottom i top. El més recent i potent accelerador, el Gran Col·lisionador d’Hadrons del CERN, és un accelerador circular on es produeixen xocs de protons. Les primeres dades es van prendre el 2010. Es descriuen els diferents components del detector ATLAS, incloent-hi la contribució de l’IFAE, la reconstrucció de les partícules produïdes en els xocs a partir dels senyals elèctrics dels detectors, l’anàlisi de les dades i una selecció de resultats experimentals.

Es conclou amb una breu discussió sobre l’estat actual de coneixement del model estàndard, a més d’una llista de les nombroses preguntes que queden encara obertes per a poder explicar tots els fenòmens físics coneguts".

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

26 d'abril. Conferència (treball de torn): "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?”

Dijous 26 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "De la bioenginyeria per a la medicina regenerativa als algoritmes regeneratius?" (Treball de torn.Secció 6a. Tecnologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Josep A. Planell.

"Probablement un dels majors reptes en l’àmbit dels biomaterials per a la medicina regenerativa és el de desenvolupar bastides que puguin alliberar senyals a l’entorn biològic I amb capacitat per a desencadenar respostes cel·lulars que guiïn la regeneració tissular de forma controlada. Aquest tipus de bastides es qualifiquen com a instructives. La qüestió que es planteja és si la seva funcionalitat biològica depèn principalment de les propietats dels biomaterials constitutius de la bastida o també de les propietats geomètriques, estructurals i mecàniques de les bastides. Els requeriments que es fan sobre les bastides depenen del teixit específic al que s’apliquin, el que significa que les bastides han de ser dissenyades i fabricades específicament.  Per altra banda, la capacitat de produir senyals i estímuls que controlin el destí de les cèl·lules és el que generalment es coneix com el rol dels biomaterials intel·ligents. En aquesta presentació es discuteix com el coneixement de de les propietats físico-químiques dels biomaterials juntament amb l’apropiat desenvolupament de les tècniques de fabricació permeten obtenir bastides que siguin realment instructives per a la regeneració òssia i la regeneració de pell. 

La pregunta pot ser si en un futur proper ens aproximarem a la medicina regenerativa sota el mateix paradigma. Les tecnologies de la informació i sobretot internet ens han portat al que es pot anomenar la revolució informacional per comparació amb la revolució industrial. L’adveniment de la societat informacional obre noves qüestions tant en educació com en recerca. Les aplicacions de la teoria de la complexitat així com el “Machine Learning” o la Intel·ligència artificial estan movent la ciència i sobretot la biologia des de visions únicament reduccionistes a aproximacions holístiques. La teoria de la complexitat permet revelar la complexitat de les xarxes regulatòries. Per altra banda, la idea que la biologia està governada per algoritmes aporta nous punts de vista sobre la regeneració. A partir d’aquí, el Machine Learning pot proporcionar fer l’enginyeria inversa de cascades d’activitat cel·lular, així com preveure l’aspecte i destí de cèl·lules mare. El Machine Learning i la Intel·ligència Artificial sembla que esdevindran part integral de la recerca en ciències de la vida. Aquestes eines haurien de permetre als investigadors en medicina regenerativa el desenvolupar el seu treball de forma més ràpida, més informada i més precisa. Aquesta aproximació més integradora i holística hauria de permetre obrir tota una nova perspectiva en el disseny de biomaterials i de bastides".

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

19 d'abril. Conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà"

Dijous 19 d'abril a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "La direcció de grans projectes d'infraestructures: el cas del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà" a càrrec del Sr. Sergi Ametller, Director de Projectes especials - SENER Enginyeria i Sistemes S.A.

"El consorci Grup Units pel Canal (GUPC), liderat per l'empresa SACYR, va completar el passat 24 de juny de 2016 la construcció del tercer joc de rescloses del Canal de Panamà, part fonamental del programa d'ampliació que ha dut a terme l'Autoritat del Canal de Panamà i pel qual ja han transitat més de 3.000 vaixells tipus neopanamax fins a aquests moments. Aquesta obra ha estat catalogada com una de les construccions més significatives d'aquest segle a nivell mundial, tant per la seva importància estratègica i els seus volums com per la singularitat dels seus elements i processos constructius utilitzats.

Sergi Ametller, enginyer de camins i cap d'obra per part de GUPC de les comportes i resta d'equips electromecànics, detallarà les característiques principals d'aquest projecte en la presentació que tindrà lloc a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

La presentació inclourà una explicació de com es porta a terme la Direcció de grans Projectes d'Infraestructures, així com una descripció general de les principals unitats d'aquesta obra tant a nivell de disseny com d'execució i posada en marxa".

