Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les cookies. De tota manera, pots canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. ACCEPTAR | Més informació
Notícies anys anteriors:

El telègraf elèctric de Salvà i Campillo reconegut per l'IEEE com a fita històrica mundial

 
Detall: Francesc Salvà, obra del pintor José M Marqués, descoberta pel Dr. Cardenal durant la sessió d’homenatge celebrada a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, el 30 de desembre del 1900.

A proposta del capítol espanyol de l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers) el telègraf elèctric de Francesc Salvà i Campillo ha estat reconegut com una fita històrica en la història de l’enginyeria. Atès que va publicar la seva memòria a la RACAB el 1804, el nom de Salvà serà immediatament rere el d’altres inventors com van ser Benjamin Franklin, per parallamps, i Alessandro Volta, per la pila elèctrica.

En la reunió plenària celebrada a Vancouver aquest cap de setmana, el comitè d’història de l'IEEE ha decidit distingir el telègraf elèctric de Salvà i Campillo com a milestone, és a dir, com a fita històrica; i no només com a precursor del telègraf –avançant-se en gairebé trenta anys a Morse–, sinó també per la seva proposta de telegrafia sense fils. La proposta va sorgir del capítol espanyol de l’institut, concretament del professor Antonio Pérez Yuste –membre sènior de la IEEE i professor d’Enginyeria de Telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Madrid.

El seu reconeixement se celebrarà en el marc de les activitats commemoratives dels cinquanta anys de la secció espanyola de l’IEEE, divendres 23 de novembre en el Saló d’Actes d’ENDESA, a Madrid. I, properament, a la pròpia RACAB es col·locarà una placa lliurada especialment per l’IEEE.

És el segon milestone espanyol, després del de l’enginyer Leonardo Torres Quevedo, que va ser reconegut en 2007 pel desenvolupament del «telekino» –presentat a l’Acadèmia de Ciències de París–, un sistema per a controlar els globus dirigibles a distància, mitjançant ones hertzianes; així no es posava en risc la vida de cap persona.

El metge barceloní Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), un il·lustrat que estava al corrent dels avenços científics i tècnics del seu moment, va fer propostes precursores i innovadores en diversos camps, entre ells, el de la incipient telegrafia: el coneixement i utilització de l’electricitat en les comunicacions. Samuel Morse va fer la demostració pública del seu telègraf el 1833.

El 16 de desembre de 1795, Salvà va presentar a la RACAB (aleshores Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts) –que comptava aleshores amb quaranta anys d’existència– la memòria «La electricidad aplicada a la telegrafia». I el 1804, a la mateixa RACAB, va presentar un prototip de telègraf fet amb una pila de Volta (recentment inventada) en lloc d’una ampolla de Leyden, per «emmagatzemar» l’electricitat, connectada a vint-i-dos parells de fils, cada un emprat per a transmetre una lletra o un caràcter. A la RACAB es conserven les factures dels fils de coure que va comprar per a fabricar el prototip de telègraf.

Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía
Fragment de la primera pàgina de:  Memoria sobre el  Galvanismo aplicado a la Telegrafía por el Dr. D. Francisco Salvà , presentada a la RACAB el 22 de febrer de 1804

Les reflexions de Salvà van anar més enllà. Va proposar que els cables del telègraf elèctric es podrien reduir amb un codi de caràcters. Que es podria protegir el cable per comunicar Alacant i Mallorca; i que la possibilitat d’aprofitar la càrrega iònica de l’aigua de mar, podia concebre una telegrafia sense fils.

Professionalment, Salvà i Campillo era metge i en l’exercici de la seva professió va contribuir a estudiar els resultats de la vacunació contra la verola, que li van valer un premi de la Société Royale de Médecine, de París. També va ser professor de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona (avui Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya), que ell va contribuir a crear.

Per relacionar l’aparició d’epidèmies amb el temps, va recollir dades meteorològiques diàries durant més de quaranta anys des de casa seva, al Carrer de Petritxol –on hi ha una placa que el recorda. Les seves dades van ser publicades al Diari de Barcelona, des de la fundació el 1792. També va participar en demostracions de globus aerostàtics i va dissenyar un submarí; i va acompanyar Pierre Méchain en la determinació de la longitud del meridià de Dunkerke-París-Barcelona, que més tard va ser utilitzat per a la definició del metre com a unitat de longitud.

El Museu Alemany d’Obres Mestres en Ciència i tecnologia de Munic (Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technikel) considera el constructor i inventor del primer cable de telecomunicació. L'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació atorga el Premi Salvà i Campillo, que reconeix els professionals del sector. Ara, Salvà és reconegut per la IEEE.

 

Cristina Junyent
Projecció Social RACAB
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.