 

Sergi Ametller, és enginyer de Camins, Canals i Ports i Màster en Enginyeria i Gestió Portuària (UPC, 1999). Diplomat en Direcció d'Empreses (IESE - PDG 2009). Té 21 anys d'experiència en la direcció de projectes, obres i obres "claus en mà" en l'àmbit hidràulic, marítim i en d’altres instal·lacions, tant per al sector públic com privat. Com a Cap d'Obra Electromecànica de SACYR per a l'expansió del Canal de Panamà ha estat el responsable de la fabricació, instal·lació i posada de marxa d'equips per un valor total de 1.100 milions de dòlars durant tota l'execució d'aquesta obra (2010-2017). En l'actualitat és Director de Projectes Especials a l'empresa SENER.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

15 MARÇ. Conferència (treball de torn): "Pèptids i Proteïnes: trencant la barrera de l’homoquiralitat”

Dijous 15 de març a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Pèptids i Proteïnes: trencant la barrera de l’homoquiralitat"(Treball de torn.Secció 3a. Química), a càrrec de l'acadèmic Dr. Ernest Giralt.

Els aminoàcids són els blocs químics dels quals estan fets els pèptids i les proteïnes. Un primer bloc està unit amb un segon, aquest amb un tercer i així successivament formant una cadena. Parlem de pèptid quan la cadena és curta, i de proteïna quan està formada per un gran nombre d’aminoàcids.
Els aminoàcids tenen la particularitat de que són QUIRALS (mot que prové del terme grec xeir [mà]). El concepte de quiralitat, de fet, transcendeix la química. Diem que un objecte (un guant d’esquí, unes tisores, una molècula de glucosa,...) és quiral, quan ÉS DIFERENT DE LA SEVA IMATGE ESPECULAR. Un objecte quiral pot existir sempre en dues formes no superposables – per exemple: si es tracta d’una ma, hi ha una mà dreta i una mà esquerra – , per tant, el mateix passa amb els aminoàcids.
Però, tot i que els aminoàcids poden existir en dues formes, a la nostra biosfera només els  trobem en una d’elles. Podríem dir que la NOSTRA BIOSFERA ÉS HOMOQUIRAL pel que respecta a pèptids i proteïnes.
-    Sabem perquè?
-    Podríem superar aquesta barrera i preparar pèptids o proteïnes heteroquirals?
-    Aquests nous tipus de substàncies, ens podrien oferir propietats interessants?.

 

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència (treball de torn): "Els Fongs, el segon regne més divers. Biòlegs de camp i de laboratori a l’encalç de la biodiversitat i l’evolució dels fongs”

Dijous 22 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Els Fongs, el segon regne més divers. Biòlegs de camp i de laboratori a l’encalç de la biodiversitat i l’evolució dels fongs"(Treball de torn.Secció 5a. Biologia), a càrrec de l'acadèmic Dr. Xavier Llimona.

"En el darrer decenni, micòlegs, microbiòlegs, genetistes, bioinformàtics i altres biòlegs s’han enfrontat al dilema de l’enorme distància entre el nombre de fongs estimat a la biosfera i el comparativament exigu nombre d’espècies formalment descrites. Després d’un breu recordatori del que són els fongs, es passa revista a una tria d’assoliments recents en l’estudi de camp (amb alguns exemples) i els resultats obtinguts per grans equips transversals, amb dades d’estudis multigènics i, a mida que s’acumulen genomes complets, cenyint cada vegada millor les hipòtesis sobre evolució i fisiologia dels fongs. Les tècniques de seqüenciació massiva han permès descobrir en mostres ambientals una gran diversitat de fongs fins ara desconeguts i sense nom. Es comenten algunes d’aquestes novetats, sovint grups basals, que plantegen nous reptes a qui vulgui aclarir l’origen i l’evolució d’aquest regne tan decisiu per al funcionament de la biosfera" .

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia, Rambla 115 - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"

Dijous 8 de febrer a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la conferència "REPTES PER A LA PRODUCCIÓ D’ALIMENTS D’ORIGEN AQUÀTIC EN UN MÓN CADA COP MÉS POBLAT"  a càrrec del Dr. Francesc Piferrer, Professor d’Investigació del Departament de Recursos Marins Renovables Institut de Ciències del Mar, CSIC. Aquesta conferència està emmarcada dins el programa conjunt d’actes de les Acadèmies de Catalunya “Els aliments”, curs 2017-2018.

"Segons l’ONU, la població humana augmentarà dels ~7.600 milions actuals a ~9.800 milions el 2050. La FAO calcula que aquest increment de ~30% comportarà un creixement de ~70% en la demanda d’aliments com a conseqüència del desenvolupament i del canvi d’hàbits i de preferències, amb un clar augment del consum de peix. En aquest context, cal plantejar-se d’on han de sortir els aliments necessaris per fer front a aquesta demanda. Si deixem a banda l’agricultura i la ramaderia, que afronten reptes d’utilització del sòl i competència pels recursos hídrics, les mirades es giren cap al mar. Les captures mundials totals de pesca, però, estan estancades al voltant dels 90 milions de tones des dels anys 90, amb molts dels estocs sobreexplotats. D’altra banda, la producció de l’aqüicultura (excloent les plantes aquàtiques) arribà gairebé als 74 milions de tones el 2014, si bé bona part de la producció correspon a espècies d’aigua dolça, una producció que a mitjà-llarg termini afronta els mateixos problemes que l’agricultura i la ramaderia. En aquesta conferència s’exposen algunes de les solucions que actualment es prenen en consideració i que inclouen unes pesqueries amb una gestió sostenible, la disminució del rebuig —la fracció que es pesca però que no s’utilitza, i que globalment pot arribar al 30% de les captures—, la pesca de noves espècies i un major aprofitament d’espècies no destinades actualment al consum humà directe. La verdadera revolució tindrà lloc, però, quan l’aqüicultura sigui majoritàriament marina i pugui tancar el seu cicle de producció depenent només del mar, no com ara, que s’utilitza molta proteïna d’origen vegetal per a la elaboració de pinsos. És a dir, quan l’aqüicultura esdevingui verdaderament sostenible. Algunes possibilitats inclouen el cultiu de macro- i microalgues, mol·luscs i altres animals filtradors, a banda d’una reducció del nivell tròfic dels peixos de cultiu i un millor rendiment en creixement i reproducció, com ja s’està produint gràcies a avenços en la nostra comprensió de la seva fisiologia. Aquests reptes no estan exclosos de riscos, no només de caire tècnic, sinó també ambientals, fonamentalment deguts al canvi climàtic i a la pol·lució, així com de viabilitat econòmica i d’acceptació social".

 

Conferència (treball de torn): "Refrigeració en estat sòlid: una tecnologia respectuosa amb el medi ambient”

Dijous 25 de gener a les 19:00h tindrà lloc a l'Acadèmia la lectura del treball de torn "Refrigeració en estat sòlid: una tecnologia respectuosa amb el medi ambient" (Treball de torn.Secció 2a. Física), a càrrec de l'acadèmic Dr. Antoni Planes.

"La refrigeració ha esdevinguts una tecnologia indispensable en la nostra vida quotidiana. Tant a nivell domèstic com industrial, els dispositius de refrigeració funcionen mitjançant processos cíclics de compressió i expansió de fluids. Aquesta tecnologia es va començar a desenvolupar fa poc mes de 100 anys, i en l'actualitat ha assolit un nivell d'eficiència considerable. Malgrat aquest fet, els fluids criogènics utilitzats tenen el greu inconvenient de ser poc respectuosos amb el medi ambient ja que les seves emissions són nocives per a la capa d’ozó i/o potencien l'efecte hivernacle. Per tant, contribueixen activament a l'escalfament global. El repte actual té com a objectiu desenvolupar sistemes de refrigeració en estat sòlid respectuosos amb el medi ambient, eficients i sostenibles que puguin substituir la tecnologia basada en fluids. L’alternativa més prometedora és la basada en els nous materials calòrics que responen a un estímul extern amb grans canvis tèrmics reversibles.

En aquesta xerrada, després d’una breu introducció de la situació actual de les tecnologies de refrigeració i dels principis termodinàmics generals que les sustenten, es discutiran els efectes mecano-, electro- i magnetocalòrics i la possibilitat d’utilitzar aquests efectes en sistemes de refrigeració. S’analitzaran a continuació les característiques essencials que han de satisfer els nous materials necessaris per implementar d'una manera efectiva aquestes noves tecnologies. Finalment es discutiran les perspectives de futur en aquest camp."

Hora: 19:00 - Lloc: Seu de l'Acadèmia - Sessió pública amb aforament limitat a la capacitat de la sala.

Mor l'acadèmic Saturnino Luis VIRTO i ALBERT (1931-2017)

Saturnino Luis VIRTO i ALBERT (Huesca, 1931) va morir el passat 21 de desembre, a Terrassa. El Dr. Virto fou acadèmic numerari, medalla 43 d’aquesta corporació (2005) i des de l'any 2015 acadèmic emèrit. Secció de Tecnologia (6a)- Especialitat: Enginyeria fluidomecànica.

Nota biogràfica: Doctor enginyer per la Universitat Politècnica de Catalunya, i docteur en Mécanique per la Universitat de Tolosa (1970). Catedràtic de Mecànica de Fluids a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (1970-2007) de la qual fou director (1979-1985). Ha estat vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya (1972-1973), que li concedí la Medalla de Plata el 1973, i de la qual ara és professor emèrit. Havia estat enginyer projectista i consultor en diverses empreses. Des del 2007 és enginyer consultor en I+D a Automat Industrial SL. Ha publicat vuit llibres sobre mecànica de fluids i matèries afins, i trenta-cinc articles en revistes tècniques. Va ser editor responsable de l’àrea de tecnologia de l’editorial Labor (1973-1980). Membre actiu de la New York Academy of Sciences (1982) i membre de l’American Society of Mechanical Engineers (ASME) des del 1970; d’aquesta institució ha estat Fellow ASME International des del 2000 i Life Fellow ASME (2006).